Després de 19 mesos hui tornem a utilitzar el bus per a desplaçar-nos a Gaibiel en una marxa en dos trams amb forma de huit que ha preparat el nostre company José Ramón Domingo. A les 8:50 h. 40 senderistes que formen el grup A iniciem la marxa, amb 7 graus de temperatura i en un dia que s’albira solejat, per la carretera en direcció sud fins al final del poble. Prompte girem a la dreta en direcció nord i inicien pel PR-417 un curt però fort ascens per un camí cimentat fins aplegar a la Balsa de los Segadores, on a més d’un peiró hi ha dues construccions, una amb coberta circular i reduït accés i l’altra més a la dreta en forma de refugi de recent construcció. Després d’un reagrupament el grup segueix pel camí de las Margenias, deixant a la dreta l’Era Alta, per una pineda que ens acompanyarà durant una bona estona de la primera part de la marxa.
El camí ara és còmode amb xicotets desnivells pel que el grup es manté compacte fins una bifurcació on seguim pel camí de la dreta. Prompte deixem un bassal i un refugi de recent construcció. Apleguem a una carretera que seguim a la dreta en direcció a llevant deixant a la nostra esquerra el tossal o cerro de las Simas. A les 10:20 parem a esmorzar en un paratge solejat i reprenent la marxa 25’ després. Tot seguit girem a la dreta per un camí i al poc per una senda primer descarnada i després amb vegetació d’ombria portant a l’esquerra el barranc de Gaibiel sempre en descens fins connectar amb un camí. Es decideix seguir a l’esquerra per tal de creuar la Rambla de Gaibiel sense cap dificultat. Passem tot seguit per un àrea recreativa a l’esquerra i després per la Torre del Dit que queda a la nostra dreta i un poc allunyada. Arribem a CV-213 que comunica Gaibiel amb Matet, girem a la dreta i al poc a l’esquera i seguim a llevant fins aplegar a uns graons que baixem per a creuar còmodament la Rambla de Gaibiel.
Agafem un camí i passem per davant d’una ermita deixant a la nostra esquerra una àrea recreativa, continuant per un camí a l’esquerra que en lleu ascens i en poc més d’un km. ens porta al castell almohade de Gaibiel que va ser restaurat en 2012.
El grup B, format hui per tres companys, ha fet aquesta segona part de la marxa en sentit invers al grup A, iniciant la ruta en la Fuente del Vicario amb huit dolls i unes “manisetes” de 1997, i aquest punt els dos grups es creuen. Des d’eixe punt, el grup B ha seguit en ascens pel Camino de la Costalata, un camí de ferradura empedrat que discorre per l’ombria i des d’allà han accedit al Mirador de la Carrasca, assolint després d’esmorzar el tossalet de 688 m. on estan les antenes, gaudint des d’eixe punt de tot l’esplendor del Parc Natural de la Serra d’Espadà i de precioses panoràmiques en 360º. Foto de grup.
Després de visitar l’interior del castell obert el company Daniel que ha dut la clau que gentilment ens ha facilitat l’ajuntament del poble, el grup A, segueix per senda en ascens fins al Mirador de la Carrasca en el que ja hem estat en altres ocasions i on podem albirar el poble, el castell i boscoses serralades al nord. Seguim muntant connectant a l’inici del descens amb el Camino de la Vall fins aplegar a un l’aljub en el Alto de la Costalata, ací prenem una senda a la dreta que ens porta, a un barranc a l’ombria el Camino de la Costalata amb trams empedrats, fins a la Rambla de Gaibiel que creuem per un pontet de ciment aplegant de nou al poble a les 13:56 h.
La terrassa del Bar la Plaza ha estat el lloc triat per a dinar, amb l’al·licient afegit d’una acalorada i simpàtica discussió per la disposició de les ombrel·les que malgrat tot no s’ha pogut evitar que a alguns companys els pegara al sol una estona. Un sortit d’entrants i paella valenciana, com a plat principal, ens ha facilitat la recuperació de forces després d’haver caminat 15 km. i haver pujat 515 m de desnivell acumulat.
Vicent Soler