La ruta de hui, preparada per Santiago i Joaquín F Pedrós, ha sigut per terres de Javalambre, en el terme de Manzanera. Quaranta-sis assistents.
De camí, en una matí molt boirós, Santiago ha donat detalls de la marxa, en les seues opcions A i B.
L’autobús para junt a l’aparcament del balneari El Paraíso. Està en Los Cerezos, pedania de Manzanera. Este balneari és una instal·lació fundada el 1929. A estes hores del matí, fa una fresca molt agradable.
Comencem a caminar a les 8.40 h. Allí comencen en direccions diferents els qui faran l’opció B i els de la A.
L’opció B està prevista que siga la ruta de la A, excepte la volta que puja a Las Cruces del Paraíso. Com ara descriurem la opció A, que torna de la volta al punt d’inici i, a partir d’ahí, el segon tram coincideix amb lo que faran els de la B, la descripció de la B estarà inclosa en la general. Després ho aclarirem.
El grup A passa junt a les pistes esportives i el casalot principal.
Per un pont, passem el riu Torrijas, servidor del Millars. Girem a la dreta junt al riu. Un pal d’un sender marcat en blau i blanc. Indica que Las Cruces del Paraíso (un objectiu de hui), queda a 2,2 km. Un poc més avant, una bifurcació junt al punt on el riu de Torrijas creua la carretera de La Abejuela. Optem per senda a l’esquerra. Comencem a pujar suaument al costat del barranc de Mela. A les 9.14 h, el sender fa un gir a l’esquerra i comença la pujada més intensa.
Esta pujada té molt d’interés, ja que a banda i banda, entre pins i vegetació de muntanya, comencen a aparèixer exemplars magnífics de savines centenàries.
Sempre a l’ombra, arribem a les 9.40 a un punt situat a 1230 m, punt més alt del dia. Allí, després de fer les comprovacions del track, seguim per l’esquerra per un traçat a on, en principi, la senda ja no és tan evident, encara que de seguida, tornen a aparèixer marques blanc i blaves i pilons de pedres. Ens fem una primera foto de grup. Passem per la masia de Corbalán. Un pal anuncia que Las Cruces està a 280 m. Hem de baixar un poc. Parem a esmorzar a les 10 h, la mitja hora. A uns metres trobem una primera i magnífica talaia. A la dreta, una no menys espectacular plataforma de roca, de 1200 m d’altitud, sobre paret vertical. Té un parell de creuetes precàries. Són Las Cruces del Paraíso. Les 10.40 h i una altra foto de grup.
Ara, seguint un camí estret, comencem a baixar. Anem a parar al camí de Las Parcelejas. A la dreta, acabant junt al balneari. Tornem a passar a les 11.05 h el pont sobre el Torrijas, voregem el balneari i sobre la carretera, en el punt de parada del bus, girem a la dreta per la carretera de La Abejuela, ara en direcció a Los Cerezos. Les 11.13 h.
El Trajecte d’anada i tornada aper les fonts del riu de Torrijas serà el mateix per a la segona part de l’opció A i el trajecte de la B.
Anem. Fem uns 400 m per l’asfalt, girant per un caminet a l’esquerra. Un pal indica en marques blanquí-grogues que és la ruta de Las Fuentes i que la font de Las Especias està a 1,6 km. El traçat acompanyarà sempre al riu de Torrijas.
Primer, anem sense ombra, als peus del tossal Bellido. Passem les ruïnes de la masia del Olba. En arribar a un arbre gran amb tres soques, passem per darrere d’una casa en restauració. Marques de PR. Allí mateix una passarel·la de fusta ens deixa a l’altra part de riu. Estem en la font de Las Especias. 11.35 h.
A la dreta, primer per un camí que entra entre pins, ara sí que anem al costat del riu. Un camí prompte es converteix en senda. Preciós. Baixem un poc per a passar el riu per un gual fàcil. Nomes l’aigua té un toll de un parell de centímetres.
Eixim a la carretera de Arcos de las Salinas, per la que caminem molt poc. Un cartell indica i descriu el motiu de la visita. Un exemplar de savina turífera: la Sabina del Desmayo. 11.57 h.
Enmig de un camp està, solemne, un magnífic exemplar, un dels arbres catalogats com a monumentals d’Aragó. El penjar melancòlic de les fulles li donen el nom de El Desmayo.
Tornem a passar el riu i reprenem la senda d’adés, riu amunt i per la ruta d’aigua, vegetació i ombra, que resulta un regal.
A les 12.10 h, venen de cara els companys que han fet la B. Seguim. A les 12.19 h, arribem a la font del Cañuelo. A les 12.30, on hi ha un pont de ferro, ens parem en un lloc idíl·lic, amb cascades i basses cristal·lines.
Només queda seguir fins arribar a les 12.38 h a la font d’El Gavilán, amb una àrea de descans enorme.
Queda desfer el camí fins al balneari. Comprovem que, a eixes hores del dia, la temperatura ha pujat, compensada per una lleugera i agradable brisa.
En el balneari i fi de la ruta a les 13.55 h.
Anem a dinar a la Venta del Aire, a on està l’abaixador del tren de Rubiols de Mora.
A dinar a l’enorme menjador del bar Los Maños. Tots en una taula molt llarga.
Dos files de taules tan llargues com la nostra, estan perfectament parades esperant els clients.
I arriben quan estem prenent les postres. Són jubilats de Serra que han anat d’excursió a Albarrassí.
De tornada, José Ramón, guia de la setmana que ve, descriu un poc l’eixida a la Iessa i l’Alto Negro. I insisteix en que hem d’apuntar-nos abans de les 20 h del dissabte.
Josep Requena