Descarregat el track

De bon matí a la eixida de València també els carrers estaven humits com la setmana anterior. Els pronòstics amenaçaven pluja i a la nostra arribada al poble de Relleu plovisqueva lleugerament. Els impermeables, però, de seguida han aparegut encara que prematurament ja que la pluja no ha fet acte de presència en tot el matí. La temperatura no era alta a aquelles hores però ha anat temperant-se al llarg del dia, de tal manera que al cap i la fi hem tingut un excel·lent dia d’excursionisme per aquest extens terme de la comarca de la Marina Baixa.

Perfectament coordinats, primer ha arribat l’autobús procedent de València i al poc ho ha fet el provinent de Benidorm amb els assistents a la Convenció de Agrupacions de Majors de la Telefonica i Euro Jumelages. Així, 60 excursionistes hem iniciat la marxa patrocinada per la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Com. Valenciana, sobre les 9:45hores des del poliesportiu fins la part més oriental de la població comandats pel nostre company coneixedor del ruta i fill de la veïna, la Vila Joiosa, per antonomàsia la Vila, Jeroni Lloret. En aquesta travessia hem pogut observar fugisserament entre carrerons l’església i un poble ben cuidat, net i amb força unifamiliars. Les restes del Castell de Relleu quedaven al capdamunt d’un tossal no massa llunyà en direcció nord-est.

Prompte hem eixit de la població per una senda estreta, ben conservada amb vessadors travessats de tant en tant que  eviten l’erosió, que ens ha conduït  en fort descens al llit del riu Amadòrio també conegut com a riu de la Vila. El paisatge és d’una certa aridesa, la vegetació és molt escassa amb pins esparsos, matolls i abundant espart amb bancals d’oliveres majoritàriament abandonats que dóna idea d’una escassa pluviometria. El camí iniciat és el Camí de les Ripalmes o del Fasamais que avancem en direcció Sud-Oest, ara pel llit, ara per la vora dreta del riu, que no duu aigua, cap la presa. En un tros abancalat, fem un alt en el camí per esmorzar i són les onze quan mamprenem la marxa. Passem per la partida de les Ripalmes i per un antic forn de calç i ara separant-nos un poc del llit que veiem des d’una certa altura, arribem a la presa del Pantà de Relleu. És una construcció molt interessant alçada en 1776. Va ser de les primeres construccions hidràuliques d’envergadura per tal de assegurar el subministrament d’aigua a les hortes d’aigües avall i a la població de la Vila. Actualment està en desús ja que el incessants aterraments deguts a les pluges torrencials han reduït la seua capacitat a un nivell no operatiu. En la seua substitució el 1960 i aigües avall,  es va construir el pantà d’Amadòrio de molt superior capacitat. Passem per la reduïda Casa del Guarda i baixem a guaitar l’obra de la presa des del Mirador de la Presa i alguns des d’allà continuen baixant, força verticalment, fins la base de la construcció que aigües amunt té escassament tres metres d’alçada mentre que la caiguda total de la presa a l’altra banda, és aproximadament de 40 metres.

Observem uns obrers que ajusten escales i passarel·les de fusta a la roca d’un penya-segat enfront de la presa que no encertem a saber amb quina finalitat treballen amb tant de risc.

Ens reunim tot el grup a l’ombra de la presa i a les seues vistes es fem la fotografia de grup.

El nostre periple ha arribat al seu punt més llunyà i des d’ací comencem la tornada ara en direcció majoritària Nord-Est. Abandonem l’antic fons del pantà i ara per sendes, ara per pistes de muntanya amb alguns trossos asfaltats i en progressiu ascens, arribem a situar-nos a les vistes de Relleu però amb una profunda fondalada pel mig. I així, separant-nos a l’esquerra del la pista que pujàvem, baixem al fons del barranc i pugem ja directament al poble. Aquest accident del terreny és el darrer exemple d’un terme d’una orografia amb grans depressions, enormes barrancs i alts cims que fan pensar que no debades Relleu es diu Relleu. Certament, una geografia amb molt de relleu!

En total hem caminat 10km i hem superat una limitada altitud acumulada de 250metres.

Abans d’acomodar-nos en els autobusos, es fa saber que la subvenció de la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana ens ha facilitat l’obtenció d’unes llampants samarretes a cada un dels membres de la Secció d’Excursionisme que hem lluït immediatament amb satisfacció generalitzada.

L’Hotel Melià Benidorm on hem dinat amb el cobert ofert per l’AGMT de València ha suposat un magnífic colofó a un jorn de no massa exigència muntanyenca però que ens ha deparat la visita un paratge mai no visitat anteriorment per la Secció i per això molt atractiu.

 

Àlex Gomis