S’ha fet una circular des de la Pobla Tornesa al Bartolo, seguint per la cresta de la serra del Desert de les Palmes fins al coll de la Mola i tornada a la Pobla. La mateixa marxa, i en el mateix sentit horari, la férem el 27 de novembre de 2013.
En el bus de camí, els guies, José Ramon i jo expliquem detalls de l’opció A i B. Hem sigut 55 participants. Les dos rutes es basaran en el PR-422, amb algunes variants. La B anirà a l’ermita de les Santes, mentre que la A pujarà al Bartolo.
En un dia nuvolós, que es mantindrà tot el dia, aparquem en la Pobla Tornesa i comencem a caminar a les 8.27 h.
Passem per baix de la CV-10. Girem a la dreta, mentre que un altra grup menys nombrós que van un poc davant, giren a l’esquerra. Crec que eren uns senderistes de Vila-real que ens trobarem després.
Per un camí cimentat, junt a l’autovia i per baix d’una línia de 400 kV, arribem a un cartell del Parc Natural del Desert de les Palmes (8.34 h). Girem a l’esquerra, començant a pujar per la Pista del Desert de les Palmes. Més estret i també cimentat, anem cara amunt i cara a la serra. Eixa pista l’abandonem per l’esquerra a les 8.45 h. Entrem en el camí de l’Ereta, una senda ampla, pedregosa, entre pins i barrada per arrels, que puja fins a l’Ereta. Estem a l’Ereta, a 470 m i les 9.10 h. Després d’una vacil·lació, que rectifiquem de seguida, comencem una baixada per una senda més estreta. Entre molt de pi, arbocers i vegetació abundant, la senda és molt incòmoda i treballosa. S’ha format un solc enmig i cal anar a poc a poc. Allí ve de cara un grup d’unes deu persones. Són els senderistes de Vila-real. Les 9.20 h. La llarga baixada acaba passant el barranc de la Fusta. Arribem a una esplanada al costat del mas del Bruc. Les 9.28 h.
Anem per l’esquerra pel camí dels Escollets, que transcorre entre pins i cultius, fins arribar al camí de les Santes. Les 9.40 h. Ja estem sobre PR-422. Girem a la dreta per camí pavimentat i amunt. El camí passa el barranc de la Creu, amb aigua parada. Arribem a un indicador del PR-422, que marca a la dreta les Santes pel racó dels Pardos a 44 min i a la creu del Bartolo a 1 h 25 min (opció A). Recte el camí porta a les Santes en 24 min (opció B). Les 9.56 h.
Els de la B arriben al cartell. Intenten anar per la ruta del racó dels Pardos, però es troben amb molta vegetació i opten per visitar el paratge molt pintoresc de l’ermita de les Santes seguint el camí segur. Després, tornaran a la Pobla Tornesa pel mateix camí del PR-422, sense deixar les marques.
L’opció A va directament a fer la pujada llarga a la creu del Bartolo. En kilòmetre i mig han de pujar 200 m per una senda estreta i pedregosa, que oferix alguns tramet de descans.
A les 10.10 h es fa una parada de reagrupament. Mirem o bé de seguir i esmorzar dalt o parar i fer-ho allí. Guanya l’opció de seguir amunt. Pujada forta.
Les primeres unitats arriben a la cresta de la serra a les 10.37 h. A l’esquerra està l’alt del Bartolo i, a la dreta, la Creu. Va arribant la gent a la Creu. Junt a unes antenes grans i en un “sofà” quadrangular fet a la mesura del grup, ens acoplem a esmorzar. Al costat està la creu. És una creu monumental de 18 m d’alçada, construïda el 1984 sobre una de més antiga del 1902. Uns operaris treballen en altura sobre l’antena més alta.
Després del descans, ens fem la foto de grup a les 11.40 h.
Decidim anar a l’alt del Bartolo (abans ja han anat uns companys) i pugem per la senda marcada pel PR fins els 736 m del vèrtex geodèsic del Bartolo (el Montjoliu per als mariners de Castelló), que està al costat de l’ermita de Sant Miquel.
L’atracció del lloc, a banda de la magnífica vista, són uns esportistes que estan preparant un vol en parapent i en ala delta. Esperem expectants, fins que alcen el vol.
Tornem a la creu. Comença a plovisnar. Un grupet, guiat per Paco Castelló va al coll de la Mola, seguint la pista del Bartolo i el camí del Mas d’Huguet. La majoria farà la cresta.
Les gotetes, per sort, son poques i intermitents. Per la cresta el recorregut es variat. Puja/baixa. Senda agradable/trams treballosos de roques. Mentre anem fent faena, ens sobrevola, solemne, el xicon del parapent.
La primera pujada és al Caragol de Panxa. Entre roques de rodeno i presidit per un monòlit de pedres, està a 696 m. Les 12.12 h.
Baixem al coll de l’Ondí. 645 m i les 12.20 h. Ara ve l’última pujada bona al Cantal Gros. Un altre monòlit de pedra, 699 m i les 12.32 h.
S’ha de fer una baixada pronunciada per a arribar al coll de la Mola, per a on passa la pista del Desert de les Palmes. Per allí, fa poc que han passat i seguit cap a la Pobla el grupet de Paco Castelló. 590 m i les 13.05 h.
El grup més nombrós fa la baixada definitiva seguint les marques del PR-422. Una senda que, en trams, és pedregosa, amb solc central i entre molta vegetació. És el camí Vell del Desert.
Passem la Teuleria i el barranc del Burgal. En el pla final, arribem junt a la CV-10, allí a on el riu de la Pobla passa per baix de l’autovia. Seguim pel costat de la CV-10, per baix dels 400 kV. Arribem al cartell del Parc Natural de les 9.34 h i girem a l’esquerra per baix de l’autovia, arribant a l’autobús a les 14.10 h.
Anem a dinar al restaurant La Font Seca, que està en el polígon industrial del poble. Allí també dinàrem el 27 de novembre de 2013.
En acabar de dinar, Rafa Cortés fa referència al dimecres que ve. Farem l’última marxa del curs per ruta fluvial per Bunyol, fent la festa final en El Pilar.
P.D. La borrasca Òscar hui s’ha portat bé amb nosaltres.
Josep Requena