Descarregat el track

Hui s’ha fet una circular pel cor de la serra d’Espadà, partint de la font de la Calzada, del terme d’Algímia d’Almonessir. Quaranta-sis assistents.

De camí en el bus, Vicent Ibáñez, guia de hui, ha explicat les diferents opcions: l’A, circular completa i la B, anar pel barranc Malo i tornar pel de l’Agua Negra. I una C opcional. A part de descripcions complementàries, ha dit que pararíem en Algímia d’Almonessir per a fer el canvi de roba i calcer, pujant al bus amb la motxilla preparada perquè la detenció junt a la font de la Calzada fóra lo més ràpida possible.

Pepe Monedero ha fet una descripció de la prova d’orientació, marxa a realitzar en una propera setmana , que es farà entre Eslida i Aín, deixant clares les regles.

Fet el canvi de roba previst en Algímia i motxilles al bus, seguim per la carretera per a parar un moment i baixar junt a la font de la Calzada.

Tots a punt, comencem a caminat a les 8.57 h. Una pujadeta, curta però intensa, fins als corrals de l’Agua Negra, aprofita per a calfar eixos músculs que necessiten anant posant-se en forma per al curs.

Dels corrals, la senda baixa per a incorporar-nos, junt al barranc de l’Agua Negra, anant per la senda anomenada “camino del Agua Negra”.

Eixe primer tram és pintoresc, passant per túnels de vegetació i passant l’aigua (de tonalitat fosca, és veritat) per passos còmodes de roques. A les 9.20 h, arribem al punt de confluència dels dos barrancs, el d’Agua Negra per l’esquerra i el Malo per la dreta. Anem per la dreta per la senda, que es tot de pujada. La senda està bé, amb algun pas més compromés, pocs. Un últim esforç i la senda ens deixa en una pista. A l’esquerra, i en una bifurcació de camins, a les 10.20 h, parem a esmorzar. La mitja hora de sempre i a seguir. Tenim la pista d’Almedíjar a dreta i a l’esquerra. Per l’esquerra aniran els de la B, a buscar la tornada pel magnífic barranc de l’Agua Negra i acabar en la font de la Calzada.

Els de l’A, optaran per la dreta per un tram de la pista que està cimentat al principi. Comença la pujada, arribant per senda a un coll de la cresta, des d’a on tenim una magnífica vista de la mar, fins al Montgó i la Mariola, mentre que a ponent, l’Alt Palància, podent vore de lluny la desolació del gran incendi de Begís d’enguany. Les 11 h.

Uns seguim per la cresta per una senda clara però no cuidada, amb algun pas de roca fàcil. Uns altres van per una altra senda que no cresteja, i, que paral·lelament acudiran al mateix punt que els de dalt.

Per la cresta, baixem al collado de l’Era de Valera, conegut també com a collado de la Mina. 11.35 h. Seguim cresta amunt, per una senda que té algun pas de trepada curteta, arribant al punt més alt del dia, els 997 m del punt de confluència dels termes d’Algímia, Almedíxer i Eslida. Les 12 h.

Queda fer una baixada decidida per arribar al collado d’Aín. Les 12.30 h. Allí cal prendre una decisió. La ruta prevista haguera sigut seguir recte amunt fins arribar a la senda de la Cresta d’Espadà, que ens haguera portat al vèrtex. Però es faria massa tard i es pren una decisió amb molt de coneixement. Deixar-se estar de la cresta i seguir per la pista d’Aín per l’esquerra, sempre de baixada.

A les 13.05 h, en una revolta de la pista a l’esquerra de 90º, de la dreta baixa el reguero de la Sima, que era a on estava previst en un principi baixar de la cresta d’Espadà, passant junt a la cova de l’Estuco. Encara seguim un poc més avant per la pista d’Aín, que abandonem per una senda en descens més acusat a les 13.14 h. Passem per segona vegada pels corrals de l’Agua Negra. Baixem a la font de la Calzada i la seua àrea d’acampada. Dalt, en la carretera, estaven els companys de la B. Les 13.33 h.

Esperem l’autobús que ens porta directament a dinar al restaurant El Reino de Gilet. Durant el trajecte, Rafa Cortés ha fet unes consideracions i repàs d’eixes normes de funcionament d’un grup nombrós com el nostre, que a vegades oblidem i cal recordar.

En el restaurant El Reino, en un migdia de “ponentà”, dinem en l’interior. Molt bé el dinar.

I, a casa.

Josep Requena