En un dia de sol esplèndid i fresqueta matinal, 47 senderistes ens hem aplegat a la gasolinera de l’entrada de la població de Casinos de la comarca del Camp de Túria arribats la majoria en autobús i alguns amb cotxes particulars.
Ales 8:45h hem començat a caminar en direcció Oest cap l’autovia del racó d’Ademús que hem travessat per un pas de vehicles inferior. A l’altra banda del túnel de seguida hem girat en direcció Nord cap una reduïda central elèctrica que aprofita el desnivell de la conducció hidràulica de l’important Canal Principal del Túria a la seua arribada al pla del Camp de Túria. Com molt bé han presentat els dos ponents de l’excursió, companys Manolo F Feijoo i Joan Romero, el Canal Principal del Túria porta les aigües des del pantà de Benaixeve fins al pla del Camp de Túria regant i subministrant el líquid element a les poblacions de Xelva i Calles, on comença, la Llosa del Bisbe, el Villar del Arzobispo, Casinos, Marines, Olocau i Bétera. Tot seguit hem trobat una fonda canal per on baixava l’abundant cabal d’aigua amb innegable ràbia aigües avall de la central. En passar aquesta, hem arribat als peus d’una espectacular caiguda d’aigua escalonada d’uns cinquanta metres d’amplària i uns deu graons escalonats on s’interpreta que baixa l’aigua excedent que no admeten les turbines de la ja mencionada central.
Vorejant l’escalonada per la vora esquerra hem pujant el desnivell que salva la preciosa cascada i ja de més a prop hem observat les basses que es foment entre graó i graó. Al cap d’amunt i seguint en direcció Nord hem seguit una pista de muntanya que corre paral·lela al canal que ara ja duu un ritme més pausat d’aigua cavallera. Canal amunt hem arribat a un important partidor d’aigües que dividia part del seu cabal per on veníem en direcció Sud i part en un ramal de menors dimensions que agafava direcció Est, suposadament a regar les terres de la part de Marines, Olocau i potser Bétera.
Seguint la pista de muntanya ara en direcció decididament Oest i entre horts ben conreats d’ametlers i oliveres regats pel sistema de degoteig, hem arribat a una petita pineda on a l’ombra dels pins hem parat a esmorzar a les 10-15h. En complir-se la mig hora de descans, hem continuat cap al important turó que els ibers del segles V i III a. de C. tenien com a poblat. Ara caminant entre importants plantacions de tarongers hem arribat als peus del tossal. L’ascensió és empinada però la senda que ens duu al poblat és més o menys còmoda amb una serpentejant ziga-zaga.
Al cap d’amunt observem unes molt ben conservades ruïnes del que seria el poblat iber que ha merescut l’atenció dels arqueòlegs durant l’any 2022. Entre restes de material domèstic de terra cuita, el professor Vicent Taronger a fet interessants observacions assenyalant les mostres de la primerenca utilització del torn per part dels pobladors. Des d’allà dalt el paisatge és espectacular ja que el domini del pla als nostres peus es de tres-cents seixanta graus i amb excel·lents comunicacions amb les diferents localitzacions contemporànies com ara el Puntal dels Llops d’Olocau i possiblement d’altres.
La baixada del tossal l’hem feta per on havíem pujat i una volta al pla una altra pista de muntanya, ara en direcció Est, ens ha dut a un punt de confluència pròxim al punt d’eixida i d’allà a les 1300 hores hem arribat a Casinos on a la cafeteria de l’entrada del poble tots hem gaudir d’una ben merescuda cervesa i alguns han tingut, mentre fèiem una miqueta de temps, l’oportunitat de comprar les famoses “peladilles” de Casinos!
El restaurant Martín s¡ de la carretera que uneix Llíria i Marines Nou, ha servit de marc per a celebrar amb les corresponents felicitacions els 3.000km de Ricard Mir i els 7.000kms de Toni Limonge i C. Polo. Des d’ací ens unim a les tan merescudes felicitacions, plegades a l’agraïment per les invitacions de Ricardo Varela, pels seus 2.000kms i de Fernando Jartin, pels seus 1.000kms.No menys abrandament tots hem felicitat l’aniversari dels seus vuitanta dos anys al veterà senderista, Josep L. Tortosa.
Àlex Gomis