Descarrégat el track
La primera marxa de l’any ha sigut una magnífica ruta circular per la muntanya i platja de Cullera, preparada per Isabel Matarredona i Rafael Cortés. Cinquanta-huit participants.
L’autobús ens ha deixat en la zona del Far, junt a l’entrada de la cova del Dragut i prop de la punta de Mascarell..
Comencem a caminar a les 8.55 h. Fa un dia de sol i molta visibilitat, encara que el vent estarà present en quasi tot el recorregut.
Al principi, una escala, que deixa en un mirador sobre la marjal i els marenys. Carrers amunt de les urbanitzacions, el camí, de baixada, passa per la dreta de la muntanya Petita. Allí està el mirador de l’anomenat Volcà, en realitat és un jaciment arqueològic amb restes del Paleolític aparegudes en una cavitat producte de l’enderroc natural d’una part de la muntanya.
Tornem a pujar, trobant a l’esquerra un pal indicador del PR-336, que transcorre per la cresta de la muntanya, per la senda de la Lloma.
De tant en tant, venen de cara corredors de muntanya, que, educadament van saludant a la tirera interminable.
Després d’una zona prou plana, ve pujada, arribant, a les 10.35 h, al pic dels Francesos. Vèrtex geodèsic a 234 m, a on hi ha antenes i un observatori meteorològic.
A recer del vent i, amb un paisatge fantàstic de marjal, muntanyes i mar, esmorzem.
Només començar a baixar, de la dreta ve una senda que va al cementeri. Més avant, pel pla dels Pics, aguaitem a les grans lletres blanques característiques de la muntanya. CULLERA.
A les 11.34 h, arribem al Fort, situat a 218 m. Antiga fortalesa de les guerres carlines, queden restes en estat de ruïna.
Ara, ve una bona baixada per senda, fins arribar al conjunt castell-santuari. Les 11.55 h.
Ens detenim per contemplar una construcció defensiva que data del segle XI, feta per a vigilar els atacs per mar i horitzons, posada la seua ubicació privilegiada.
Al voltant del castell hi ha moltes torres: la de la Reina Mora, la del Racó de Sant Antoni, l’Octogonal, etc.
Dins del Castell està el Museu Municipal d’Història i Arqueologia.
Al costat visitem el santuari, al que s’accedix per una entrada amb taulelleria decorada a l’estil valencià del XVIII.
El temple és d’estil neoromànic. Té una torre quadrangular, rematada amb una cúpula de teules de ceràmica daurada.
Baixem en ziga-zaga per les estacions del calvari, acabant en el mercat. Foto de grup. Uns quants, comproven la qualitat de la cervesa del bar del mercat.
Només queda tornar a l’inici, recorrent el passeig marítim, amb sol i la mar com una bassa d’oli.
A dinar al restaurant El Teular de Sueca.
Al final, convidada. Vicent Soler, herbero i aiguardent de 40º, pels seus 5000 km i jo, bombons pels 7000.
Josep Requena