CRÒNICA DE LA RUTA CIRCULAR BUNYOL-BARRANC DE CARCOLÍN-BUNYOL (15 – 12 – 2021)
En un dia clar, d’excel·lent temperatura i de vent ben encalmat hem gaudit d’una preciosa excursió que han preparat els companys Manolo Fernández Feijoo i Joan Romero.
Tal i com estava programat a les 8:30hores hem fet cap a les portes del Camp de Futbol de Bunyol i a les 9:45hores 54 excursionistes arribats en autobús i cotxes particulars hem iniciat aquesta excursió pel PR190 que travessa la comarca de la Foia de Bunyol d’Est a Oest a través del Barranc del Carcolín que encaixona el riu Bunyol afluent per l’esquerra del riu Magre.
Des de la població hem baixat a una profunda i ampla explanada del llit del riu on hi ha l’ermita de Sant Lluís i a un costat la façana de l’Auditori que sembla estar enclavat en la penya. Hem creuat a la riba dreta del barranc i des d’allà avancem aigües amunt i prompte hem de guanyar altura ja que el barranc queda molt tancat en un congost entre dos parets molt verticals. En algun punt ha hagut alguna “solsida” que ha requerit una curta desviació de la senda primitiva per evitar mals majors! Des de l’altura es veu la vegetació de ribera on abunda el baladre. En la nostra ruta que la senda ara ens baixa i ens duu arran de l’escàs cabal d’aigua, travessem a la riba esquerra per unes pedres i pugem per forta pendent i algun pas no fàcil pel fang que duem en les botes, arribant a les 10:10hores a esmorzar a una gran llosa plana i de poca inclinació molt indicada per a la parada d’“avituallament”.
Superada parada tècnica, continuem per una senda fàcil riu amunt fins que confluïm a una carretera asfaltada que va en direcció cap a Bunyol i per ella el grup B pren el camí de tornada.
El grup A continuem per la senda que manté una certa altura i que per un tros relativament llarg va entre la penya i unes vies de tren retallades de 2 metres que en forma de tanca o barana redueixen la possibilitat d’accident. El camí a continuació torna a baixar al llit del riu que en aquest punt no duu aigua però la vegetació torna a poblar-se de baladres, arboços i esbarzers. Vencem les escales d’un mur de regulació d’aigua per al cas d’avingudes i el barranc es fa més ample, avancem pel llit fins que trobem una pista de muntanya que travessa el riu. És el punt més allunyat de l’excursió des d’on mamprendrem la tornada.
La tornada es fa per una còmoda pista que transcorre una bona estona a mitja altura del barranc primerament per la caixa del barranc fins que guanya altura i es desplaça una mica cap al nord i travessant un frondós bosc de pins joves voregem l’Alto de Jorge i a través d’una forta baixada de senda arribem a la font del Roquillo de la que ix aigua amb força i generositat.
A través del nostre periple de 10km de distància i d’un desnivell acumulat d’uns 300metres, hem gaudit de magnífiques vistes del traçat de la via del tren de València-Utiel que anys més tard es va enllaçar amb la construcció de la línia Utiel-Conca-Madrid. Una obra de enginyeria de gran envergadura, inaugurada en la desena de 1880 i amb uns arriscats ponts de ferro de molta altura estintolats per magnífics pilars molt ben conservats i de gran plasticitat. Els combois de ferrocarril que veiem aparèixer i desaparèixer a traves dels ponts i els túnels li han donat un punt d’historicisme industrial a la nostra excursió.
La Venta del Pilar a estat un magnífic marc per al repartiment dels les merescudes recompenses a l’esforç senderista dels que ací queden detallats,
– Pels 3.000km, a Joan Romero i Xavier Beltran.
– Pels 2.000km, a Jordi Nogués.
– Pels1.000km, a Antonio Domínguez.
-Per 25 cims de 1.000m, Rafel Cortés Gosàlvez.
– Pel rècord d’Assistència 2019-20, a Pablo Flandes.
I amb el brindis general desitjant Bon Nadal i Bones Festes a tots s’ha tancat la celebració.
Àlex Gomis
