CRÒNICA DE LA RUTA AZUÉBAR-CASTELL-ANTENES-PENYA AGUJEREADA-ALTO VIÑAS (25 – 05 – 2022)
La marxa de hui, a la que han assistit quaranta-sis senderistes i proposada per J. Vte. Pastor, a banda de ser magnífica i eixir un dia insuperable, ha tingut una particularitat. Ha aprofitat per a fer una classe pràctica de navegació GPS. En ruta, Vicent Ibáñez, el gran expert que va impartir el curs teòric en la seu a primers de maig, nomena els grups dels qui s’havien apuntat a la pràctica. Queden quatre grups per a practicar l’Oruxmaps, que guiarien Manolo, Jeroni, Félix i Santiago, mentre que per a practicar el Wikiloc, els ‘mestres’ serien Rafa Cortés, Pepe H. Calvo, Olmeda i Paco Puchades.
Arribats a Assuévar i formats els grups de pràctica, mòbil en mà, comencem la marxa a les 8.40 h.
Eixim del poble de pujada. Com que el dia serà fantàstic, sense vent i poc de sol, la roba comença a sobrar des de l’inici.
La primera visita és el castell de Azuébar, al que s’accedix per una senda ben traçada i protegida per una barana amb passamà de corda grossa.
El castell, de construcció musulmana, formava part del sistema defensiu àrab de Sogorb. Actualment es troba en estat de ruïna, encara que es conserven restes de muralles, un aljub i una part de la imponent torre major. Les 9 h. És una bona talaia per a vore al nord fites de l’Espadà conegudes. Els 881 m del Carrascal, 956 m de la Bellota, 944 m del puntal de l’Aljub i els 856 m del Nevera.
Tornem a baixar per la senda de la barana i seguim pel camí de l’esquerra, deixant per a on havíem vingut del poble. Mentre anem per ell, podem vore el gran forat de la penya Agujereada que anem a visitar. En ascensió suau i continuada, arribem a les 10 h al collado del Pozo de Simón. (Per eixe collado passarem tres vegades).
En primer lloc, Pastor opta per anar al cim de les antenes, situat sobre la penya Agujereada. Arribem a la part més alta. Abans de les antenes, esmorzem. Bones vistes.
Passem pel costat de les antenes, arribant a una creu vella de ferro situada sobre una penya que baix té la formació natural tan atractiva de la penya Agujereada, que en la parla local li diuen la peña Ajureá.
El forat es troba entre un gran badall de roca que, només contemplar-lo des de dalt, dóna vertigen. Allí anirem ara.
Per a això, cal tornar a passar junt a les antenes, tornar al collado del Pozo de Simón (10.56 h) i girar a mà dreta per a arribar per una senda que entra pel badall i arribar a eixe tresor geològic que ha foradat contundentment la penya. Moltes fotos.
La mateixa senda torna per tercera i última vegada al collado d’adés a les 11.25 h.
Per una senda entre un coscollar prou poblat, arribem als cingles del Pilón. Tenim el mar a la vista. A la dreta, aguaitem a la vora. Vista sobre el poble, el castell i el forat. (11.50 h).
Seguim un poc de baixada per la vora de la cresta. I una senda entre vegetació porta de pujada al punt més alt del dia. Passant per uns bancals de pedra seca paral·lels, arribem a les 12.30 h a l’Alto de las Viñas (494 m). Vista sobre Sot de Ferrer, Soneja i la part inferior de l’Alt Palància.
Tornem a baixar entre els bancals de pedra. No seguim per la vora de la cresta per la que havíem arribat, sinó que anem per l’esquerra a continuar una bona baixada per senda que arriba a un camí, que continua perdent altura entre una pinada que porta junt a la rambla d’Azuébar. Porta prou aigua. Allí, a on arriba el barranc del Ricón, dins d’un bon toll d’aigua neta, hi ha una gran llosa temptadora.
Seguim en direcció al poble, passant per la font de la Teja, acabem la ruta a les 13,25 h en l’autobús, aparcat a la porta del restaurant bar Piscina, a on dinarem.
Molt ben atesos pel personal del restaurant, rematem un bon dinar amb dolços, gelats i varietat de calentets.
(Entre els dolços oferits, no estan els típics del poble: “pedos de fraile”, “borregos” i “orelletas”).
Fets els comptes, tornem, anunciant Rafa en l’autobús que la setmana que ve anirem a Olocau.
Josep Requena.