CRÒNICA DE LA RUTA ALCOI EL PUIG – LA SERRETA (26 – 04 – 2023)
Quan encara ressona la festa dels Moros i Cristians d’Alcoi, hui s’ha fet una ruta molt bona preparada per Joan Romero, Paco Puchades, Manolo F. Feijoo i pels alcoians Isabel Matarredona i Rafael Cortés. I és que anem a fer una circular senderista de nivell físic i, al mateix temps, una activitat cultural amb visita a dos localitzacions importants, testimonis de la presència ibera en les terres de Contestània: el Puig i la Serreta.
Durant el camí, Joan ha explicat la ruta en les seues alternatives A i B. S’ha de fer una circular molt interessant que passa pel Puig d’Alcoi i el seu poblat ibèric, pujant després a la Serreta, que visitàrem el 19 de maig de 2019.
Arribem a la Venta Saltera d’Alcoi, a on esperen Isabel, Rafael i Carlos Sanchis. En total, quaranta-quatre participants.
Comencem a caminar a les 8.35 h per una senda. Just a la seua esquerra, el barranc de la Batalla, que seguirem un bon tros.
Passem per una casa forestal abandonada. Un poc més avant, un pal que marca, a la dreta, la via verda (SL-25.1, per a on aniran després els de la B) i recte, el SL-25.8, o camí del Puig, que seguirem tots junts. Al front, un gran pont de l’A-7 que salva el barranc. Arrimats al seu estrep de la dreta, ens reagrupem.
Seguim per la senda que va baixant al nivell del barranc de la Batalla. A les 9.10 h, en el seu llit, fem el gir a la dreta que marca el curs d’eixe barranc impressionant. A pujar per passos de roca. A la dreta, una balma gran; a l’esquerra de la senda, una cova profunda i menuda.
De seguida, passem per baix d’un pont alt de la N-340.
A les 9.35 h, arribem al nivell de la N-340, però no la toquem. Allí girem a l’esquerra pel camí d’accés al mas del Puig, que l’abandonem als tres minuts, per a fer la pujada per senda. Una bona pujada a l’ombra, fen esses entre pins, que arriba a l’alt del Puig, situat a 889 m d’altura. Les 9.56 h. Allí tenim sol i ombra. Una placa està dedicada a l’arqueòleg alcoià Vicent Pascual Pérez, un protagonista que, junt al també arqueòleg d’Alcoi, Camil Visedo, iniciaren els estudis sistemàtics del poblat ibèric, que varen tindre continuïtat amb els treballs de Tarradell i Llobregat.
A l’esquerra i al costat, fem el merescut descans de la mitja hora de l’esmorzar.
Anem a vore el poblat, que el tenim a uns metres. Són les restes que estan en el pla superior. Rafa Cortés fa una bona explicació de la importància del poblat ibèric fortificat del Puig, que estigué ocupat entre els segles VII i IV aC. Amb la resta del poblat que vorem de seguida, albergava a més de tres-centes persones. Formava conjunt amb altres poblats i llocs defensius, sent el més important, el de la Serreta, que visitarem després.
A les 10.30 h, reprenem la marxa, passant per la part inferior del poblat, també de bones dimensions, que acaba a on hi ha una torre i la porta d’entrada. Baixem a un camí. Les 10.42 h. Punt de separació dels A i B.
Els de la B, aniran per la dreta. Passaran per una àrea recreativa, els túnels de la via verda, acabant en la Venta Saltera, a on finalitzarà el recorregut.
Els vint-i-cinc que fan la A girem pel camí de l’esquerra. Enseguida l’abandonem per senda descendent a la dreta que, entre el bosc, deixa en el pla del Regadiu. Enmig dels camps està el mas de les Florències. A les 11 h, passem per una granja abandonada. Acabem un poc més avant en la CV-780 que, a la dreta, va a Benifallim. Però girem a l’esquerra uns 10 minuts per la vora de la carretera, per la que pugen dos motos i una ciclista. Abandonem la carretera per una senda a la dreta, que prompte deixa en la carretera que va a Benilloba. Allí mateix la passem i l’abandonem per un camí prohibit per a ciclistes i vehicles a motor. No és el nostre cas.
Davant està la presència imponent de la Serreta. Estem en les Foies. A dreta i esquerra, camps de cereals afectats per l’estrés hídric, encara que decorats per roselles.
Abandonem el camí per la dreta. Una senda ascendent anirà un bon tros junt a una tanca metàl·lica a l’esquerra. La tanca acaba, un quart d’hora més amunt, en una porta oberta. Esta pujada dóna un descans en el collado de les Creuetes. Són les 12.06 h i estem a 815 m. Enfront està la serra de Mariola. A la dreta queda rematar la faena. Per la cresta de la serra salvar les dificultats del desnivell i de passos amb roca que ens deixaran, a les 12.60 h en el vèrtex geodèsic de la Serreta, o alt dels Dubots, de1052 m. En ell, conflueixen els termes d’Alcoi, Cocentaina i Benifallim.
Un descans, fotos i magnífica vista des d’esta talaia: a l’oest, la serra de Mariola, al nord, el Benicadell, a l’est, la Serrella. Pel sud, un seguit de serres i pics que reconeixem: el Puigcampana, Aitana, els Plans, la Carrasqueta, el Despenyador o la Font Roja.
Allí, Rafael Cortés també dóna informació de les restes que alberga la Serreta: recents de la guerra civil i ibèriques, que estan tant en el cim com en l’Ull del Moro, una ubicació que forma part de la Serreta i que estava lligada amb el poblat del Puig.
Continuem per la cresta de la serra, passant per les restes d’una construcció defensiva antiaèria de la guerra civil. Després, un monòlit dedicat a l’arqueòleg Camil Visedo Moltó, del qui hem parlat adés.
Quan acabem de transitar per la cresta, la senda gira a l’esquerra, quedant-nos de cara a Cocentaina i el Montcabrer. Ara vindrà una baixada seguida. Primer, pel terme de Cocentaina, per a tornar al d’Alcoi. Arribem a les 13.45 a la carretera CV-709, que, a la dreta, va a Benilloba. La passem perpendicularment. La senda continua cara avall, arribant a la font de la Salut. La seua aigua ve molt bé per a refrescar. En la font hi ha una àrea de descans. Seguim, baixant per uns escalons, passem un pont de fusta i un camí amb barana. Arribem a l’asfalt d’una carretera que passa per dalt de l’A-7. Les 14.05 h. Arribem, en els Pagos a la mateixa CV-709. Allí es decidix seguir fins a la Venta Saltera i no avisar al bus.
Seguim baixant, arribant al Molinar, una senda bonica que passa el barranc de la Batalla, per baix d’un pont de l’A-7 i acabem la marxa en la Venta Saltera a les 14.40 h. Allí estan els companys de la B i l’autobús.
Anem, passant per Alcoi, mentre Rafael va descrivint els llocs importants del trajecte, al restaurant Casa Fèlix, al costat de l’edifici de l’estació d’Alcoi.
En acabar de dinar, Toni Limonge ens convida a que aprofitem les places disponibles del viatge que AGMT fa a Palència a partir del dilluns 1.
Rafael Cortés anuncia que hui, Carlos Sanchis ha completat els VINT-I-CINC MILS.
Josep Requena
Documentaciò geogràfica i cultural:
Localitzacio-geografica, la-Canal: Un paisatge de muntanya mitjana mediterrània
