Els carrers humits de les primeres hores del dia a València transmetien la possibilitat de pluja durant el dia a la muntanya, sensació que no s’ha confirmat i el dia ha transcorregut entre núvols i clars però sense caure precipitacions. La temperatura, però, en arribar al punt de partida de l’excursió era molt baixa, +2º i la sensació tèrmica era de -1º!
Aquesta excursió lineal per terres d’Aragó que ha unit Alcalá de la Selva i El Castellar entrant i eixint de la senda PR-TE-28 , ha començat uns tres kms abans del punt on Paco Yáñez, coneixedor de la ruta, havia previst ja que la carretera d’Alcalá a Cedrillas estava tallada per obres a l’eixida d’Alcalá. Així que en eixe punt, sent les 9:15 hores, 42 senderistes hem començat a caminar sense més dilació per tal de fer front a l’intens fred.
Superats els tres kms i pròxims a unes cases de la Masia de la Cosa una pista de muntanya ix a l’esquerra de la carretera que prenem i en forta ascensió sostinguda sempre en direcció Oest arribant a una extensa plana que es aprofitada per amples terrenys de sembrats i prats. Travessem aquesta planícia per la seua part més meridional i arribem al Mas de la Loma Alta, ja deshabitat, que passem de llarg. Immediatament entrem a una zona de bosc i un camí de senda a la dreta ens duu a la Fuente de la Peñuela on arrecerats per un alberg ara tancat, parem a esmorzar aprox. a les 10:30hores.
Mig hora més tard mamprenem la marxa per una deliciosa senda coberta de molsa entre pins d’alta muntanya. L’ascensió ara és suau i manté la cota i la direcció Oest.
Després d’una estona, arribem a una ampla clariana del bosc –el Collado del Portillo Ramiro- des d’on albirem el cim del Portillo Ramiro tot enfarinat per la neu caiguda durant la nit. La vegetació ja és més esparsa amb pins, sabines i sabines de muntanya totes cobertes de neu d’una gran plasticitat gràfica.
Iniciem l’ascensió en direcció Nord-Oest per un camí tortuós que ens condueix al cim del Portillo Ramiro, 1.754 metres d’altitud que guanyem sobre les 12:15hores. Les vistes són magnifiques. A l’Est es divisa entre muntanyes la Penyagolosa i a l’Oest, en cingles profunds, es veuen les múltiples valls que aportaran les aigües que faran nàixer el riu Millars. Entre elles es distingeixen els colors típics de la tardor, els ocres rogencs del roures escampats ací i allà i els grocs daurats dels xops dels llits de rambles i torrents. A la vora del vèrtex geodèsic fem la fotografia de grup que testimoniarà qui ha fet el cim i qui no!
A continuació tornem al Collado del Portillo Ramiro i des d’allà mamprenem el descens primer per una senda d’un bosc semblant al que hem deixat darrere i que més avant ens condueix a una pista de muntanya que en progressiu i llarg descens, mantenint preferentment la direcció Oest i deixant a la vora diversos masos abandonats, ens acosta a l’entrada d’El Castellar sobre les 14:15hores on ens espera l’autobús.
Hem recorregut 17 km amb una ascensió acumulada de 450m i un descens acumulat de 680m.
Magnífica excursió!!!
Àlex Gomis