Quaranta-nou senderistes hem anat per una ruta molt bonica pel Parc Natural de la Serra d’Espadà. Vicent Ibáñez, proponent de hui, n’ha recordat durant el viatge les característiques i les tres alternatives. I que ens canviaríem el calcer i motxilla en mà en Eslida, per a estar a punt a Aín, pels possibles problemes d’aparcament de l’autobús.
Serà una marxa des d’Aín fins a la presa de l’embassament de Benitandús, per un traçat que aprofitarà trams del GR-36, del Pr-140, PR-161 i SL-29.
Eixim del poble a les 8.40 h. Caminem un tram curt per la vora de la carretera. Als cinc minuts, entrem per l’esquerra per una senda que puja pels Corrals, un conjunt de construccions de pedra seca abandonat. La senda està perfectament empedrada. Això serà una tònica durant bona part dels molts trams de senda de hui.
En esta primera pujada, de díhuit minuts seguits, passem de senda empedrada, veient oliveres centenàries (més avant en vorem més), a camí cimentat que abandonem, tornant a senda.
A les 9.04, acabada la primera pujada, passem per un coll a 573 m, on el GR-36 ens abandona per l’esquerra camí d’Alcúdia de Veo. Però seguim les marques del PR-140 i el SL-29, que portem des de l’eixida. Per senda, comencem la primera baixada llarga. De seguida, entrem en el terme d’Alcúdia de Veo.
A les 9.28 h, mentre baixem, apareix el punt comú d’anada i tornada, que serà el previst per Vicent per a que tornen allí mateix a Aín els de la B. Fa un piló de pedres per a marcar eixe punt singular.
Els dèsset companys de la B, com que calculen que els sobrarà temps, encara avancen vora un kilòmetre més, fins arribar als corrals de la Basseta. Allí tornen arrere. Per l’alternativa marcada per les pedres, giren per la senda ascendent de l’esquerra, que farà una bona pujada. Per una combinació de sendes i camins, tornaran al poble, passant per la font de les Bassetes. Eixa tornada la faran després els de la A.
Tenim els de la A acabant la baixada a les 10 h. Han passat de senda a camí que va de cara a , entre camps que tenen també magnífics exemplars d’oliveres centenàries.
Just abans d’entrar en l’aldea de Benitandús, girem per a esmorzar en el llit sec del riu de Veo Són les 10.10 h. Mamprenem la caminada a les 10.35 h, passant, ara sí, pel carrer de Benitandús, que porta a l’església de la Mare de Déu dels Desemparats, del segle XVIII. El caseriu de Benitandús, poblat per musulmans i moriscos, fon abandonat després de l’expulsió en el 1609, sent després repoblat per cristians de parla valenciana.
Allí trobem cartells de senders del terme d’Alcúdia de Veo, municipi al que pertany Benitandús, i d’una via ferrata.
Deixem les cases, seguint avant. Anem a una senda que va des de la cua del embassament a la presa.
Tot al costat del pantà, passem entre roques, per una trepadeta amb corda, per l’inici de la via ferrata i baixar a la vora de l’aigua per un traçat meravellós que té enfront els impressionants Òrguens. La senda passa junt a sureres a les que no se les a despullat del suro. Algunes d’elles són molt bons exemplars.
La senda recorre la figura de l’embassament, que al final s’eixampla, arribant a la presa a les 11.10 h. Allí, ens fem fotos.
Desfem el mateix camí de la senda bonica de l’embassament, passem Benitandús en sentit contrari. Seguim fent el camí invers, arribant al punt comú del piló de pedres a les 12.25 h.
Iguals que han fet abans els companys de la B, fem l’ascensió llarga per una senda entre vegetació tancada en alguns punts, bona ombra i trams en trinxera, que porta a un camí junt a una zona plena de camps abancalats. A l’esquerra, la silueta imponent del Penyagolosa.
Allí, seguim un bon tros per camí. Caminant còmodament ara per pista de terra, tornem a les 13 h al terme d’Aín. Passem prop del coll d’adés, aquell per a on se n’anava el GR-36 a l’esquerra. El punt d’adés del collado no arribem a passar-lo, perquè, en una bifurcació de camins, girem a l’esquerra. Fent revoltes, en una forta a l’esquerra, abandonem la pista, seguint recte per una senda que, en baixada contínua, porta a la font de les Bassetes (per allí passàrem el dia de la prova de regularitat) i el seu forn de calç. Les 13.22 h.
Per un tros curt de camí, amb barana junt a un barranc, arribem a la carretera. Per a evitar un tram més llarg d’asfalt, passem la carretera i anem al poble per camins entre cultius. Entrem als carrers del poble i acabem en l’autobús. Les 13.45 h.
A dinar al Paquita d’Eslida, ben atesos per l’organització familiar de sempre.
Josep Requena