Sempre és agradable tornar a la Murta. L’última vegada va ser un 19 de juliol de 2013, una no computable en la que férem justament la mateixa volta i en el mateix sentit, només que esta vegada no s’ha pujat al Cavall Bernat per la canal.

Hem anat trenta-cinc senderistes, perquè tenim una expedició d’un bon grup d’habituals a Rússia. Aparquem els cotxes en el gran pàrquing que s’ha habilitat en l’hort dels Rullos.

Passem la barrera de control i comencem a caminar a les 8.50 h. Els encarregats del parc ens estaven esperant en la caseta d’entrada. De seguida un pal del SL-81, ramal Senda Botànica (per l’ombria). Anem per eixe sender tan agradable i de vegetació espessa. En un dia de sol, l’ombra, a eixes hores estaria en la part del Cavall Bernat i el sol per a on anem ara. Però ha eixit un matí molt nuvolós.

La senda és de pujada però no tenim la presència del sol. Això sí: molta humitat. Resulta sorprenent que en lo que va ploure el dimarts, la vegetació estiga eixuta. Segons pugem, es veu a l’esquerra les restes històriques de la vall.

L’esforç de la muntada val la pena. La senda té vegetació espessa i molt variada (eixa sensació selvàtica la tindrem en bona part de tot el recorregut.

Al final, baixem i pugem, arribant al Pas del Pobre, coll en el què hi ha un gran piló, pas natural entre la Murta i la Barraca d’Aigües Vives, passant abans per la vall de la Casella. Allí passa transversalment el GR-236 (Sender dels Monestirs), de 90 km, que va: monestir de la Murta – convent d’Aigües Vives – monestir de Santa Maria de la Valldigna – convent del Corpus Christi de Llutxent – monestir de Sant Jeroni de Cotalba d’Alfauir. Les 9.47 h.

Seguim avant, ara per una senda amb vegetació espessa però sense arbres. Excepte una bifurcació on els de davant seguim avall i de seguida em fer-nos arrere per a rectificar, la senda sempre és costera amunt. Parem a les 10.35 h a esmorzar. No hi han arbres, però continua sense eixir el sol.

En acabar, seguim pujant fins que arribem pel costat d’un gran tallat en roca, una plataforma sobre la Ribera Baixa on fem una parada. Només queda rematar i arribar als 587 m de les Orelles d’Ase. Foto de grup i les 11 h.

De tornada, passem una altra volta per la plataforma de roca del mirador vertical, incorporant-nos a la senda que se l’enfila cap a la Creu del Cardenal, passant abans per un coll que deixa vore el perquè del nom de “les Orelles d’Ase”. Darrere, l’Ouet. A l’esquerra, la Ribera Alta.

Arribem a la Creu del Cardenal (544 m). En un puig de roca i junt a la gran creo d’estructura metàl·lica, amb la vall a una part i la marjal a l’altra, fem una segona foto de grup. Les 11.55 h..

A partir d’ara, seguirem les marques del PR-334. Baixem a bots al pas de Sant Sofí, situat entre la Creu del Cardenal i el Cavall Bernat.

Baixada per senda a l’esquerra. De roca a trams; amb molta vegetació en uns altres.

Arribem a la pista de la solana de la vall. A la dreta pel camí i avall. Revoltes. Arribem a una bifurcació de camins amb pal del PR-334. A l’esquerra, al monestir; a la dreta, un altre camí du a l’enllaç amb el PR-335 i a la senda Històrica, SL-82, el nostre objectiu.

De seguida arribem al pal indicador de la senda Històrica, autèntic tresor del dia. Les 13 h.

Deixem el camí i anem per la senda a l’esquerra. De Seguida, trobem la font de la Murta, de la que ix l’aqüeducte del segle XVIII que alimenta dos basses del conjunt monacal. Eixe tram és un encant històric, paisatgístic i vegetal.

Arribem a les basses i al conjunt monumental a les 13.14 h.

Estem en un recinte carregat d’història. Pareix que va estar ocupada per eremites des del 568. Després de l’ocupació àrab, en temps de Pere el Cerimoniós, es funda a la vall una comunitat de l’ordre jerònima.. El pas important va vindre del de Sant Jeroni de Cotalba, on uns monjos benedictins iniciaren les obres conventuals en el 1410. Eixe mateix any, visita la vall i les obres Sant Vicent Ferrer. Van haver successives obres d’ampliació, especialment de les famílies patrícies valencianes dels Vich i dels Vilaragut. Els 1547, comença l’imponent torre dels Coloms, encara existent, rematada per la creu d’Alfardons. A la dreta, queda en molt bon estat la Casa Vella de la Murta, hostatgeria conventual.

Amb la desamortització, el monestir va quedar abandonat, sent recentment recuperat.

Mentre anem a passar pel pont de Felip II, que salva el barranc de la Murta, trobem un bon grup de xiquets d’una escola de Carcaixent vestits de color carabassa.

Només queda passejar pel camí d’accés, arribar a la barrera d’entrada i als cotxes. Les 13.30 h.

Amb els 8,1 km de hui, José Ramón Domingo arriba als 5000 km, passant a la dignitat de Gran Senderista.

Josep Requena

<Descarrega’t el track>