José Ramón Domingo ens ha regalat una bona marxa, pràcticament circular per la part occidental de la serra d’Espadà, entre Matet i Pavías. Durant el viatge ha explicat les opcions de la marxa. Hui se n’hi hauran tres.
Quaranta-sis assistents hem aparegut en Matet. La temperatura, a eixes hores, ja era agradable. Comencem a caminar a les 8.50 h. Eixim del poble pel camí pla de Villamalur, que als 10 minuts, abandonem per l’esquerra pel camí de Pavías. El camí, ascendent, està cimentat en molts trams. De seguida, als tres minuts, l’aigua del barranc del Perrudo travessa la pista. L’hem de passar per un gual de files de pedres a la dreta, fent equilibris per a no estrenar les botes.
A les 9.15 h, el camí de Pavías abandona la pista per l’esquerra i es per a on amb seguretat guia José Ramón. Este tros va entre el bosc i està empedrat amb cudols redons.
Un quart d’hora després, torna a aparèixer la pista que travessem, seguint per senda, ara de costera un poc més forta i també entre bosc. Durant tota la marxa, la vegetació abundant serà la tònica.
Tornem a la pista i amunt. A les 9.50 h, passem pel collado del Mortecico, de 790 m. Seguim per pista que, plana dóna sensació de descans. Passem del terme de Matet al de Pavías. Y torna a empinar-se la pista. Arribem al segon coll a les 10.25 h. És el punt més alt de la jornada i parem a esmorzar. La mitja hora cronometrada instintivament.
Reprenem la marxa. Naturalment cara avall, per una senda bonica, que prompte arriba a la pista del camí de Matet. Però el travessem, seguint per una senda que continua de baixada, paral·lel al camí i al barranc de Matet. Acabem a les portes de Pavías en el k. 17 de la CV-203. Les 11.15 h.
No entrem al poble. Abandonem de seguida la carretera per una pista a l’esquerra, a on uns indicadors de fusta marquen: “camino de Gaibiel, camino de Segorbe y camino de la Cueva Santa”. Camí de terra amunt. A les 11.35, abandonem la pista per una senda a la dreta, sempre de pujada, que arriba a la pista que adés havíem deixat. Les 11.43 h. Recte seguix una senda que diu “camino de Gaibiel”, però girem a la dreta i amunt, arribant a les 11.55 h al Pilón de las Almas. Es una torre de pedra rematada per una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de la Cova Santa, venerada també a Pavías. La torre resulta irresistible per als de sempre.
Al costat està un xicotet edifici de pedra: el refugi de la Cova Santa.
Tornem per a on hem vingut, però tornant directament a pujar al coll a on havíem esmorzat. Ahí tanquem un dels dos cercles de hui. Les 12.10 h.
Baixem per la mateixa ruta fins al collado del Mortecico, per a on passem per segona vegada. Les 12.30 h.
Però ara, en compte de girar per l’esquerra, camí de Pavías per a on havíem pujat, girem a la dreta, iniciant el segon cercle de hui. La pista que seguirem és el camí de la Mediana. Xino-xano tornem a Matet, a on arribem a les 13.45 h.
Els de la B han fet el primer cercle més la pujada al coll. En tornar a Matet, han visitat el curiós paratge de la Fuente que Nace, esplendor aquàtic.
Y els companys de la C ho han fet, però un poc més reduït.
Canviats, anem a dinar en bus al bar La Plaza de Gaibiel. A l’exterior i a l’ombra, ben junts, com a bons companys. El dinar bé. Entrants i contundent olla gaibielana.
En acabar, Elías, elegant mestre de cerimònies, s’encarrega de proclamar honors i celebracions.
En primer lloc, celebrem amb il·lusió els flamants 81 anys de Pepe L. Tortosa, a qui Elias li entrega un quadre il·lustrat amb fotos que parlen de l’ampli historial d’un fundador del grup com ho és el gran Pepe, que ens dedica unes paraules.
Seguidament, que Javier G. Orozco ha fet els 5000 km i Vicent Taroncher, 4000 km.
Per a rematar la jugada, Pepe L. Tortosa ha portat unes botelles d’aiguardent i de licor d’herbes de Galícia que fan la delícia del respectable. Això es complementa amb una generosa convidada de bombons de Manolo F. Feijoo, que la setmana passada va fer els 6000 km.
La setmana que ve, festa.
Josep Requena