Hui era un dia especial perquè era el dia triat per al dinar de Nadal del grup i per a este dia, el “conocedor de la ruta” José Vte. Pastor, ens ha preparat una marxa també especial. Hem eixit del Gulliver en bus amb algo de retard a causa del conteo per les baixes d’última hora. Però La Vilavella està molt prop i a les 8:30 estàvem en el polígon industrial del poble els 52 senderistes del bus més altres 11 que han acudit en els seus cotxes.
Eixim després dels preparatius habituals, i prou abrigats per a protegir-nos del poc fred que feia este matí. Però este poc fred se ens n’ha anat molt ràpid perquè de seguida hem començat a pujar una escala per a arribar a la ruta. Quan créiem que s’acabava l’escala hi havia un encreuament amb una carretereta i continuava l’escala. I així ene vegades. He oïd comentaris com “esta escala és interminable” o “esta escala és infinita” o ¿encara no s’acaba esta escala?. S’ha fet molt pesat. He preguntat si algú ha comptat els escalons i un m’ha dit que 400 però un altre ho ha corregit i ha dit que eren 600. Jo em quede més prop dels 600 perquè el desnivell que hem salvat ha sigut d’uns 120 m. Per descomptat la convocatòria parlava de “unos escalones con una fuerte pendiente” però no ens imaginàvem que uns escalons foren a ser 400 o 600. Deu de ser que no hem entés l’especial ironia del “conocedor” Pastor.
Per fi s’acaben els escalons i continuem pujant, ara per senda. Passem per la caseta de distribució de l’aigua potable i per una gran torre de transport elèctric. I a les 9:15 estem davant d’un cartell explicatiu que anuncia “Ruta de la Guerra. Itinerario Santa Bárbara”. El cartell comença dient que “La ruta de la guerra de la Vilavella es un homenaje a todos aquellos que participaron en la guerra civil española de 1936/39…”. Ací estan inclosos quasi tots els nostres pares.
De moment hi ha un xicotet repòs en l’ascens i caminem per les trinxeres, algunes molt ben fetes i en bon estat, encara que es nota la mà de la reconstrucció. Al final d’este tram de trinxeres hi ha un niu de metralladores. La ruta seguix per un camí entre pins i tornem a ascendir fins a un alt amb bones vistes on parem a esmorzar a això de les 10. Prou prompte per al que s’acostuma.
Tenim molt bons panorames. Podem veure a l’est el mar platejat, al sud la vega del Palancia i al nord la Plana, amb el seu mar de tarongers. En l’esmorzar de hui per a compartir s’oferixen algunes llepolíes de Nadal.
Reprenem la marxa. Passem per un altre tram de trinxeres amb els seus nius de metralladores que val la pena visitar i continuem en un ascens prou fort fins a la Creu de Ferro, a on arribem a les 11:30. Esta Creu està a 537 msnm i allí fem les fotos de grup. Descendim del pic de la Creu en sentit nord i arribem al tossal de Blédar. Ací s’oferix l’opció de pujar al Cim de la Font de Cabres (631 msnm) . Alguns galàctics, no molts, trien esta opció i la resta els esperem en el tossal.
En mitja hora estan de volta els galàctics i a les 12:30 emprenem la tornada. Primer per una senda amb algun punt difícil de practicar, que desemboca en una pista que és el GR 36. Per ací es va passar en l’última etapa d’este GR, Eslida – La Vilavella. Esta tornada no s’ha fet en grup i hi ha hagut un rosari de senderistes en xicotets grupets que han anat arribant al bus poc abans de les 14 h. Pel camí no hi havia pèrdua possible.
A les dos i mitja, l’hora prevista, arribem al restaurant L’Alter, a Xilxes. Cabem amb amplitud i estan les taules ben posades. Servici ràpid i plats ben tractats per la cuina. És un bon restaurant que caldrà apuntar a la llista. Ha sigut un bon dinar per a este dia. Quan estem amb els cafés i els cremaets es fa el repartiment de premis de Nadal i el forro polar lleuger per a tot el món. Gran labor que cal agrair a Javier García. Prendes personalitzades i a cada un li donen el color triat i la seua talla.
Cal dir que a este dinar han acudit veterans senderistes ja retirats, com Fernando Viña i Agustín Seytre i grans senderistes convalescents de malalties com Josep Requena i Ximo Gómez, als que els desitjem rápida recuperació. Tots ens hem congratulat molt de la seua presencia.
Al final Fernando Beltrán s’alça i ens comunica que esta ha sigut la seua última marxa amb el grup. Ens conta raons de seguretat i altres que lamentem però comprenem. Alguns ens emocionem i tots li dediquem un unànim i prolongat aplaudiment. Cal dir que Fernando va fundar este grup de senderistes en 1999 i va ser responsable de la secció de senderisme del GMT fins a 2015. Des del principi li va donar al grup l’empremta de respecte a la naturalesa, de camaraderia, de sobrietat, d’organització i de bon ambient que el caracteritza. I he de dir que la majoria de nosaltres li devem milers de quilòmetres d’exercici saludable i de gaudi col·lectiu. A Fernando li manifestem des d’ací el nostre reconeixement i el nostre major agraïment.
Per a 2018 sé que l’equip de programació ha preparat magnífiques i excitants marxes. Cuidem-nos este nadal i estiguem ben preparats per a afrontar nous reptes i continuar sent feliços l’any que ve.
Bones festes i BON NADAL
JLT