Mantenint els bons costums, hui hem fet la tradicional marxa bunyolero-cultural-fallero-pirotècnico-gastronòmica.
L’activitat central, la cultural, ha consistit en la visita al melic històric de València, condensat en el Museu de l’Almoina. Tenim el privilegi de tindre entre nosaltres a Vicent Taroncher, qui ens ha introduït i explicat de manera molt solvent les restes arqueològiques testimoni dels inicis de la nostra ciutat.
Per a la visita i per raons d’aglomeració i viabilitat en la visita, prèviament s’havia dividit els assistents en dos grups. El primer, quedaria a les 10.30 h i el segon a les 12 h.
Els del segon grup han pogut anar a fer-se un bon esmorzar i vore alguna falla i el Tribunal de les Aigües.
Darrere de la basílica de la Mare de Déu i en el lloc on estava l’edifici de l’Almoina, que data del 1288, que estava destinat a la manutenció dels més pobres i necessitats, situat al costat de la plaça de l’Almoina, que en temps de Jaume I es deia plaça dels Furs o, també, plaça de la Llenya, està construït el Museu de l’Almoina. Ocupa una superfície de 2500 m2.
Vicent, en primer lloc, a la porta de la basílica, ha fet una primera introducció molt interessant. Foto de grup i passem al museu. És impressionant. Està considerat un dels millors museus arqueològics d’Europa.
De la mà de Taroncher, recorrem la primera època romana republicana i imperial, el període cristiano-visigòtic, la presència musulmana i algunes restes de la València de després del rei Jaume.
Explica la fundació de València en una illa entre el Túria l’any 138 a C pel cònsol romà Junius Brutus, ocupada pels soldats veterans de les guerres contra els lusitans de Viriat. Podem vore ceràmica d’eixa època. Es va encunyar moneda. El símbol de la València romana era el corn de l’abundància o d’Almatea travessat pels rajos del llamp de Júpiter. La primera època romana acaba amb la destrucció de València en l’època convulsa de les guerres entre Marius i Sil·la. L’any 75 a C, Pompeu i Sertori lliuren una batalla als peus de la muralla de la ciutat. La València romana va ser totalment destruïda. Podem vore l’esquelet d’un soldat perdedor Eixa situació durà cinquanta anys. Després es produí el repoblament i la segona fundació. Tot això va deixant restes que Vicent va explicant amb detall.
Elements notables de l’època roma s’articulen sobre dos eixos perpendiculars: el cardo maximus i el cardo decumanus. Ben conservat el seu traçat, el primer amb direcció nord-sud, pel carrer del Salvador, que formava part de la Via Augusta; el segon, direcció est-oest, cap al carrer dels Cavallers. Uns punts de fuga virtuals ajuden a imaginar el seu traçat. Elements notoris són el temple d’Esculapi, l’horreo o Macel·lum, on es guardava el gra, les termes, amb sales per a aigua a vàries temperatures i el Fòrum. Tenia planta rectangular i estava sobra l’actual plaça de la Mare de Déu. En el seu interior estava el temple principal. Queden alguns basaments de la cara est, sobre la que se ha recreat les columnes i capitells i remat superior.
També queden restes de l’època cristiano-visigòtica. Especialment l’absis de la catedral, edificada en el segle VI. Al costat, tombes individuals. Prop està la Cripta de Sant Vicent Màrtir.
Al fina, girant cap a l’Almodí, naturalment a un nivell superior, trobem l’alcàsser musulmà i part de les muralles.
Un gran viatge en la nostra història.
Després, anem a la mascletà, que és a càrrec de la pirotècnica Zarzoso d’Altura.
Rematem dinant molt bé en Le Cinque Lune.
Josep Requena