Descarregat el track

Cinquanta-tres n’hem sigut per a una marxa per una zona de la serra d’Espadà, no coneguda pel grup, i que ha preparat amb detall J. Vte. Pastor.

Durant l’anada, Rafa Cortés ha fet una valoració de la Convenció i marxa del dimecres de Benidorm, que va ser un èxit.

La ruta de hui consistia en una circular des d’Artana, pujant a la cresta de la serra, passant abans per una interessantíssima concentració de mines de ferro d’antiguitat i importància que les fan molt atractives.

Comencem a caminar a les 8.56 h. L’autobús ha parat als afores d’Artana, junt a Tanning, una indústria d’equipaments.

Iniciem pel camí de la Vall, un tram d’un kilòmetre que serà comú d’anada i tornada. Comencem a vore els primers pals indicadors. Arribem a les 9.18 h, en una bifurcació de camins, a un pal que indica a l’esquerra “Mina de la Font de Ferro”. Girarem per ahí, cap a l’esquerra. És el camí de la Quadra. El que ve recte, el del Llomet Pelat, serà per a on tornarem.

Mentre fem un poc de pujada, un home entusiasta ja va fent footing, baixant de bon matí.

Anem a visitar part del gran conjunt miner de la Mare de Déu de l’Amparo. Més de 4000 m de galeries. Les valencianes més importants en longitud i història.

La primera, anant per una desviació a l’esquerra, la mina de l’Aigua. Dos construccions abandonades, una galeria minera i panells informatius sobre l’activitat minera. Les 9.40 h.

Tornem al camí del Llomet Pelat i seguim cap a dalt.

A les 10.13 h, arribem a la mina del Cavall. Parem a esmorzar la mitja hora. Allò està també ple de panells explicatius de la indústria minera i la seua llarga història. Queden restes de les antigues explotacions romanes. Trossos de mineral de ferro als que els diuen “cagaferro”.

Feta la foto de grup, el grup B, de cinc i guiats per Toni Pastor, tornen cap a Artana, mentre que els demés giren a la dreta per a entrar en una senda ascendent, que al principi té escalons de fusta. Doblem la frontissa per a passar per baix d’un pi gran caigut i travessat sobre la senda.

Una bona pujada ens porta al colladet de Castro, a on entrem en el GR-36. A l’esquerra, a la Vilavella; a la dreta girarem en direcció al coll Roig fent la senda de la cresta. Seguim un tram de pujada intensa fins arribar a un alt a 618 m, a on està el conegut “petrogrífic” de Federo. Les 11.23 h. A la vista, l’imponent castell de Castro. A l’esquerra i baix, el barranc d’Eslida i l’Arquet.

Seguim GR-36 avant. Anem per la cresta, entre els termes d’Alfondeguilla i Eslida. Toca una baixada, que acaba prompte i, a pujar de nou. Entre muntanyes es veu Borriana i la mar.

Una indicació a la dreta: “senda Penyes Blanques”. No res, avant. Este tram és pla. Més avant, un altre pal que vol dur-nos a Artana: “senda del Gamelló”. J. Vte. Continua pel GR. Eixa senda és massa pedregosa i costeruda. Bona elecció, perquè el tram que queda de cresta és preciós, amb sureres i pins.

A les 12.40 passem pel punt més alt del dia: 703 m.

A les 12.45 h, abandonem per fi el GR-36 i comença una baixada per una senda molt bona.

Arribem a les 12.56 h al camí del Plantiu (o camí del Llomet Pelat”), que de baixada suau va acostant-nos al destí. Trobem a Toni Pastor que ens ha eixit al pas.

A les 13.43, tornem a la bifurcació per a on havíem passat a les 9.18 h.

Pel camí de la Vall, completem la marxa, arribant a l’autobús a les 14 h.

A dinar al Paquita d’Eslida.

En acabar, entre els cavallers senderistes, Daniel i Paco Julià ens obsequien amb herbero, moscatell i aiguardent blanc, acompanyats per bombons.

Rafa Cortés anuncia que Rafa Sáez hui ha completat els 7000 km.

Josep Requena.