Anem a fer la circular, des de la font de Partagat a Aitana, guiats, igual que la del passat 30 d’abril de 2008, per Paco Castelló. En cotxes, de camí plovisquejava. En aparéixer les primeres serres meridionals, una negror de núvols no presagiava un dia bo. Efectivament, ha sigut un dia de molt poca visibilitat, ficats dins d’un núvol a l’altura de la serra d’Aitana, però això no ha llevat que haja sigut una excursió magnífica.
Entre unes coses i altres, hui només n’hem anat vint-i-huit. Aparquem en l’àrea de descans de la font de Partagat de Benifato. Allí estan a punt d’eixir a caminar tres senderistes d’Elx.
Eixim a les 9.10 h pujant pel camí de Partagat. Per allí van el PR-10 (Benifato-Sella) i el PR-21 (Benifato-Port de Tudons). El PR-21 ens abandona de seguida per la dreta. Camí amunt, a les 9.48 h, l’abandonem per una senda ascendent a la dreta per a visitar un pou de neu en la zona dels Teixos. No manté la coberta i està protegit per una barana de corda. És un dels vint pous de neu de la serra d’Aitana. Quasi tots són dels segles XVI al XVIII, encara que en el XIX se’n feren dos més.
Una altra senda baixa al camí d’adés. Com ara hem entrat en el terme de Benimantell, el camí ha canviat de nom: el de Tagarina. A les 10.17 arribem al portet de Tagarina (1250 m). Ací, el PR-10 continua recte i avall cap a Relleu. Nosaltres girem a la dreta i amunt per un camí estret i pedregós, que torna al terme de Benifato. Fa un vent fred. A les 10.40 h parem a esmorzar, protegits entre coscolles altes, en la mallada de la Palla. Estem a 1395 m. Passada la mitja hora reglamentària, continuem cresta i, ara senda, amunt. Tornem a xafar eixes roques tallants com les del Montgó.
A l’esquerra, enterbolida pels núvols, es veu la mar, el Puig Campana, el Cabeçó d’Or, el castell de Santa Bàrbara i el cap de Santa Pola. De cara venen els tres senderistes d’Elx que han fet la volta en sentit contrari..
Arribem a la primera zona de badalls geològics. A les 11.52 passem pel punt per on ens desviarem a la tornada del pic per a baixar pel Passet de la Rabosa. Allí anem pel PR-20 que ve del port de Tudons i té dos pujades a Aitana: la del Passet de la Rabosa i per on han muntat els d’Elx. seguim avant i amunt. La senda de roca ens du, dissimulat per un núvol espés, a la tanca de les instal·lacions d’Aitana, situades en el terme de Confrides. Dins hi ha un radar que guia la navegació aèria i naval de l’OTAN cap a l’Orient Mitjà i part del Magreb. Allí està l’Esquadró de Vigilància Aèria EVA, 5. La seua construcció s’inicià el 1957 amb motiu dels acords amb els EEUU de 1953. Naturalment, no podem arribar al vèrtex geodèsic d’Aitana, de 1557,4 m. Això no impedix que Fèlix Torres faça hui els seus vint-i-cinc cims. Hem de fer la foto de grup a la vora. Les 12.20 h.
Baixem a la vora de la penya de Forata (1549 m), baixant al punt d’adés. Allí estan els avencs de Partagat, unes cavitats naturals profundes de parets verticals. Saludem un grup de senderistes noruecs.
Toca ara baixar pel Passet de la Rabosa. Les 13 h. L’entrada és ben estreta. Després ve una baixada junt a la paret vertical de la serra en la que hem de salvar passos de roques grans. Cal anar amb molt de compte. El tram difícil no és llarg, però s’ha de fer a poc a poc. Per fi, arribem al final de les roques. La senda és molt més còmoda. Fins al punt de que pugen tres ciclistes de BTT. És un sender botànic, amb cartells de fusta que indiquen els endemismes i plantes protegides, el teix, la moixera, coixinet de pastor, aranyoner prostrat, cuereta, etc. La senda, ara en pla i entrant una altra volta a Confrides, arriba a la font de Forata. (Les 13.35 h). Hi ha una successió de huit piques escalonades. Un pal indica que, a l’esquerra van cap al port de Tudons els PR-20 i el PR-21. Per la dreta, seguim la senda del PR-21. De seguida, a l’esquerra, el pou de neu de Forata. La senda es convertix en camí, però després torna a senda, molt tancada per la vegetació. En un dels punts més estrets, ens passen els tres ciclistes que pujaven abans. Estem ara en la font de l’Anouer. Pica quadrada. A la dreta, un anouer; a l’esquerra, una bassa. L’aigua va al barranc del Racó Roig, que portem a l’esquerra. Més avant ens abandona. Anem de cara al penyó de Rapel. La cara de l’esquerra té una caiguda normal, mentre que la de la dreta és completament vertical.
En arribar al seu costat, tres inquiets no podem evitar acostar-nos al penyó. Jo remate la faena.
Una última baixada, passant primer la zona dels Romputs, una estesa de roques grans i blanquinoses escampades. Baix, es veuen els cotxes en la font. Un tram final amb prou de vegetació, arribant a la font de Partagat i acabant una magnífica etapa a les 14.35 h.
Al costat dels nostres cotxes n’hi han més. Arriben els noruecs.
Canviats, dinem en les moltes taules de pedra redones que formen l’àrea de descans de la font. El dinar és variat, abundant i compartit. A eixes hores comença a caure la temperatura, ajudada pel vent. Després de buidar els termos de café i acabar el dolç, a casa.
Josep Requena