Comencem un curs més. La primera marxa, obra de Daniel i Paco, senderistes experimentats que ens han regalat una etapa fantàstica per l’extrem més occidental de la comarca de l’alt Millars.
Quaranta-huit senderistes, que hem arribat a Fuente la Reina, poble de 43 habitants. El nom estan d’acord que li ve perquè la reina Elionor de Portugal, segona esposa de Pere el Cerimoniós, quan anava de Terol a Xèrica va estar al poble, on segons unes fonts hi residí en els seus últims dies afectada per la pesta negra, segons unes altres, on va morir per la mateixa malaltia un 30 d’octubre de 1348.
Iniciem la marxa a les 9.10 h, caminant un tram curt per la carretera per a on havia vingut l’autobús. Sis minuts després, abandonem l’asfalt, baixant per la dreta per una senda descendent, bonica i entre pins. Anem a seguir les marques del PR-63.3 que va a Villanueva de Viver.
Arribem per senda empedrada al barranc de La Graja. El passem d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, on hi ha un pi gran travessat que podria ben bé fer de pont.
Passem el barranc una tercera vegada, anant per la dreta i amunt per senda que arriba a un encreuament de camins. Passem el més ample i seguim al recte per un altre camí que va junt al barranc de La Ostera.
Arribem a les 10 a una bifurcació, punt per a on passarem més tard de tornada per la ruta de la dreta. Ara, seguim camí d’El Sabinar avant, que ens deixa a les 10.10 h en l’ermita de San Martín. A la porta té un porxo, que tenia tres arcs. Els laterals han sigut tancats. A la dreta, hi ha una estança, que seria part de la casa de l’ermità o refugi de caminants.
Els quaranta-huit caminants de hui aprofitem la plaça de l’ermita per a esmorzar.
Continuem a les 10.40 h per un camí cimentat que baixa a la carretera. Passem la variant nova de Villanueva de Viver. Pugem un poc, passant per una construcció antiga. Per dins pareix un for morú.
Arribem a Villanueva de Viver (Vilanova de la Reina), poble amb 61 habitants. Per a on entrem tenim a la dreta un gran edifici lúdic i el centre de salut. Segur que els 61 habitants caben sobradament en l’edifici lúdic.
Passem per la plaça de l’ajuntament. L’edifici municipal té interès arquitectònic.
Eixim del poble pel carrer que, abans de la variant, era la carretera. Passem la variant d’adés, pugem a l’ermita i seguim en sentit contrari el camí d’El Sabinar. Arribem a les 11.06 h al punt comú d’adés. El PR-63.3, per a on havíem vingut, per la dreta. El grup va al recte, per una ruta que continua sent el camí d’El Sabinar. A les 11.17 h, arribem a una bifurcació a on parem un poc mentre aclarim les idees. Clar, el camí d’El Sabinar per la dreta. Seguim recte per una senda que al principi va entre dos parets de pedra.
La senda, a les 11.40 h, passa un tallafocs que coincidix amb la ratlla dels termes dels dos pobles. Baixa fins arribar al riu de la Maimona. Aigua roja i queta. Al costat, un arbre gran i una font. L’aigua ix per una teula.
El riu de la Maimona, que el coneixem bé aigües avall, especialment pel GR-7, prop de Montanejos. És divisòria natural en un bon tram amb Aragó. Ací, a l’altra part del riu, el terme de San Agustín. La part que anem a recórrer a partir d’ara al costat del riu va a ser la més atractiva d’una bona jornada. Des de que deixàrem el PR-63.3, allà per a on anirem fins al final, seguirem unes marques de dos ratlles grogues.
La senda junt al riu va per un paratge molt pintoresc per la vegetació i per les parets accidentades de roca a banda i banda.
A les 12.25 h, als peus d’El Cinglo de los Gatos, un pi de soca grossa decorada amb verdor, arranca amb un angle d’uns 30º i, als tres o quatre metres, gira heroicament, buscant la verticalitat i la llum del sol.
La senda baixa per un traçat de roca humida i esvarosa. Cal anar amb coneixement. A les 12.35 h, arribem a la corda anunciada en la convocatòria i que esperàvem amb curiositat. Corda grossa lligada a quatre arbres que ajuda a baixar un tram inclinat i fangós. Cap incident. Molt bé la corda.
Un poc més avant, sempre al costat del riu, però per dalt, acaba la zona de les roques humides. La senda és més horitzontal i la vegetació continua abundant. A l’altra part del riu, sobre una paret vertical en el punt on s’ajunten San Agustín i Puebla de Arenoso, una séquia adossada a la paret de roca i paret de pedra seca sobre el riu, salva la forma sinuosa de la imponent paret de roca.
Entrem en la senda botànica, amb rètols de varietats vegetals: Guillomo, Sabina, Zarzaparrilla, Esparraguera, Heleboro, Enebro, Durillo, Carracsa, Madreselva, Lironero, etc.
Passem el barranc de La Ostera i, a les 13.15 h, eixim a la carretera. Per la dreta, baixem a la font de Las Mangraneras. Una aigua fresca que raja per set xorros fa les delícies del grup.
Només queda caminar uns minuts per la carretera i, a les 13.25 h, arribem al poble i a l’autobús.
A dinar a l’Alvaro de Viver, on hem dinat més vegades.
Josep Requena