Com tots els anys, coincidint amb la Convenció Anual Ciutat de Benidorm d’AGMT, hem fet la nostra marxa setmanal dels dimecres coordinada amb la Convenció.
La volta, preparada i guiada per Fernando Beltrán i Ramón Campos, ha consistit en fer-li la volta al embassament de Guadalest amb un afegit exigent optatiu per a rematar pujant al poble del Castell de Guadalest.
En autobús des de València hem anat quaranta-sis senderistes. De l’hotel Palm Beach de Benidorm ha vingut un segon autobús amb vint-i-nou caminants. En total, setanta-cinc participants. Potser el rècord de la nostra sèrie històrica.
Passades les 10 h, estaven aparcats els dos autobusos a l’entrada de la presa de Guadalest.
Fernando es dirigix a la multitud, explicant la marxa, l’alternativa final, l’operativa dels dos autobusos i recomanant que, com que érem tanta gent, que es procurara anar agrupats.
Entre unes coses i altres, comencem a caminar a les 10.20 h. Anem sobre la presa. Acabada la seua construcció l’any 1967, té una capacitat de 16 hm3 i s’alimenta de l’aigua intermitent del riu de Guadalest i, sobretot, de les aigües bombejades des del riu Algar. Subministra el rec i el subministrament del gran conglomerat turístic de Benidorm, la Vila Joiosa, Altea i els demés pobles de la contornada, que a l’estiu superen els 500.000 habitants. L’estat actual és lamentable. Només al 15,99%.
Anem per camí asfaltat que va entre pins per la vora de l’aigua als peus de la serra de la Xortà. El camí està senyalat amb les marques de tres senders, el PR-45, Callosa d’en Sarrià-Confrides, el PR-18, Guadalest- Castell de Castells i el PR-19, Guadalest-la penya Alta de la Xortà.
Al pantà cauen molts barrancs de la serra. Per això la ruta ve fent moltes revoltes. En passar el primer barranc, trobem a mà esquerra un bancal abandonat ideal per a parar a esmorzar. Les 10.35 h. Seiem a la vora del bancal, amb les cames penjant i de cara al Castell de Guadalest, que tapen uns arbres alts. Hui no apurem la mitja hora de descans. Movem a les 11 h.
Ara és caminar vora el pantà per asfalt, amb molt bon paisatge: les antenes d’Aitana, la serra, els poblets. De la comitiva, es posen en cap uns companys de Burgos que van equipats, com a bastó, amb unes canyes molt útils pintades de verd. Es nota que són durs per al fred. Elles, en tirants, ell en cos de camisa i mànega curta. Jo, amb un polar.
Els arbres per fi deixen vore per primera vegada la silueta única del Castell de Guadalest.
A les 11.40 h, pel barranc del Sitjar, continuen per la dreta els PR 18 i 19, cap a la serra de la Xortà. Seguim fins que a les 12.05 h, abans de passar El Pontet, per la dreta i riu de Guadalest amunt, ens deixa el PR-45 camí de Confrides.
Encara per asfalt i carretera amunt, fem un gir tancat, com si anàrem a Beniardà. De cara venen dos cotxes turístics carregats de gent que mira però no camina.
A les 12.15 h, no acabem d’entrar a Beniardà, sinó que, per l’esquerra, baixem per un camí de terra. En cosa de dos minuts, en entrar al terme del poble veí, Benimantell, el camí es convertix en una senda que passa entre vegetació espessa. Trobem aigua que salvem per pedres. La senda es fa més ampla, un caminet. De cara venen dos dones i dos gossos. Després, un indicador de senda diu que a la dreta, Benimantell; al recte, a la presa 20 minuts. Avancem a una dona que porta un altre gos.
Anem ara pel camí recte als peus de l’ombria del Castell. Com sobre el camí passa una línia de mitja tensió, han fet una bona esporgada de pins.
Arribem a la presa a les 12.50 h. Allí està l’autobús vingut de Benidorm. És el moment de la divisió: o a l’autobús i a Benidorm o a fer la pujada per senda. La quantitat d’entusiastes per la segona i forta pujada la marca la capacitat del segon autobús que espera dalt: cinquanta-quatre.
Per la foia de l’Hort, junt a la penya del Campanar a la dreta i, un poc més lluny i a l’esquerra, la penya Maura, lloc d’escalada, amb més d’un centenar de vies.
L’escalada la fem nosaltres, que remuntem amb ganes 180 m de desnivell en menys d’un kilòmetre.
Anem a l’aparcament del Castell de Guadalest on acaba la marxa i espera l’autobús. Les 13.20 h.
Ara, a l’hotel de Benidorm a dinar. Ben organitzat com sempre, allí trobem els companys de la Convenció. Hui, Toni s’ha quedat a complir amb les seues obligacions.
En acabar de dinar, la sessió habitual de cafens a la terrassa, la foto ritual en l’escalinata de l’hotel i, a bona hora, a casa.
Josep Requena