En absència de Josep Requena, el nostre expert, amé i ben documentat cronista habitual, he rebut l’encàrrec de redactar la crònica de la marxa de hui, circular per Gilet i el Picajo. El guia ha sigut Santiago Vandellós.
A les 8:30 estem en els cotxes a Gilet. Allí ens comptem i només érem trenta-set, probablement a causa de la previsió de pluges. Allí també ens assabentem de que hi havia una opció B que seria guiada per Paco Carrillo i que l’opció A tenia prou més desnivell i dificultat que els anunciats. Algú va entrar al restaurant i els vint-i-cinc que ens quedàvem vam poder triar un primer i un y un segon. Tot resolt.
A partir d’ací només puc comptar les vivències de la marxa B, perquè vaig seguir els passos del grup de set senderistes guiats per Paco Carrillo. En principi estava previst fer un recorregut d’uns 10 km amb poc desnivell i estar de tornada abans de les 13.00. Però no va ser així.
A les 8.50 eixim en direcció contrària a què va prendre el grup A. Ells cap a Gilet i nosaltres cap a Sant Esperit. Per a evitar la carretera prenem la pista que porta a la Creu durant 1 km i després, passant el barranc per un camí prou pedregós arribem al monestir. Es respira pau i tranquil·litat. Se sent la campana de la torre. A les 9.25 estem caminant per la pista del GR 10 en direcció a Puçol. Fins que arribem al final del carrer del Picaio. Anem a la dreta i costa amunt. Els gossos dels xalets lladren al nostre pas.
Seguint la pista arribem a un encreuament de camins. A la dreta es va al pic de l’Àguila, a l’esquerra al Picaio i, enfront, a Puçol. Prenem la pista cap al pic de l’Àguila. A les 10 parada per a esmorzar. Tenim a la vista la mola de Segart i el pic de l’Àguila. Després de la mitja hora reglamentària reprenem la marxa. Seguim la pista circumval·lant el pic sense pujar. És una zona molt transitada. Ens avancen diversos ciclistes i nombrosos corredors de a peu. Apareix una esplèndida vista de Segart. Trobem un encreuament de camins amb un indicador que marca a Segart per l’esquerra i el GR-10 per la dreta. Seguim al front.
La pluja anunciada no fa la seua aparició i en compte d’impermeable i paraigua hem de traure gorres i ulleres de sol. Fa un temps molt bo per a caminar.
Són quasi les 13.00 h i a partir d’ací constatem que ens hem perdut. No trobem el camí per a baixar cap a Sant Esperit o cap a Gilet. Passem al peu del Xocainet, anem per darrere de la Creu. Per fi, prenem una senda en baixada entre figueres de pala i arribem al xalet dels Bestiaris, amb peces de ceràmica que representen dragons i coses així. Per este xalet hem passat diverses vegades en altres marxes per esta zona. Estem ja al final d’una urbanització i si anem pels carrers estem a un quart d’hora del restaurant. Però per a no xafar asfalt es preferix anar per un camí i ens tornem a despistar. Per fi trobem una pista entre tarongers i cinc unitats senderistes arribem al restaurant quasi a les 15.00. Els companys del grup A havien arribat mitja hora abans i estaven preocupats. Les dos unitats restants van arribar quasi a la 15.30. En total hem caminat uns 17 km. Prou més de lo previst.
El recorregut del grup A ens el conta Àlex Gomis:
L’opció A ha eixit del Salón del Reino a les 8:46 amb un contingent de persones al voltant de trenta, guiats per Santiago.
Ha transcorregut sense cap incidència seguint un recorregut que ha anat en direcció sud-est majoritàriament a l’anada i nord-oest a la tornada. Tot començant, hem passat el barranc de la Maladitxa un parell de vegades, després travessat el poble de Gilet (9.19), passant per l’església parroquial de Sant Antoni (S. XVIII) i arribant a l’estació del ferrocarril de València a Saragossa. Hem acompanyat les vies en direcció València un o dos kilòmetres i en el trajecte de manera fortuïta ha passat el tren de baixada.
Un poc més avant, agafem un camí perpendicular a les vies que puja pel final del barranc de la Maladitxa i, acompanyats d’unes marques blanques que delimiten el camí, arribem a la muntanya del Pont amb un piló d’obra antiga que sembla un molló (10.10). Baixem a una collada i a les 10.15 parem a esmorzar al pic del coll de Gausa. A les 10.45, ja esmorzats, fem la fotografia de grup davant d’un altre piló d’obra de grans dimensions que domina eixe pic.
Després de baixar-lo , seguint les marques del SL-108, enfilem pel pla del Bou per un camí asfaltat en direcció sud que va paral·lel a l’autopista (per un pont de l’A-7, el SL-108 continua cap a Sagunt) i ja a prop de l’àrea de servei del Camp de Morvedre. A les 11.30, pugem i baixem la lloma Llarga, que separa el pla del Bou del racó de Gausa, magnífica plantació de tarongers. Trobem diverses colles de collidors que cullen taronja preferentment molt verda.
Després de travessar bancals, primer en direcció sud després en direcció nord, quan arribem a una subestació elèctrica que la alimenta un línia de 400 kV rodem de nou en direcció sud per la vora dels camps per encarar l’ascensió final a les antenes i al Picaio (12.45). Fotografia de grup de nou. A la baixada del cim i a la collada immediatament inferior els guies recomanen de tornar a Gilet per la pista però un número de dotze excursionistes decideixen, amb el permís dels guies, agafar l’atall que puja per les Penyes de Guaita(ascensió vertical que férem en la setmana de Pasqua d’enguany) i baixa directament a Gilet pel barranc de Balau. Són les 14.00 quan entrem en la urbanització Vall de Sant Esperit de Gilet i són les 14:15 quan retrobem el cotxes aparcats. En total aquesta opció ha fet 18 Km i 620 m de desnivell acumulat.
A dinar vàrem anar-ne vint-i-set. Com és habitual, en el El Reino va estar molt bé.
Pepe López Tortosa i Àlex Gomis