La ruta de hui ha sigut en la Valldigna, però per una part inèdita. Iniciativa de Ximo Soler, l’han preparada Vicent Soler i Toni Carpi.
Una bona assistència, cinquanta-tres. El dia, un poc boirós, sobretot a primera hora, però ideal, perquè, com que no estava el sol fora, el caminar s’ha fet molt agradable, encara que estàvem prop de la humitat de la mar.
De camí, Vicent ha fet l’explicació de rigor i ha descrit l’alternativa B.
La ruta, lineal, en forma de U, recorreria l’ombria de Tavernes, pujant al principi per la variant V1 del PR-51, per a empalmar amb el traçat del PR-51 per a fer la baixada a Tavernes.
L’autobús ha pogut aparcar entre la N-340 i l’AP-7, en la partida del Ràfol. Allí hem baixat els quaranta-quatre de l’A.
Comencem a caminar a les 8,47 h. Al poc, passem per baix de l’autopista i comencem a enfilar-la cap a la serra, primer, i ja de pujada, per un camí entre tarongers, entrant a les 9 h en una senda ascendent magnífica (que anant de cara en l’autobús, ja es veia el seu traçat en ziga-zaga).
Eixa senda forma part del PR-51 V1, que seguirem en un bon trajecte, fins al repetidor. També es diu senda Històrica i, en un tram, senda de les Foietes.
La senda ascendent està empedrada perfectament. L’efecte estètic dels quaranta-quatre multicolors pujant fent esses és extraordinari. Eixe traçat permet que, encara que el desnivell a guanyar es bo, no requerix un esforç especial.
A les 9.26 h, arribem a un pla que és el final de la denominació com a senda de les Foietes. És una bifurcació de sendes i estem a 216 m d’altitud. Anem per la dreta per la sendeta d’Ester. A 200 m hi ha una xicoteta construcció, amb dos panells ceràmics. Un retola “senda d’Ester” i l’altre tota una sèrie de conceptes positius, com ara: sinceritat, somriure, compartir, etc. Vaja, lo que cada dimecres procurem i posem en pràctica un grup tan fantàstic com el nostre.
Tornem al pal anterior i girem a la dreta, continuant pel PR-51 V1. Ací la senda, seguint pel pla de les Foies, té un poc més de vegetació, especialment per les pluges recents. Jaume i este cronista, anant davant del guia, s’ho fan perquè el pas dels de darrere siga més agradable.
Passem un bassal enfangat i una caseta en ruïnes. Hem entrat en el terme de Xeraco.
A les 10.10 h, arribem a una bifurcació esplèndida. Apareix la mar, la marjal, els pobles de Xeraco i Xeresa. També el final del Grau de Gandia. Encara que el cel està enteranyinat, la figura del Montgó es dibuixa perfectament. Girem a la dreta. El PR-51 V1, ara també és la Ruta 1 del senderisme de Xeraco. Este està senyalitzat amb marca blanca sobre marca de color carabassa. Té el nom de “senda Llarga”. La senda es llarga i de pujada. La vegetació, un matollar.
En un punt de roca, parem a esmorzar. De les 10.35 a les 11.05 h. En sentit contrari, venen cinc senderistes de Cullera. Un pardal mecànic sobrevola el grup.
En marxa, acabem la pujada, baixem un poc i pujada forta fins als 365 m, a on espera l’amic Prudencio. A la vista, el magnífic Mondúber i, a la seua dreta, el privilegiat Penyalba.
Ara, baixada al pla del Campillo, que està sobre els 330 m. Entrem en una pinada, arribant la senda a un camí. Allí hi ha un pal que diu que la Ruta 1 de Xeraco continua per camí a l’esquerra. Les 11.33 h.
La nostra opció es seguir el camí però a la dreta, seguint en el pla. En cosa de 10 minuts, arribem a un altre pal i una altra bifurcació. Girem a la dreta. 200 m de camí porten a la cisterna. Està buida, coberta per una tapa de ferro i dins d’una caseta en ruïnes.
Tornem al pal anterior. Girem pel camí de la dreta, arribant cara amunt a una altra bifurcació. Hem arribat al camí de les Foies (estes Foies es referixen a una urbanització de Barx, als peus del Penyalba). Allí acaba la variant V1, empalmant en el general PR-51.
Girem a la dreta seguint pujant, arribant en 200 m al lloc a on estava una gran antena de TV que ha desmuntat fa uns pocs mesos. Encara queda la caseta prefabricada, que esperem que la retiren també. Eixe punt és el més alt del dia: 370 m d’altitud. Les 12 h.
Tornem al pal d’adés i baixem de nou cap al pal de la cisterna. Un poc més avant i a l’esquerra, entrem en una bona senda envoltada de vegetació, per la que es transita bé. I, al principi, en pla. Però arribem a la baixada. Són les 12.47 h.
Per una senda molt ben empedrada, amb tirera de roca de protecció lateral, tenim enfront la caiguda del barranc de Cremades, que deixa vore el poble de Tavernes i, darrere, la serra amb l’alt de la Creu. Per la dreta, la capçalera del barranc de la Cadira.
La senda, una meravella, baixa amb ganes, a vegades amb una gran paret de roca enfront. A mitjan de l’ultima baixada, ve de cara Toni Carpi i Toni Limonge, Baix, Miguel. Són de la B, dels què després en parlarem. Baixant, arribem a un pal que indica que ja estem a 51 m d’altitud, que s’ha acabat la senda i que cal ara caminar per camí de cultiu, entre tarongers. El barranc de Cremades just a l’esquerra.
Seguim avant cara al poble, passem el riu Vaca i arribem a l’autobús a les 13.55 h.
Als nou de la B, l’autobús els ha deixat a Tavernes. Han fet una bona caminata. Pel camí del Pont del riu, han girat pel camí de l’Ombria fins al Clot de la Font. Després han seguit fins a la senda que puja al castell de Marinyén o d’Alfàndec, sense arribar a eixa penya tan singular.
Tornen al poble, llevat del tres que hem dit adés que ens han eixit al pas en la senda del barranc de Cremades.
Anem en autobús a dinar al poliesportiu de Simat de la Valldigna. Instal·lats en el primer pis, pel finestral tenim al costat el monestir de Santa Maria de la Valldigna, fundat per Jaume II, net del Conqueridor.
El dinar està molt bé. Mentre servien els cafés, Vicent Taroncher ha convidat a pastetes, herbero i mistela pels seus 4000 km. Vicente Llopis, a bombons pels seus 1000 km.
Toni Limonge ha intervingut, fent-li un homenatge, molt merescut al nostre gran degà, Pepe L. Tortosa. Limonge també ha agraït al grup el clima de d’harmonia i germanor. També ha dit que està la campanya “Un kilo de solidaritat”, per a aportar a entitats benèfiques ajuda per a proporcionar aliment als col·lectius desfavorits. Que per cada aportació que fera cadascú, AGMT aportaria el doble. Bona resposta dels assistents, com no podia ser d’una altra forma.
Finalment, s’ha proclamat a Paco Julià Cavaller Senderista, en superar els 1000 km.
De tornada, José Ramón ha explicat quatre coses sobre la marxa que durà el dimecres per Cirat. També ha tractat lo que ha passat hui en el dinar. Per tal de que tots recordem els plats triats en el formulari, enviaré al grup de whatsapp l’enllaç de la pàgina d’inscripció i la manera en què podeu posar-vos en la pantalla del mòbil un accés directe per a poder consultar i confirmar els plats triats de cada dimecres.
Josep Requena.