Mentre apareixien imatges apocalíptiques d’un temporal àrtic sobre la península i prediccions de fred, quaranta-tres senderistes hem anat a fer l’espectacular volta de la mola de Cortes de Pallàs, que no l’havíem feta des del 15 de juny de 2005.
En aparcar al costat de la cooperativa del poble, el termòmetre marcava 3 ºC. Com que no feia vent, quan baixem de l’autobús preparats per a afrontar un dia de meteorologia polar, comprovem que la cosa no era per a tant. Abrigats i a caminar.
Iniciem la marxa a les 9 h.
Anem a seguir el SL-13, anomenada pels senderistes: “la senda de Cavanilles”. El sender puja a la mola per eixa senda única i baixa tornant al poble per El arroyo de Cortes.
Passem per la porta del Fortunato, caminem pels carrers amunt junt a El arroyo de Cortes”, que portava prou de cabal (bona notícia) i abandonem l’asfalt per l’esquerra on hi ha un pal indicador. Cinc minuts més tard, un altre pal indica recte el SL-13 i a la dreta El Corbinet. Recte.
Uns altres cinc minuts i pal indicador de la bifurcació del traçat circular del SL-13. Recte, a la mola per La Cortada; a la dreta, El arroyo de Cortes. Recte.
De seguida el camí es convertix en una magnífica senda empedrada que va amunt a dreta i esquerra de cara a la paret imponent de la mola. Entrem en calor (dins d’uns límits). L’enorme paret que té un desnivell de més de 400 m des de la plataforma superior de la mola (la bassa) i el poble, està dividida per faixes horitzontals “cintos o cinglas”.
Passem junt a la cova de la Mora, però no la visitem. A les 9.40 h, deixa d’estar empedrada la senda i paren les esses i anem per la “cingla de en Medio” en un traçat més pla i recte sobre una plataforma estreta de roca llisa. Enfront, la magnífica vista del canyó del Xúquer.
Acaba la roca, la senda ara és de terra i tornen les esses per a passar pel anomenat “pino de la Cortá”, pi que, a la vora del precipici, creix des de la soca cap a l’abisme.
Uns metres més avant, en una revolta a l’esquerra, una roca a la dreta oferix un magnífic mirador. Hem superat la “cingla Alta”.
No queda res per a arribar dalt. Les 10.20 h.
Junt a un camí als peus del talús de la bassa, hi ha un cartell explicatiu del SL-13.
En el pla, aprofitant sofans de roca almorzem. Després, foto de grup. Uns pocs tornaran al poble per la mateixa senda empedrada per la que s’ha pujat.
Tots els demés, entre unes coses i altres, reprenem la marxa a les 10.55 h. Passegem per un camí enfangat per la pluja passada salvant tolls gelats.
A l’esquerra la tanca i el talús del gran dipòsit d’acumulació d’aigua de la mola de 23 Hm3 situat a 500 m sobre el nivell de l’embassament de Cortes, formant part d’un gran complex hidroelèctric.
A les 11.12 h, un pal del SL-13 desvia la ruta a la dreta fora del camí, anant per senda. Allí advertisc que sobre la marxa decidirem si en un punt abandonem el SL-13 per a visitar la gran cascada del Corbinet. (La visitarem).
La senda ara és plana, de terra fangosa mesclada amb lapiaz (pedra tallant). Arribem una altra vegada al precipici.
Hem de baixar per la vertiginosa baixada del Tol. Després de revoltes amb roca i pedres que cal baixar amb coneixement, arribem a una cornisa estreta de roca que té ancorada una cadena providencial.
Gir de la senda a la dreta que deixa enfront la Ventana del Águila. Un gran badall en la roca que conserva en la part superior la connexió de roca entre el pilar exterior i el cingle de la mola. A l’altra part de la vall de El arroyo de Cortes, en la mola d’enfront, una gran roca vertical està perfectament falcada entre la roca en un conjunt “aparentment” estable sobre una cascada de roca meteoritzada.
Anem aproximant-nos el nivell del llit de El arroyo de Cortes. Abans, ens desviem 50 m a l’esquerra per a visitar la cova Minguita, una balma refugi de pastura amb una curta paret d’obra.
Seguim el sender, passant a les 12.10 h a l’altra part del barranc, pujant per una zona bonica de roca junt a una caiguda d’aigua que ve d’una cadira oberta sobre una sequiola que va junt a un camí pla al que arribem. (12.15 h). Per allí ve de Cortes en direcció a la font de Sácaras el PR-252, que recorreguérem un 24-1-2007, esmorzant en la font de San Vicente, que està uns 200 m a l’esquerra. Girem pel camí a la dreta. Passem junt a una bassa rectangular amb un cartell que indica “prohibido tomar el baño”, prohibició que seguim escrupolosament.
Pocs minuts de camí i pal a la dreta del SL-13 que torna a baixar al nivell del llit del barranc. Abans de passar-lo, a la dreta i a 50 m, la cova de Tejedor, usada antigament com a corral.
Per l’altra part, a les 12.30 arribem al punt on es pot seguir avant el SL-13 o girar a l’esquerra per una senda que baixa a la cascada del Corbinet. Tots baixem per allí, passat per un passadís estret de roca d’uns 20 m de llar i a penes 1 m d’amplària que porta al magnífic paratge del Corbinet. L’aigua cau per una gran cascada sobre una paret de pedra tova calcària. Una meravella. Foto de grup.
Del Corbinet, un camí torna al poble. Però prompte l’abandonem per l’esquerra. Hi ha un indicador cap al castell de Ruaya. Iniciem la marxa per a visitar-lo junt a una séquia que baixa valenta encaixada entre la roca, però no culminem la visita a les restes de les ruïnes del castell islàmic, que posteriorment fon seu d’una divisió de la baronia de Cortes en el XIX entre Cortes, Chirel i Ruaya, fet molt inusual.
La cosa és que peguem mitja volta seguint la senda que ens deixa en l’inici del poble.
Passem per un carrer llarg. Se senten els crits d’una senyora que ha caigut i que va personal de l’ajuntament a atendre-la.
Arribem a l’autobús a les 13.35 h.
A dinar al Fortunato. Bon gaspatxo.
Ens fan una foto per al Facebook del negoci.
De tornada a casa i passant junt al gran poblat d’Iberdrola, un parell de cabres salvatges (que es podrien prendre per part d’algú com una al·legoria).
Josep Requena