Hui “només” érem quaranta-huit senderistes i per tant els encarregats de solucionar l’overbooking no han hagut d’actuar. Esta xifra relativament baixa per al que s’acostuma, no sabem si es deu al fet que amenaçava pluja o que Castell de Castells està prou lluny. La veritat és que hem tardat dos hores per a arribar al punt d’eixida, a l’entrada del poble en el pont sobre el riu de Xaló.
En les previsions meteorològiques s’esperava un poc de pluja a partir de les 12, però al començar la marxa, a les 9.45, tenim bon temps i temperatura excel·lent. I al final la pluja no va aparéixer.
Comencem a caminar amb una pujada prou respectable encara que amb el ferm senzill de xafar. Ciment i asfalt. Passem per la zona recreativa del Castellet i prenem una senda, sempre en ascens. A les 10.30 arribem a una pista amb molt bon panorama i amb vista a la penya del Castellet. Podem veure l’escarpada penya on hem de pujar. És l’hora de l’esmorzar i ens assentem ací i allà, on podem. Un pal indicador ens diu que al Castellet 1,8 km.
Després de l’esmorzar seguim pel PR-149, passem pel portet de Castells i seguint la pista del nostre PR arribem a un tossal on es fa la foto de grup i de seguida prenem la pujada a la penya del Castellet, puntuable per als Vint-i-cinc Mils (1045 msn). Són 75 m de pujada prou vertical i amb algunes dificultats en forma de cingles que cal enfilar al final. Passem per l’aljub, que està ple d’aigua. Seguim cap amunt. Les vistes són magnífiques des d’allí. És el millor moment del dia. Podem veure el Puigcampana, El Ponoig, la serra Gelada, Aitana, la Mallà del Llop, etc. Al fons de la vall, el pantà de Guadalest, prou ple. Un panorama espectacular mirant cap a tots els punts cardinals.
Cap a les 12.00 s’inicia la baixada que cal transitar amb atenció. En arribar novament al tossal prenem direcció oest i no ens lliurem d’una bona pujada fins a l’alt de la Tronca. Ací veiem molt prop els penyals de la Mallà del Llop, per on vam estar fa uns anys en una excursió des de Fageca i Famorca. També recordem que fa prou de temps vam fer una excursió molt llarga i pesada des de Fageca fins a Castell de Castells
. Per esta zona i en este Castellet va viure guerrejant el famós cabdill àrab Al Azraq, conegut com “el blau” pel color dels seus ulls, que va ser coetani del nostre rei Jaume I i els dos personatges es van conéixer i es van admirar mútuament. Però després, Al Azraq, va haver de muntar diverses rebel·lions contra Jaume per a defendre la gent d’estos pobles dels abusos dels conquistadores. Va morir intentant conquistar Alcoi.
Després de l’alt de la Tronca seguim per pista però ja girant cap a l’est. Fins a un punt on prenem una senda en zig-zag que accelera el descens. Tornem a passar per l’àrea recreativa del Castellet i abans de les 14.00 estem en el bus.
He pogut comprovar que la descripció de la ruta està perfectament explicada en la convocatòria de la marxa. I l’hem feta exacta. Els guies, Félix i Arturo, se l’han “currat” bé i ens han preparat una excel·lent ruta per al nostre “disfrute”.
A dinar hem anat al restaurant de la Cooperativa Agrícola de Parcent, el Progrés. Ha estat prou bé. És un lloc per a tornar quan tinguem excursions per la zona. Al final, hem tingut bombons per a celebrar els 3000 km. d’Alfonso. I perquè puga continuar havent-hi bombons altres dimecres s’ha anunciat que Guadalupe ha aconseguit els Vint-i-cinc Mils.
I, per a la setmana que ve cal apuntar-se per a anar a un lloc recòndit de la nostra geografia, Pinet i el seu magnífic bosc de sureres.
Pepe L. Tortosa