Cinquanta-cinc senderistes hem assistit a una marxa que havia quedat posposada perquè la bescanviàrem per la del dia de la neu d’Agres al Teix. Suspens fins a última hora respecte a l’overbooking de l’autobús, però, com quasi sempre tot acaba arreglant-se.
La volta, preparada pels germans Soler, ha resultat atractiva, molt agradable i completada per un dia primaveral. Han dissenyat un recorregut en forma de “8” aprofitant trams del GR-7, de les rutes 3 i 4 del Parc Natural de la serra de Mariola i quasi tot el PR-4.
Comencem a caminar, al costat de l’estació de Bocairent a les 9.08 h. El poc de fred matiner desapareix de seguida perquè anem per un camí asfaltat ascendent que fa pujar la temperatura corporal uns quants graus. Abandonem l’asfalt per l’esquerra per un camí de terra (tot serà de muntada fins arribar a l’ermita) junt al barranc del Canyaret fins arribar a la font del Teular. Hi ha una construcció de rajola, una basseta de la que cau l’aigua i una canonada negra de 30 mm Ø que baixa l’aigua al poble. Estem seguint la ruta 4 del Parc Natural, que va des de Bocairent a Alfafara..
Després de la parada seguim remuntant per un sender de roca i pedres entre molta vegetació. Arribem a anar pujant un tram pel llit pedregós de la capçalera del barranc, fins que arribem a una senda plana entre pins que du a l’ermita de Santa Bàrbera. A esmorzar. Allí esmorzàrem també el 9 d’abril de 2014 durant l’etapa del GR-7 entre Bocairent i la font de Mariola. Trenta-cinc minuts de descans front al gran edifici de l’ermita, darrere, el xop més que centenari. La soca falcada amb un pilar d’obra. Entre el xop i l’ermita passa una amazona amb un cavall negre i llustrós.
La primera foto del dia i a tornar a caminar. Les 10.34 h.
Ara anem per senda pel GR-7, en sentit contrari al nostre de fa tres anys. La senda passa la carretera i va paral·lela a ella fins que arribem a una bifurcació de camins de terra que ixen per l’esquerra. El perpendicular indica a la font Freda (el camí de les Guilelles) i, de biaix, el camí Vell de Banyeres. Pels dos transcorre el PR-4, circular des de Banyeres de Mariola. Les 11.03 h. Allí es fa la divisió de grups. El grup A seguirà pel camí Vell de Banyeres, mentre que el grup B, guiat per Vicent Soler, anirà fins al naixement del Vinalopó i tornar.
Seguim pel camí Vell de Bocairent. A les 11.45 h, l’abandonem per a baixar per camí estret i al final per senda fins arribar al gran mas de Galbis. Enfront, una carrasca centenària monumental, on es fem la segona foto de grup. Les 12.10 h.
Acabem de baixar al Vinalopó, passant per la vora de les ruïnes del molí de Dalt. A la dreta i al costat, el molí de la Campana amb una gran bassa redona.
Llit del Vinalopó amunt, anem per un paisatge pintoresc de bosc de ribera de fulla caduca. Acaben de fer-los als arbres una bona esporgada.
De barana de fusta, hi ha un balcó mirador al riu. Enfront, parets de roca. Un cartell diu “Àrea de protecció integral” i “Zona en regeneració. Ruta blava del Parc Natural”.
El recorregut està format per baranes i escalons de fusta que baixen a un gual de pedra sobre el riu. Escales de fusta amunt. Ara les baranes i riu a l’esquerra. Les parets de roca continuen a mà dreta. Passem un assut del que per la nostra part naix una séquia. A les 12.30 h arribem a la font de la Coveta. Una cova natural d’on ix un bon cabal d’aigua a la que es considera el naixement del Vinalopó, encara que, aigües amunt continua baixant aigua (comprovarem més avant que l’aigua, en estos moments, baixa de molt més amunt.
Arribem al mas de les Torretes amb moltes cases, quasi totes en ruïnes. Però està habitat. Lladra un gos i hi han cotxes i dos caravans. Un poc més amunt s’obri la vista a la dreta. Dalt d’una muntanyeta està el castell del Vinalopó, conegut com a les Torretes.
Una quants pugem per una senda costeruda. Està format per una torre envoltada per muralles i un aljub extern. Les 12.40 h.
Baixem a bon pas per la senda per on hem pujat i seguim riu i PR-4 amunt. Passem moltes vegades el Vinalopó. Al principi amb molt poca aigua o sec. Després, sorprenentment, aigües amunt trobem una gran badina i aigua que baixa neta. A les 12.10 deixem definitivament la companyia del riu i ens incorporem al camí de les Guilelles que porta al punt junt a la carretera on s’ha fet la divisió adés.
Ara anem per una senda molt bonica, que ja coneixem de quan férem en el sentit contrari el GR-7. Pel camí de les Haques, que més avant està pavimentat, passant junt al mas dels Terrers que queda a l’esquerra, arribem al poliesportiu, l’estació i l’autobús.
Les 14 h.
Canviats, anem a dinar al restaurant La Rotonda. Al final, Ricardo Valera, pels seus 1000 km, ens convida a unes magdalenes de grandària XXL. Pepe L. Tortosa dóna tres notícies. Les dos primeres són bones: que Fernando Martí es nou Barón Rojo i Miguel López, Barón azul. La tercera notícia és millor: l’import de hui són QUINZE EUROS!!!
Josep Requena