Bona marxa de muntanya, ben coneguda i explorada per Fèlix, Arturo i Paco. El mateix Félix, durant el camí i mentre Toni suava tinta per eixos carrerons que tant li agraden, ha explicat les tres alternatives A, B i C.
Quaranta-huit participants disposats a fer una ruta de muntanya en un dia modèlic. Basant-nos en el PR-181, consistia en recórrer la serra de Laguar i l’extrem occidental de la serra del Cavall Verd, eixint de Benimaurell i acabant a Fleix, tot en el terme del municipi de la Vall de Laguar. La Vall de Laguar (nom d’origen àrab: al-agwar, “les coves”) compren quatre nuclis: el complex de Fontilles, el Campell (o Poble de Baix), Fleix (o poble del Mig) i Benimaurell (o Poble de Dalt). El centre institucional i administratiu està en el nucli de Fleix, fet important pel que direm després.
L’autobús ha arribat a Benimaurell, on ha fet una maniobra meritòria dirigida per un senyor competent.
En marxa a les 8.55 h. Des del primer pas, de pujada pels carrers del poble. En eixir, es deixa l’asfalt i entrem en senda marcada per un pal indicador del PR-181 que marca el coll de la Garga a a2,7 km.
La senda, sinuosa, recorre l’ombria de Dalt. Les parets de roca de la serra de Laguar fan l’ombra; a la dreta, el poble i el riu Girona, o allí el barranc de l’Infern, amb la seua circular amb els 6.500 escalons de construcció en l’època musulmana.
Arribem a un lloc on tenim bancals a dreta i esquerra, anem uns metres per camí cimentat. Per l’esquerra, pal i senda amunt del PR-181. El coll de Garga està ara a 1,2 km. Uns arrepleguen l’ametla amb el mètode tradicional (a bastonades).
A les 9.52 h, arribem al coll de la Garga, a 767 m, que és allí a on passem en sentit contrari de la serra de Laguar, de l’ombria a la solana. De seguida, parem a esmorzar, de cara a Aitana. Mitja hora de descans.
Seguim. La senda va per la cresta de la serra, arribant a les 10.45 h al punt més alt del dia (820 m). A les 11.15 h, baixem a un coll a on hi ha un pal indicador i sis alemanys. Eixe és el punt teòric per a baixar en l’opció B, però tots seguim per la cresta a fer o l’opció A o la C. Seguint les indicacions de Fèlix, els qui volien fer la pujada final, opció A, s’avancen. Però al grup davanter l’avancen dos xicones àgils i bones coneixedores de la serra: una és de Benimaurell; l’altra, de la Pobla Llarga.
La veritat és que el tram entre el coll dels alemanys i el coll als peus de la serra del Cavall Verd és treballós, un puja i baixa per roques i cadenes. De fet, l’últim mig quilòmetre de cresta es diu el Flare Amortallat. Els primers arribem al coll (694 m) que separa la serra de Laguar de la serra del Cavall Verd a les 11.50 h.
La serra del Cavall Verd comença en l’ermita de Sant Sebastià de Murla i, de llavant a ponent té, el Primer Penyó, el Segon Penyó, el Tercer Penyó i la Penya Roja. A la Penya Roja, desafiant, és a la que pujarem. Trepada, tram vertical de cadenes noves i dos escalons de ferro rovellat i més trepada. En 12 minuts pugen les primeres unitats. (12.10 h)
Talaia de 789 m, el seu vèrtex acabat en punta sí que permet la foto de grup dels escaladors.
Ara ve la baixada, que tampoc no es cap tonteria: pedra solta en trams costeruts, salvar dificultats de roca verticals i negociar en sentit contrari les cadenes. Arribem al coll d’adés a les 12.40 h.
La senda del PR-181 baixa per la dreta per un tram inicial inclinat i pedregós. Tota la baixada és la Costera del Penyó.
La senda arriba al camí del Penyó. Abans d’una cadena, el PR-181 continua avall per la dreta en senda. Tornem a aparèixer en el camí del Penyó, que va pegant voltes per allí. Un pal marca recte a Banimaurell i a la dreta, a Fleix. A la dreta per un camí estret que va de cara a la porta d’una propietat. La senda a la dreta i sempre avall.
A les 13.40 h, passem el barranc de les Hortes (390 m) i pugem un poc al camí de Murla, asfaltat.
Només queda recórrer l’asfalt 800 m, guanyant un desnivell de 50 m per arribar a Fleix i l’autobús. Les 13.55 h.
Fèlix s’ha avançat i va a l’ajuntament, a on responen amb molta amabilitat a la petició d’ajuda per a resoldre una incidència que s’ha produït en els del B. Molt agraïts.
L’autobús es posa en marxa i arreplega als que han baixat solidàriament al final i que, encertadament, han anat al Poble de Baix (el Campell), en compte d’anar al Poble del Mig (Fleix).
A dinar al restaurant de la cooperativa de Parcent, antic espai teatral conegut de marxes anteriors.
En acabar i comptabilitzar que les calories ingerides eres més que les gastades en la marxa, augmentem la diferència a favor gràcies a la gentilesa de bombons i licors d’Amèlia i Toni Limonge.
Finalment, pren la paraula Pepe L. Tortosa Hui, Fèlix Torres ha superat els 2000 km. Gran aplaudiment per la gran marxa de hui.
Tot seguit, Pepe anuncia que el reconeixement de Súper Senderista de l’Any, treball gràfic que confecciona l’artista Elias, se li atorga a Toni Limonge per la seua dedicació i mèrits.
Josep Requena