Molt bona excursió des d’Alcoi preparada pels germans Soler. Ximo i Vicent varen dissenyar una volta en forma de “8”, amb opció B (i també una C), passant per l’alt de Sant Benet i l’alt del Ginebrar, pròxim al Menejador i puntuable per als VINT-I-CINC MILS.
L’equip d’ovebooking tingué maldecaps previs, però amb sis anul·lacions, l’assistència ha quedat amb cinquanta senderistes més Mari i Encarna, dos xiques del grup agermanat Las Todoterreno, de les que després en parlarem.
L’autobús para a la porta del cementeri d’Alcoi. Allí acudixen les dos xiques alcoianes.
Iniciem la marxa a les 9.05 h, passem per una esplanada per la vora del poliesportiu, caminem uns metres per la via verda i se l’enfilem sender amunt que serà l’aperitiu del dia, la muntada més forta. El sender té una costa pronunciada, però és bonic.
Trobem espectacle llastimós que estem trobant allà on anem (Espadà, Penyagolosa, etc.) com és la enorme quantitat de pins tombats pels temporals. Un drama.
Hi ha pins travessats en la senda que fan que els hàgem de superar fent posturetes.
Per fi, arribem a la carretera. Com que hi ha una revolta tancada, encara passem l’asfalt i fem un tramet curt més de senda ascendent, fins que arribem, a les 10 h a la carretera i a l’ermita de Sant Antoni. Construïda sobre una talaia sobre Alcoi, consta de dos edificis adossats. El més antic, gòtic del segle XV, a l’esquerra, més gran i modern, d’interior en forma de creu grega, és del segle XVIII.
Seguim caminant 6 minuts per carretera fins que ens desviem a la dreta per un camí que ens deixa de seguida en la gran àrea de descans de Sant Antoni. Molta ombra i moltes taules. Parem a esmorzar. Les 10.10 h.
En acabar, fem un acte curt però emotiu. Resulta que el grup de senderisme femení d’Alcoi Las Todoterreno, agermanades amb el nostre i amb les que hem eixit en cinc ocasions, per motius laborals han canviat el dia setmanal d’eixida del dimecres al dimarts i no podrem seguir coincidint amb elles quan fem marxes per eixes magnífiques muntanyes que envolten Alcoi.
Per això, els fem un detall amb els que els agraïm l’agermanament, la presència i com són.
El detall és el meu llibre sobre el nostre GR-7, acabat d’eixir del forn de l’editorial. La dedicatòria la llig Encarna, amb dicció pulcra, pròpia de una locutora d’un Telenotícies.
A Mar, Marina, Carmina, Marisa, Mar, Juli, Susi, Encarna, Conchi i totes les xiques Todoterreno, amb les que compartim amistat i senderisme.
Salut i muntanya.
Després, Mari diu unes paraules molt ben dites i encertades, avisant que açò no és un adéu per a sempre, perquè podria ser que, si les circumstàncies algun dia ho permeteren, podríem tornar a coincidir.
Acabades les cerimònies, fem la foto de grup, els diem adéu a les xiques i seguim la marxa. Les 10.45 h. A les 11.02 h, deixem el camí que arriba al mas de Nyego i girem per senda a la dreta i amunt. De seguida, ve una bifurcació de sendes; a l’esquerra serà la ruta de l’opció B i amunt (per on es tornarà a passar a la tornada, l’A, cap al coll de Guerra.
Els de la B van per una senda ascendent i agradable. Tenen la sort de poder vore un grup de cabres munteses que tenen el la Font Roja el seu paradís. Acaben en el Ginebrar, del que ara parlarem.
El grup principal, des de la bifurcació arriba al coll de Guerra. Està en la cresta de la serra, que no deixarà. Gir a l’esquerra.
Per una cosa pareguda a una senda, marcada amb punts rojos i pilons de pedres, anem pujant entre roques calcàries tallants i superficials. Arribem a l’alt de Sant Benet, de 1258 m. Bona vista i parada curta.
Seguim per la cresta de la serra de baixada. Empalmem amb un caminet que transcorre també per la mateixa cresta. Passem pel coll per on pugen els de la B a les 12.16 h. Entrem en el terme d’Ibi un poc. De seguida, a les 12.33 h, deixem el camí i, per senda, rematem la pujada a l’alt del Ginebrar. 1324 m. Les 12.45. Puntua Xavier Beltran els VINT-I-CINC MILS.
La vista és magnífica: el Despenyador, Maigmó, penya del Migdia, Cabeçó d’Or, Aitana, etc.
Tornem a baixar per la mateixa senda al camí d’adés. Allí hi han penjats uns recipients cilíndrics de llanda. Ximo conta que són per a facilitar la polinització.
Tornem pel camí de l’esquerra. Un altre conjunt polinitzador.
Deixem el camí en una bifurcació a l’esquerra marcada entre dos grans pilons de pedra. Les 13.22 h. Per ací han pujat els B i ara baixem tots. La senda molt bonica.
Arribem al punt comú a les 14.20 h (el de la divisió del matí).
S’ha de girar a l’esquerra i pujar un poc al coll de Guerra i, ara a la dreta, per senda per cresta descendent, arribar a l’ermita. (14.38 h).
La tornada és diferent a la pujada. Baixem un poc més per carretera i, a les 14.50 h, la deixem per una senda que va junt al barranc de l’Olivereta. Continua el drama de pins tombats. Arribem a l’autobús a les 15.10 h.
A dinar al restaurant Nou Polígon. Molt bé.
De tornada, es recorda la reunió de programació per al dilluns 29 a les 9.30 h en el local de l’associació.
Pablo anuncia la projecció de “Demasiado tarde para la ira” per a la vesprada del dimarts 30.
Uns, el dimecres, a la Murta i onze de viatge cap a l’orient.
Josep Requena