Volta inèdita des d’Agres y molta assistència. Cinquanta-set. Tres en cotxe.
Durant el viatge avise de que hui anem a fer una prova sorpresa, alguna cosa pareguda al geocaching. S’han de trobar tres “tresors”. Per què? El grup agermanat, Las Todoterreno d’Alcoi, com ens digueren, per motius de treball no poden assistir els dimecres i, per tant, hui. I tingueren el detall de vindre ahir a fer una volta pareguda a la nostra i deixar-nos tres objectes, tres “tresors” amagats per a fer un joc, que és una manera de compartir experiències de manera divertida i simpàtica. Així que, en arribar a Agres, a començar a la busca del tresor. Després, Àngel anuncia una xarrada sobre les novetats científiques més sublims de l’Univers.
A l’arribar a Agres, esta vegada no trobem les muntanyes de neu pels carrers que vérem el passat 25 de gener d’enguany. Trobem els balcons adornats per unes rodes de llana de colors variats, restes de les passades festes d’Agres. Comencem a caminar a les 8.50 h.
Carrers amunt, arribem al santuari de la Mare de Déu d’Agres. En la part més alta de la font del Convent trobem el primer “tresor”. Un sobre amb un missatge de salutació de les nostres amigues i una postal de l’any 1995 de la Cavalcada del Reis d’Alcoi en la seua CX edició, i es que és la més antiga d’Espanya. La primera va ser el 1895.
Deixem el convent franciscà, iniciat el 1578, i comencem a muntar per la senda de les Caves, amb les marques del PR-27 entre Cocentaina i Agres. Sender fantàstic que remunta, sinuós, una ombria en un dia excel·lent. De seguida va la roba fora. La senda està retolada com a “sender botànic”, posada la varietat vegetal digna de conéixer-la.
A les 10.02 h, arribem al punt d’intersecció de la senda de les caves amb el camí de la Teixera. En un cartell del Parc Natural de la Serra de Mariola (17.000 Ha) trobem el segon “tresor“. (10.02 h). Un altre sobre amb un simpàtic missatge d’ànim perquè trobem el que falta. L’acompanya una postal, també de la Cavalcada dels Reis d’Alcoi, però del 1999.
Deixem la senda de les Caves i el PR-27, girant a l’esquerra pel camí de la Teixera, encara sender botànic. Més cartells informatius, com el d’un fleix o freixe.
En una roca a l’esquerra de la senda i al sol, parem a esmorzar a les 10.35 h. Esta vegada, 25 minuts.
Seguim i a les 11.04 h iniciem per la dreta l’ascensió per una senda amb més pendent, que puja a l’alt de Montagut. Acabant la muntada, oh sorpresa, al costat d’una roca i d’un pi solitari, tenint la caseta del Teix al fons, senyalat per una fletxa de pedres i als peus del pi estava EL TERCER TRESOR! Contenia un missatge molt bonic, una postal dels Reis del 2001 i signada per les nostres companyes que vingueren el dimarts: Mari Carmen, Manoli, Carmina, Mar i Susi. Els agraïm el joc i la seua simpatia de veritat.
Acabem de pujar a l’alt de Montagut (1223 m), on puntuem tots per als VINT-I-CINC MILS. Foto de grup. Les 11.25 h.
Només començar a baixar, al passar pel pi de la fletxa, es produïx la divisió de grups. Els del B se l’enfilen de cara al Teix (1261 m), el de la gran nevada, d’allí al refugi del Montcabrer i per la pista forestal de l’Ombria, arribar a Agres. Dels B, hi ha qui torna a Agres per la mateixa senda de les Caves del matí.
Tornem al grup A. Del pi del tresor, baixem per la pista costeruda al punt comú d’adés, al costat del punt de l’esmorzar. Les 11.43 h.
Però ara girem per senda a la dreta, pel racó del Savinar, passem per la dreta de l’alt de la Reja, que té una canal longitudinal, estreta i ocupada per una filera de pins. Les 12 h i foto de grup A.
En passar per la dreta de la penya del Sombrero, la senda comença a tindre un pendent més pronunciat cara avall amb el Benicadell de cara. Pedretes soltes que aguditzen les precaucions.
A les 12.40 h, arribem a un pal del PR-277, un circular des de Muro. El transitarem 50 m per un camí, que abandonem per l’esquerra fent un gir de 180°.
Entrem per la senda dels Guardes. Una senda en ombria, amb parets de roca a l’esquerra i vall a la dreta. En descens lleuger, anem entre molta vegetació. La senda està molt ben feta, ben acabada per la dreta, que és la vall.
A les 13.30 h, després de passar una casseta sense teulada, arribem a la font de l’Alficosset, amb bassa. Dalt, una roca vertical i irregular. Per això li diuen l’Alficòs.
Passem a les 13.35 h, passem per unes parets verticals, des d’on han caigut unes roques enormes.
De seguida, arribem a un camí de terra blanquinosa. A la dreta, a uns metres, està la mola d’Agres, on hi ha les restes d’un poblat ibèric de l’edat de bronze, que per l’hora que és, no podem visitar,
Seguim pel camí de la Mola i entrem a Agres per la font de l’Assut, junt al Llavadoret.
Acabem la marxa a les 14.06 h.
Anem a dinar al restaurant de l’Estació de Bocairent. Molt bé, magnífic com sempre.
En acabar, Xavier Beltrán repartix bombons per els seus recents 1000 km.
Pepe L. Tortosa proclama solemnement que Elias Rallo ha arribat als 7000 km, el segon SUPER Senderista.
De tornada, J. Vte. Pastor, en la línia de divulgació científica puntera, convida a un acte que es farà (segur, eh?) el divendres en la seu de l’IFIC on treballa el seu fill sobre “La noche de las investigadoras”.
Josep Requena