CRÒNICA COLLADA ALCUDIA DE VEO – LAS TETICAS – LA RÀPITA – NEVERA CUATRO CAMINOS (3-12-2025)
Crònica de l’Excursió Ruta de Collada de l’Alcudia de Veo-las “Teticas”-la Ràpita-la Nevera de “Cuatro Caminos”-Riu Veo-Fins el Punt de Partida
Excursió circular (en el cas de l’opció A) d’uns 12,5km de recorregut i una no despreciable quantitat metres de desnivell acumulat de 650m. El recorregut ha estat íntegrament pel terme de l’Alcudia de Veo, municipi de la comarca de la Plana Baixa.
Ha estat un dia agradable per a gaudir de la nostra activitat esportiva del muntanyisme amb absència de vent. Durant tot el matí la temperatura era baixa sobretot en baixar de l’autobús quan el termòmetre marcava 3ºC i probablement al llarg del matí no haurà superat de molt el 10ºC.
Eren al voltant de les 9:00h quan hem començat a caminar 56 senderistes per una senda que parteix de la mateixa carretera en forta pendent amunt. Abans de 500m hem arribat a la bifurcació en el camí que separava entre les opcions A i B.
L’opció B ha agafat el ramal de la dreta i en direcció nor-oest faran una excursió anant i tornant al llarg del recorregut del riu Veo i visitant en l’extrem més occidental, la Nevera de “Cuatro Caminos” i de tornada el niu de metralladores del Puntal del “Gordo” . El seu periple ha transcorregut per 12,8km i han superat un desnivell de 500m acumulats.
Per la seua part l’opció A, agafarà el ramal de l’equerra i continuant per senda fortament empinada i esglaonada a les 9.30h hem arribat al cim de la “Tetica” fixada com la del la zona de l’exèrcit rebel després de separar-nos cap al nord de la ruta principal que va en direcció nord-oest . El vocable de les “tetes o teticas” es refereix a dos pujols bessons separats entre 500 i 1.000 metres que formaven part de la línia defensiva XYZ o línia General Matallana, que van estar, gran part de la guerra civil espanyola, dominades pels dos bàndols en conflicte i on van succeir forts enfrontaments.
Hem retornat al nostre camí principal en direcció a el cim de la Ràpita de 1.106m d’altura i vàlid per apuntar-se a la llista del Vint-i-cinc cims de mil. Al cap d’una hora i entre carrasques, pins i alzines sureres hem parat a esmorzar. A les 10:30 hem mamprés la marxa sempre ascendent fins a arribar al cim de la Ràpita a les 11h aproximadament. Magnífica talaia des d’on es divisen gran quantitat d’accidents geogràfics entre ells el Penyagolosa, la muntanya de Cullera i el Montgó. La vista és excepcional i la panoràmica que gairebé arriba als 360º és marc idòni per afer-se les fotografies per a la memòria.
Continuem en la direcció assenyalada i ara en fort descens cap l’oest i abans de iniciar el retorn en direcció contrària, per una pista de muntanya, molt ombrívola, en un quart d’hora arribem a visitar una nevera de grans proporcions que li falta la coberta però que ens dona idea de la importància del comerç de la neu en temps pretèrits.
Des d’aquest punt, la tornada serà sempre per pista de muntanya mantenint més o menys la cota a un nivell superior al de l’eix del riu Veo però sempre seguint en paral·lel el seu curs. Més avant es desplaçarem a un costat esquerre de la pista i visitarem el niu de metralladores dit del Puntal Gordo. Tornem a la pista i salvant una pujada curta però forta i formigonada, és l’últim escull per arribar a l’autobús on hem acordat de trobar-nos a les 14.00h.
De camí al restaurant del Polígon Industrial de Segorb, Rafael Cortés, té unes paraules d’agraïment a Neus F. Feijoo i a Amèlia Dols, no més per la magnífica excursió que han proposat sinó també per les explicacions del front de batalla referides a les “Tetes” i a l’atenció en que, en tot moment, han tingut de tot el grup A. També a Josep Requena per la sa responsabilitat en la preparació de l’excursió i especialment del grup B.
A les postres hi ha la invitació de bombons i begudes espirituoses pels 7.000km de Manolo F. Feijoo i els 50 cims de mil de Rafel Cortes Gosàlvez i també la celebració dels 2.000km de Paco Julià i els 7.000kms d’Àlex Gomis. Enhorabona a tots ells.
Àlex Gomis
