CRÒNICA CIRCULAR VENTA GAETA – ÑOÑO– MARTÉS (05-02-2025)
Seixanta-dos senderistes hem tornat a fer la serra de Martés, com la férem el 29/9/2008 o el 12/12/2018. Igualment, passàrem per la serra i el pic Martés, el 13/3/2013 fent el GR-7.
La serra de Martés, d’uns 4 km de longitud, és una de les més meridionals del sistema ibèric. Separa la Foia de Bunyol de la comarca de la Vall de Cofrents.
Arribem a la Venta de Gaeta, aldea de Cortes de Pallars. El dia es clar, sense gens de vent i fresc. 3º C.
Eixim a les 9.05, caminant junt al barranquet de Pepín, incorporant-nos a les marques del GR-7 al quart d’hora. Els camps estan pintats de rosada blanca. Arribem a un pal indicador a les 9.28. A l’esquerra marca el GR-7, indicant 1 h al collado del Rodeno i al campament de Tabarla, 2 h 35 min. Per la dreta, ve la senda que, de baixada, farà el grup A. Ací hi ha una novetat respecte a la marxa del 2018: la variant oriental del GR-7, la que fa la cresta de la serra fins al pic Martés i baixa pel collado de Pepín, tal i com la férem el 13/3/13 i com seguírem les marques blanquí-roges el 2018, la federació l’ha descatalogada, quedant només la ruta GR-7 per la variant Ñoño.
Anem per l’esquerra. Tots, A i B.
Només girar i passar el barranc, ve la pujada del dia. Curta però forta. 22 minuts a l’ombra, però que fa llevar alguna peça de roba. Després d’un tram relativament pla, una costera final deixa a les 10.05 h en el camí de l’Emisora. Girem a l’esquerra i al sol. De tendència a pujada, un xafar pedregós ens deixa a les 10.30 en el collado del Rodeno. Almorzem i foto de grup.
Igual que el 12/12/2018, es fa la divisió. El grup B va pista avall, seguint les marques del GR-7. En esta ocasió el camí està ple de solcs per les pluges. En arribar a un punt, les marques del GR els fa girar amunt, passant pel refugi del Manquillo i la font del Seco. En una revolta a la dreta, continuen la pujada cap al Ñoño, observatori forestal i vèrtex (1075 m). Puntuen, foto i a baixar per la mateixa ruta per la que han pujat.
Els del grup A, des del collado del Rodeno i feta la foto de grup, inicien la seua ruta, primer per una pujada forta, de qualsevol manera s’ho apanyen, entre vegetació i roques, per aparèixer al sol i acabant en el vèrtex del Ñoño. Fotos. Les 11.22 h.
Baixem per la pista cimentada. A l’esquerra, està la casa d’Estellés. Conforme seguim baixant, anem trobant-nos de cara els de l’opció B.
En una revolta del camí cimentat, l’abandonem per la dreta. 11.41. Una senda ascendent du
a una fantàstica paret de roca grisenca on hi ha el primer cartell del poblat ibèric de Los Ajos. Una bona escala rematada per una porta de fusta ens deixa en la part de dalt. Es nota que, des del 2018, s’han fet molts treballs d’excavació i posta en valor de les restes arqueològiques, perquè en la vegada anterior, porta i escala eren molt precàries.
Acabem allí dalt en la primera part de les restes ibèriques. Les 11.53. Tot molt ben excavat i restaurat, estem davant d’un conjunt que ocupa ben bé 3 hectàrees. Hi han habitatges, els materials caiguts d’una torre defensiva, prop del vèrtex del Martés, i un molí de gra manual prop del Ñoño. Les sis plaques de plom que aparegueren, estudiades en els 80 per l’arqueòleg valencià Domingo Fletcher Valls, estan dipositades en el Museu de Prehistòria de València. Escrites en alfabet ibèric oriental, les paraules es lligen, però encara no es poden comprendre.
Seguim per la cresta i anem a un mirador. Baix de la barana, més restes d’habitatges ibèrics.
Procurant seguir per la cresta de la serra, arribem al vèrtex del pic Martés. 12.33 . Amb 1085 m, és el més alt de la serra. Vistes espectaculars sobre les serres del sud. I sempre, les dos columnes de vapor de Cofrents. A l’altra banda, Forata, la mar. Més fotos.
Seguint, uns van cap a los Ajos, mentre que, posada l’hora, la majoria girem seguint eixes marques roges que han quedat desdibuixades de l’antiga variant del GR. Per senda, baixa al collado de Pepín. A l’arribar a la pista, passem junt a una caseta ruïnosa i una antena rovellada. Les 13 h.
Girem a la dreta pel camí de la Sierra i, un poc avant, l’abandonem per l’esquerra per a fer la baixada forta del dia. Són 20 minuts de davallada constant. Pedres soltes i anar amb compte. Sentim als de la B com ens criden mentre que fan la seua baixada forta.
Arribem al punt comú a les 13.25 i a l’autobús, a les 13.52 h.
A dinar al Boros de Dosaigües, on estiguérem el 20/11/2024, el dia del pic de l’Ave. Cinquanta-huit en dos taules.
Lupe Sebastán i Pedro Gamarra ens conviden a bombons i licors pels seus respectius 4000 km i VINT-I-CINC MILS.
Salva Cervera ha completat hui els 5000 km.
Josep Requena
