Descarregat el track

Excel·lent excursió la que han preparat el germans Joaquim i Vicent Soler que el primer no ha pogut acompanyar-nos degut a una forta indisposició catarral, però, per la seua part, Vicent, ha pogut demostrar ser coneixedor de la ruta sense cap incidència.

El dia ha clarejat amb temperatura molt baixa ja que en arribar a la Font els termòmetres marcaven 2º Celsius. En canvi el vent era encalmat i la quietud de l’atmosfera ha dominat la meteorologia i el paisatge durant tota la jornada. Gran part de l’abric amb què baixàvem de l’autobús, a les primeres passes ja no feia tanta falta degut a que el sol, que ha lluït durant tot el dia, i les cames en moviment, han fet pujar ràpidament la temperatura de l’ambient.

Efectivament, a les 8:45 h. ens hem posat en moviment 54 senderistes comptant amb la companyia d’Eduard Castelló que s’ha unit al grup. Des de l’entrada més occidental del poble, hem iniciat la marxa en direcció Oest a traves de les carreteres i passos inferiors, una mica laberíntics, de la variant de l’autovia encara no oberta al trànsit. A l’eixida del segon pas inferior ens hem disposat a fer la fotografia de grup ja que l’opció B prenia, des de ben començament, una direcció diferent a la de l’opció A en direcció directa a la collada de les Seleretes i la pujada a l’Observatori.

Per la seua banda l’opció A ha continuant en direcció Oest a través d’un llarg túnel (200metres en medició del l’amic Toni Domínguez) de l’antic ferrocarril de València a Alacant. La vegetació era d’un pi llustrós que feia contrast amb les terres a ponent no gens poblades de vegetació. Les primeres muntades davant de nosaltres, oferien un camí profundament descarnat per les recents i intenses pluges i després de planejar durant una estona, prompte hem pujat una molt forta i llarga rampa seguint una conducció subterrània de gas assenyalada de tant en tant per pals de la Cia Enagas. Superada la rampa hem agafat una pista ampla que els senderistes hem agraït que planejara. Sense detenció hem passat per la Caseta de Carles i pròxims a la Caseta del Tio Reies i sent les 9.45h hem parat a esmorzar. La mitja horeta de rigor i en acabant ens hem adreçat a un tallafocs de formidable rostària empinada i que hem anat superant a poc a poc. Al capdamunt unes penyes encara dificultaven més la superació del desnivell però s’han vençut sense superiors dificultats. El tallafocs seguia la línia de separació entre València i Castella i ja pròxims al cim de la Sella, que fa de partió, i a les 11.15h hem entrat per pocs metres en territori castellà en atacar el cim des de l’Oest en direcció Est. El concorregut vèrtex geodèsic de la Sella ha servit de marc (1.005metres d’altitud) per la fotografia de grup i també de talaia per a divisar el magnífic paisatge davant nostre. Al Sud-oest les siluetes del Benicadell i del Moncabrer, a l’Est l’ampla i llarga vall de la Costera, a l’Oest l’extensa plana d’Almansa i al fons la serra del Mugró, estant al Sud-oest la terra d’aspiracions valencianes de Cabdet.

Superada la prova, hem iniciat el descens en direcció Sud a través d’un suau descens de pis de roca plana i continuant un tram la imaginària línia divisòria mencionada adés, hem passat per unes planes de bosc de pi a l’ombra de la serra de la Penya Foradada fins que hem arribat a la collada de les Saleretes. Allà cabia l’opció de pujar a l’Observatori però degut a l’horari, la totalitat de senderistes ha decidit prendre la direcció d’una preciosa senda molt frondosa i poblada de pins i matolls que la cresta del Capurutxo li proporciona fonda ombria i humitat. Aquesta senda que baixa en forta pendent suavitzada per la sinuositat del traçat, ens ha dut fins l’autobús després d’haver recorregut 15km i haver salvat un desnivell acumulat de 680 metres.

L’autobús ens ha traslladat a continuació a Moixent on a les postres del dinar a casa Belda s’han degustat els bombons i els licors de la celebració dels 6.000km de José Ramon Domingo i Hèctor Romero i s’han anunciat els 4.000 km aconseguits per Alfons Soler i els 5.000km de Mariano Pérez Mayor.

L’enhorabona als quatre esforçats muntanyencs.

A G i N