Hem tornat a la Blasca després de vora 11 anys. És una incursió per la magnífica serra de la Fontanella, eixint de Banyeres de Mariola.
Els assistents, cinquanta-quatre. Confluïm junt a l’àrea de descans del Molí de l’Ombria. L’autobús ha hagut de parar un poc abans. Comencem a caminar a les 9.20 h. Fa un dia núvol, però la temperatura és més alta que la normal de l’època i no fa vent.
Passem el Vinalopó per un pont de fusta, caminant entre les instal·lacions de l’àrea de descans. Passem junt a una àrea de jocs infantils que, per raons òbvies, no usem.
Per la dreta pugem, ja fora de les instal·lacions, entrant en una senda retolada “Ruta dels Miradors”. És un circuït curt, que tocarem en tres ocasions, que passa per uns miradors sobre Banyeres i el Vinalopó. La informació de la ruta diu que també es poden vore estornells negres i falcies. No n’hem vist.
Passant junt a una paret de roca, arribem a un promontori, que és el primer mirador sobre Banyeres i el seu castell. Ens fem una foto, com la que ens férem aquell 4 de febrer de 2009, només que a hores d’ara “hem adquirit més experiència”.
Seguim pujant entre els pins i, de seguida, arribem a una bifurcació de tres camins. El del mig. Es prou pla. Uns minuts més tard i per la dreta continua la ruta del Miradors. Seguim camí avant i, en cosa d’uns metres arribem al gran tallafocs del gasoducte d’Enagàs que ve de la regasificadora de Sagunt per alimentar les terres del sud. El tallafocs està solcat per les rodades de les bicicletes BTT i les motos trialeres Seguim per una senda que, de pujada, arriba a un altre camí. Girem a la dreta. El camí és pla. En pocs metres, a la dreta hi ha un espai ample molt apropiat per a fer la parada de l’esmorzar. Les 10.25 h.
Després de mitja hora, seguim. Davant a la dreta, es veu la figura de la penya de la Blasca. Enfront i més lluny, el Reconco amb les antenes, punt més alt de la serra de Biar.
Anem camí avant per la partida dels Planets. El camí, naturalment, és pla. De tant en tant, uns rodals de fang donen a entendre que no fa molt que ha plogut.
A les 11.05 h es passa per baix d’una línia de 220 kV que ve de la planta fotovoltaica de Beneixama, de la que després en parlarem. Enmig del tallafocs de la línia elèctrica, la caseta del Gallo, aguantant en la vertical dels cables elèctrics els seus camps magnètics.
A les 11.10 h, arribem a una bifurcació de camins. És el punt de separació dels grups A i B. Un pal del GR-330, que en 20 etapes recorre les terres accidentades del sud, des de Dénia fins a Oriola. Açò és de l’etapa 11, de Banyeres de Mariola a Onil. També té indicacions del PR-313, un sender circular. Per l’esquerra del PR-313 serà per a on giraran els companys de la B, seguint les marques del PR, passant pel mas de la Foia Redona, arribaran pel camí de Benassait, entre pins i camps, al Real de Dalt, a on, per senda es posaran al costat del Vinalopó. Aigües avall, tornaran a l’àrea de descans i l’autobús.
Tornem a l’A. Són les 11.10 h i estem en la bifurcació de la separació. Anem per la dreta seguint les marques de GR i del PR. El camí, pla. Prompte trobem a la dreta un forn de calç. A les 11.20 h arribem a una “T” de camins i pals del GR i del PR. Els dos apunten a la dreta. És una bona pujada, costeruda i pedregosa, que les cames dels qui anàrem l’altra vegada encara se’n recordem. La pujada va al coll de la Blasca. Però hui no passarem per eixe calvari. Una senda seguix avant, deixant les parets grisenques del penyó de la Blasca a la dreta. La senda és plana i agradable (el pla de la Castanyera). A les 11.40 h, la senda aboca a un camí. Girem a la dreta.
Este camí, també de pedres i de pujada, no és ni de bon tros tan cruel com el del coll de la Blasca. Va just per la ratlla dels termes de Banyeres i Biar. Més amunt, fa un arc a l’esquerra, deixant-nos en un coll de la serra de la Fontanella a 1039 m. Les 11.55 h.
Hem de girar a la dreta per senda i anar al pic de la Blasca. Per tota esta cresta de la serra, des del coll de la Blasca fins a Biar transcorre el GR-330.
Molts trams de la senda són de material calcari (camp de calaveres). En un pujar i baixar suau, anem guanyant altura. Passem pel coll de 1059 m, també en la ratlla de Banyeres i Biar, que fon per a on baixàrem de la serra l’altra vegada.
Queda un no res per arribar al vèrtex, que està a 1120 m. Allí el culminem a les 12.15 h.
Vista molt àmplia.
A llevant, la font Roja, Aitana, la serra de Biar, les serres del sud, com la de les Salines i el Carxe, a on acabàrem el nostre GR-7. Baix tenim la vall per a on baixa el Vinalopó. Beneixama i el Camp de Mirra. Darrere de Beneixama, la serra de la Solana, per a on estiguérem el 14 de novembre de 2007. Lamentablement, el juliol passat hi hagué un gran incendi prop del poble. Visible la roca nua resultant de la crema. Vora 1000 Ha. Es tallà la carretera de Fontanars a l’altura de l’ermita de Sant Isidre, que va ser a on deixàrem els cotxes el 2007.
Als peus de la serra de la Solana i prop de la carretera i el riu, hi ha el gran parc fotovoltaic de Beneixama. Quan s’inaugurà, dos mesos abans del primer dia de la Blasca (2009) era el parc fotovoltaic més gran del món, amb una potència nominal de 20 megawatts, generada per 100.000 panells solars. Està pendent l’ampliació a 50 megawatts.
Després d’un quart d’hora de fotos i vistes seguim, baixant al collado de la Blasca (1058 m). Passem el camí de pedres recte per a caminar per la cresta de la serra per una senda que passa pel Blasconet (1081 m). D’ahí ve una baixada pronunciada i llarga. Ha eixit el sol per primera vegada. Enmig de la baixada hi ha una barraca al costat d’un camp d’ametlers. Empalmem amb un camí entre pins. Tornem a estar en la zona dels Planets. Passem el tallafocs de aquella línea de 220 kV. Continua la baixada fins a les 13.23 h. Senda a la dreta. Tornem a passar el tallafocs de gasoducte.
La senda, molt bonica, va per ombria. Aboca al final en el penyot de la Serrella. Al nivell de la senda hi ha la cova de la Serrella. Manolo, amb el seu impetus habitual fa l’extra de pujar dalt del penyot. I fa bé, perquè és un dels miradors de la Ruta dels Miradors. Nosaltres, des de baix, mirem al mirador (a Manolo).
I és que són les 13.45 h i cal pensar en l’hora de dinar.
Baixem del pla del penyot per la dreta per una senda igualment atractiva, que ens deixa en la font del Teularet de Roc. (13.50 h), que està en el barranc de l’Espígol.
Girem a l’esquerra, barranc avall, primer junt a un àgil i prim fil d’aigua que aboca, al costat del molí de l’Ombria, sobre una bassa amb una cortina d’aigua que cau del Vinalopó, al que s’acaba de rendir. En eixe marc incomparable estan fent una “foto artística”.
Seguim riu avall. La senda és paradisíaca amb el bosc de ribera de tardor. Una baixada meritòria final deixa junt al riu. El passem per un pont de pedra i arribem al costat de l’aparcament de l’àrea de descans, a on es queden dos companys que tornaran en cotxe per anar amb esperança al Mestalla.
El grup continua fins a l’autobús.Fi de la marxa. Les 14.15 h.
Ara, hem d’anar a Bocairent a dinar, però, per anar fent boca, encara queda una maniobra, tan distreta com inesperada, que retarda l’arribada al restaurant L’Estació, sempre elegant i solvent.
En acabar, Jeroni compartix el seu natalici amb bombons esfèrics. Ximo Soler convida a bombons convencionals pels seus 5000 km i Alfonso Soler a mistela i licor de poma pels seus 4000 km.
Pepe L. Tortosa proclama que Jeroni Lloret i Enrique Valdeolivas hui han superat els VINT-I-CINC MILS.
Josep Requena