CRÒNICA CIRCULAR CASILLAS DE RANERA – PICO RANERA (24-09-2025)
Seixanta-un senderistes em fet, des de Casillas de Ranera una circular al pic Ranera en un dia fantàstic. Guiat per Ricardo Valera. Ha preparat dos opcions, A i B.
Esta circular la vam fer també en 2013.
De bon matí, en el poble feia fresca, però de seguida, al moure a les 8.50 i eixir a pistes al sol, la sensació de fred ha anat desapareixent.
Als afores, queda a l’esquerra la piscina municipal i a la dreta, el campament multiaventura ALTA-LAI. Valera ens guia per unes pistes que entren entre pins. Arribem a l’àrea de descans de la font Ranera i parem els grups A i B a esmorzar. Ho fem de les 9.25 a les 10. Després, la foto de grup A i B. A seguir.
Per pista ascendent en una gran pinada, anem pujant per un traçat on, a vegades i per les puges fortes, s’ha format un solc i pedres soltes. A les 10.30, arribem al punt on els vint de l’alternativa B seguiran per la dreta el track oferit per Valera, que els portarà a un punt comú amb la baixada que faran els del grup A. Acabada un tram de baixada un poc pedregós, completaran la volta, passant per Casa Polán. Arribaran al poble sobre les 13 h.
Tornem als de l’alternativa A. Cal seguir pujant. A les 10.23 passem per una porta de ramat que cal obrir i tancar. Sempre amunt, arribem al cim del pic Ranera. Vèrtex geodèsic de 1425 m, puntua per als VINT-I-CINC MILS. Les 11.25 h.
Al costat hi ha una gran torre de vigilància. La vista des d’allí és espectacular de la part oriental de la serrania de Conca i al sud, l’extensió de la plana Utiel-Requena i les muntanyes que l’evolten. Él poble que es veu al nord, sobre la N-330 (Utiel – Terol), és Landete.
Als peus del vèrtex el pic té unes parets verticals de roca que li donen eixe caràcter vist de lluny.
Ací ens fem tota classe de fotos.
Son les 11.40 i cal seguir. El grup es divideix en dos. Uns que tornen pel mateix camí de la pujada, mentre que els altres seguiran la circular completa del guia Ricardo.
Primer anirem circundant la part de dalt, que en descens, passem prop del tall vertical de roca. Girant a la dreta, anem per un traçat sense senda que baixa entre els pins i molta pinotxa.
Fent un gir brusc a l’esquerra seguim baixant, tenint a la dreta la profunditat de la capçalera del Arroyo de la Tobilla. Transitem per un tram d’un solc format per pluges que cal fer amb compte. Ara no és la pinotxa, sinó les pedretes seques soltes. Passem per una altra porta similar a l’anterior.
Més de mitja hora de baixada pel solc i arribem a un caminet més suau que porta a una pista més ampla. Allí veiem els senyals de la recol·lecció de melis dels pins resiners.
A les 12.15 hi ha un indicador a l’àrea recreativa Pié Mulo.
Girem a la dreta. Passem una altra àrea recreativa amb esplanada amb taules de fusta. Trobem a l’esquerra un roure monumental. Després, el gran edifici de Casa Polán. Este últim trajecte és pla.
Arribem a tocar la N-330, però girem a la dreta, anant per un tros de l’antiga carretera que passava pel poble, abans de fer la circumval·lació. Entrem en Casillas de Ranera i acabem a les 14 h junt a les pistes de paddle.
Anem a dinar al restaurant Sinarcas de Sinarcas.
En tres taules llargues, els cinquanta-nou som servits pel personal del restaurant, ajudats per uns i unes voluntaris senderistes que acceleren la circulació de plats i begudes.
En acabar, Rafa Cortes proclama que Arturo Olmeda hui ha fet els 1000 km i que ell mateix, Rafa Cortés, ha completat els CINQUANTA-MILS.
Ara, a estar atents a la marxa que es convocarà la setmana que ve.
Josep Requena
