CRÒNICA CIRCULAR CARRÍCOLA – FONT DEL MELERO – CORRAL DE DIEGO – FONT FREDA (28-05-2025)
Hem fet una ruta circular estupenda per la serra de Benicadell en l’últim dimecres de maig. El coneixedor, Paco Castelló. Seixanta participants.
Inici i final a Carrícola, comencem a caminar des dels afores del poble en una bona zona d’aparcament prevista per Paco. Són les 8.55 h.
Des del primer moment, és tot un pujar. Només eixir del poble, anant cap al Calvari, comencen a aparéixer les primeres obres d’art. Perquè anem a vore durant la ruta, integrades en el paisatge, tot un seguit d’escultures, fetes majoritàriament amb ferro, de gran belleza i impacte. També pintures i altres expressions artístiques.
Passem a les 9.05 pel punt per on tornarem i entrem en una senda preciosa i molt verda, junt al barranc del Castellet. Per la dreta, El Cau de l’Ull, un ull espectacular que ens mira des de la dreta en paret de roca on el comença a il·luminar el sol. A l’esquerra, en un racó, una obra que rememora unes pintures rupestres paleolítiques.
Sempre en la zona ombrívola del barranc, anem per una senda que puja dotada de barana amb corda.
A l’altra part del barranc, La Tia Figa, una figura humana amb textures i colors que recorden la fulla d’una figuera.
A les 9.16 sempre en l’ombria, passem per la Font dels Unflats. Molt graciosa. És com una làpida emmarcada per trenta rostres amb les galtes ben unflades. Diuen que estan basades en veïns del poble.
Abandonem el barranc per la dreta i entrem en la lloma del Castellet.
Ara val la pena dir que en esta part de la serra de Benicadell, els termes del pobles pareix que vullguen aguaitar a la cresta de la serra. I, en efecte, hem estat anant pel terme de Carrícola, però ara, de cara al Castellet, entrem en una falca de terme d’El Palomar, que s’ha despenjat del seu poble per tocar cresta.
I allí està el Castell de Carrícola, una torre rectangular imponent que pareix que va ser construïda pels musulmans quan ja era imminent l’arribada de les tropes de Jaume I.
La curiositat és que al nom ibèric karri (roca, penya) els romans li feren el diminutiu Carrícula i en Carrícola s’ha quedat, època musulmana i tot.
Del castell, pugem per un sender bonic i arribem a una pista: el camí de la Font del Melero. Girem a l’esquerra. Les 9.45 h. Acabem d’entrar en les marques del SL-118 “Rutes del Castell i altres joies del patrimoni natural” que depén de l’Ajuntament del Palomar.
La pista baixa cap al barranc i, de seguida, a les 9.50, arribem a l’àrea de descans de la Font del Melero. Parada de mitja hora per a l’esmorzar, foto de grup i a seguir. Però ací es fa la separació prevista. Els de la B, guiats per Toni Pastor, seguiran un tros per la pista avant i, després de passar per la Revolta del Vent (que per no anar el cronista, no sé si hui allí hi havia “ventilació”), giren a l’esquerra, abandonant la pista i baixant, per a on baixaran després els de l’A, per una senda (el camí de la Muntanya) fins tornar al poble. Des d’allí, faran la ruta de l’Aigua, on aniran trobant unes altres escultures curioses.
Tornem a la Font del Melero i al grup A. Per una senda ascendent, arriben a la pista Forestal de l’Ombria de Benicadell. Les 10.45. Al costat hi ha una bifurcació que agafem a l’esquerra. És el camí del Corral de Diego. Arribem a la cresta. Seguim, passant pel corral de Penalba, el corral i nevera de Joaquim. Després a la nevera i corral de Diego, que ja en el 1626 pertanyia a l’atzenetí Vicent Soler, lo Cardenal (poca broma). La nevera demana un manteniment, perquè està ocupada per una gran figuera i part de les baranes estan trencades.
Seguim en el terme del Palomar, passant al de Carrícola. Arribem a la Font Freda, després d’iniciar una baixada (que serà la tònica intensa ara). La Font Freda està en el terme de Bèlgida. Les 11.45.
Baixem un poc fins a un mirador espectacular que domina tota la Vall d’Albaida. Un cartell detalla el nom de tots els pobles, que són quasi tots. La cosa és que està borrós i a penes es pot llegir.
Seguim per una baixada llarga que recorre la lloma de Muntis per una senda molt agradable.
A les 12.35 eixa senda acaba en el camí de la Font del Melero. Girem a l’esquerra i fem 1,7 km per eixe camí, tornant de Bèlgida a Carrícola. Ens acosten encara a un punt des del que hi ha una bona vista pròxima del castell de Carrícola i al costat, un grill de ferro. El rellotge del campanar toca la una.
Tornem un poc camí arrere i a baixar per la mateixa ruta (senda del camí de la Muntanya) que han fet adés els de la B.
Per eixa senda ens parem en un grup escultòric que és una exaltació fàl·lica circular.
A les 13.20, passem pel punt comú pel què havíem pujat a les 9.05.
Entrem en Carrícola i acabem junt a l’autobús a les 13.25.
A dinar al restaurant El Nou Cantó d’Ontinyent. És nou per al grup. Una bona troballa de Paco.
En acabar, Àngel convida pels seus esplèndids huitanta. Cant coral per a homenatjar-lo.
Rafa proclama que Xavier Mir hui ha completat 3000 Km.
Josep Requena
