CRÒNICA CIRCULAR BOCAIRENT EL CASTELLAR – BARRANC DELS TARONGERS (29-01-2025)

Descarregat el track

La ruta de hui, molt interessant, proposada per Paco Castelló, ha tingut seixanta-un participants. La férem també els dies 11/3/2009 i el 21/1/2015. En el nostre cas, Hermínia ja ha afluixat, l’oratge ha estat bé i el vent, moderat.

De camí, he explicat les dos alternatives. La A, volta completa, la B,des del coll de la Dona, baixada a l’esquerra al barranc de la Fos, i des d’allí, tornar a Bocairent.

Al costat del cementeri de Bocairent, tots reunits, comencem a caminar a les 8.40 h. La ruta completa és la del PR-122. Però, des de Bocairent fins al collado de la Dona, seguirem també un nou traçat del GR-7 que no estava quan vàrem fer el 5 de març de 2014 l’etapa del GR-7 de la carretera d’Ontinyent a Bocairent. I és que s’ha introduït un traçat nou des de l’ermita de Morera a Ontinyent i d’Ontinyent a Bocairent. Així que, des de Bocairent fins al collado de la Dona, anirem hui també pel GR-7.

Per l’esquerra del cementeri i de cara a la emblemàtica imatge del barri de la Vila i el campanar enllumenat pel sol matiner, anem junt al barranc de la Fos. En una revolta hi ha un bon mirador sobre les covetes dels Moros i la baixada al pont de Darrere de la Vila, que completava el camí Vell d’Ontinyent. (L’historiador Viciano el nomena en el 1563, qualificant-lo com el pont “més gran i elevat del Regne”).

Pugem per un camí empedrat, passant junt a un llavador públic. Arribem a l’ermita de Sant Antoni del Porquet. Del s XVI, el passat 17 va ser-ne la festa. Festa tradicional, on fan la Tallà, repartiment de pa beneït.

Girem a l’esquerra i, de seguida, abandonem un camí cimentat, continuant per un de terra que, convertit en senda, empalma amb el camí Vell d’Ontinyent. Les 9.16 h.

Ara serà una pujada suau i continuada. Senda pedregosa, que passa per l’alt de Massarra punt més alt del dia, 673 m, a les 9.40 h.

El tram que segueix té un bon tros excavat en la roca.

Una baixada ens deixa en el collado de la Dona. 578 m. Les 10 h.

Per la dreta, un camí baixa a la carretera i també el camí Vell d’Ontinyent, que continua, amb la indicació GR-7, Ontinyent, a 1 h, 45 min pel barranc de l’Aladern.

En este punt, el grup B continua per l’esquerra, baixant al barranc a l’altura del molí d’Eduardo Juan (o de Pepe Juan). I, camí del Barranc de Lluna amunt, a acabar junt a l’ermita de Sant Antoni i a l’autobús.

En el collado de la Dona i a les 10 h, el grup A ha de remuntar 80 m per arribar a l’alt del Castellar (655 m). Allí queda un mur d’un poblat ibèric. Les 10.15 h. Per la dreta, aguaita la punta del Benicadell. Acabem d’entrar en terme d’Ontinyent.

Uns pocs metres avall i a recer del vent, parem mitja hora a esmorzar.

S’ha de fer ara una bona baixada de 260 m. A base d’un seguit de revoltes, per una d’elles, hi ha un mirador sobre el molí reconstruït de Patiràs, que tornarem a vore de prop quan anem per baix.

El final de la baixada, vertiginós i humit, es resol amb escalons de fusta i pedra. Acabem en un pont sobre el pk 12 de la CV-81,. En eixà revolta i a l’altra part del riu, l’enorme roca del Cagalló del Gegant.

Passem ordenadament el pont i comencem la tornada riu Clariano amunt (en este tram es diu el barranc dels Tarongers). Les 11.17 h.

Després de la font dels Tarongers, passem per darrere de Patiràs i per baix del pont de la séquia que alimentava el molí de Patiràs.

Després, passem junt a parets verticals d’escalada, on hi ha una placa que recorda un accident esportiu.

El camí s’ha convertit en senda. Passem a l’altra part del barranc, on està el molí de Lluna d’Ontinyent. I uns pocs metres, tornem a entrar en Bocairent.

Ací la senda puja un poc. El barranc dels Tarongers s’ha dividit. Seguim el principal, que ara es diu el barranc de la Fos (i encara es considera el Clariano). Baix queda l’assut dels Julians i, un poc més, la gran fàbrica dels Beneito. Moltes finestres en una paret imponent. Un cartell explica la importància que tingué des de primers del XIX. Primer, paperer. Després, borrera. Tancà el 1950.

Passem el barranc per pedres i fustes. En la porta de les restes de la fàbrica posa “1902”.

En pocs minuts, a les 12 h, passem per on els del grup B han baixat del collado de la Dona per a fer la mateixa ruta fins al final. Estem junt al molí d’Eduardo Juan (o Pepe Juan).

Seguim. La senda és rocallosa i ascendent. Passem junt al molí de Pedra i, en una revolta a l’esquerra, junt al molí de Lluna de Bocairent, el 21 de gener del 2015, passàrem el barranc a la dreta per pujar a l’alt del Quincaller, anar a l’ermita del Sant Crist i baixar al poble.

Enguany, seguim avant, separant-nos també del barranc de la Fos, però per l’esquerra. Toca pujar per una senda que es diu camí del Barranc de Lluna. A les 12.22 passem una tanca de ferro. La Tanca del Bou. Una llegenda parla d’un bou escapat. I, a l’altra part de la porta, està la penya de la Capa del Torero. Molta referència en un poble amb la plaça de bous valenciana més antiga, i excavada en la pedra.

El tram que queda és molt singular, ja que el tràfic incessant de carros tirats a sang obligà a adaptar la senda a pic i pala.

Per fi, de cara al poble, passem prop de Sant Antoni, reincorporant-nos a la ruta del matí, tornant pel llavador, junt a la baixada al pont de Darrere de la Vila, vista de nou al barri de la Vila, el cementeri i l’autobús. Les 13.10 h.

Anem a dinar al Sant Antoni de Benissoda. Al final, bombons i licors per les commemoracions d’Eduardo Gonzalbes (1000 km) i Mariano Pérez (6000 km).

Josep Requena