A la penya de La Juliana havíem anat el 2/5/2007 i el 2/5/2012, sempre des de El Molinar. Hui hem tornat a este magnífic penyal de 1474 m de la serra de El Toro, però començant a Arteas de Abajo. Per això s’ha hagut d’anar en cotxe.
Estos dies han sigut d’alertes de fred en molts llocs inusualment meridionals d’Europa, però, mantenint la tradició, l’oratge, per a eixes altituds i en un 16 de gener, ha sigut extraordinari.
Cinquanta-quatre assistents. Reunits a les 8.30 h, primer en la gasolinera de Begís per anar a l’aldea d’Arteas de Abajo amb el mínim de vehicles, la caravana ha recorregut els 5 km d’asfalt fins a Arteas per una carretera estreta en la que en moltes revoltes ombrívoles hi havia gel en el paviment.
Distribuïm els vehicles per l’aldea, ens abriguem i comencem a caminar a les 9 h.
Eixim d’una segona era més alta per una senda. El SL-55 (Sendero de las Fuentes). Al principi, tenim a l’esquerra les cases més altes de l’aldea i, a la dreta, el soroll agradable del barranc de La Masadica. Anem per ombra, abrigats. Fa fred però ni un pèl de vent.
Un quart d’hora més tard, sempre seguint les marques, la senda deixa la casa més alta i entrem entre pins, passant l’aigua del barranc sense problemes. Fem un gir a la dreta pujant entre la blancor matinal.
A les 9.30 h, la senda arriba al camí de El Gamellón. I és que hem arribat a la font de El Gamellón, amb el seu abeurador per als animals, com ho indica el seu nom.
Pel camí a l’esquerra, en pocs minuts, arribem a un pal indicador del SL-55 en una bifurcació de camins. Per este pal passarem a la tornada.
Seguim el camí amunt, arribant en 3 minuts a un pal de fusta envellit que marca a la dreta l’inici de la senda de Las Calzadas (PR-273). Fins ara s’ha anat ascendint, però a partir d’ací ho farem més.
La senda, al principi és un poc incòmoda, per la terra solta. Passem per la dreta el corral de El Colmenar. Com que hem eixit al sol i anem cara amunt, comencem a llevar-nos roba d’abric.
A mitjan ascensió, la rostària va a menys, caminant al sol i contemplant l’amplitud del paisatge, que hui en tindrem a cabassos.
La senda acaba a les 10.17 h en el Collado del Prado de Capilla, una gran plaça entre Las Herradillas a l’esquerra i Las Lomas de la Muela i Los Tajos, a la dreta. Enfront, la gran fondària del barranc del Resinero. Parem mitja hora a esmorzar. Agradable moment, perquè continuem al sol i continua sense moure’s el vent.
En acabar, fem una primera divisió provisional: uns aniran per la cresta de la Loma de las Herradillas que acaba en els despreniments de roques de La Sunsida, acabant en el Collado de Rosales (1241 m) a les 11.02 h, a on estan acudint els qui han optat per anar per camí, per la pista de La Escabia o camí de El Resinero.
Abandonem el camí i avancem 200 m per la senda del Collado de Capilla, fins al punt a on comença a la dreta la senda que ens portarà a La Juliana. Ací fem una parada per a la foto de grup amb el teló de les parets de La Juliana. Estem tots: A i B. I és que ací es podrà fer la divisió de grups: Els de l’A a per la penya; els de la B, a tornar a les Artees.
Per senda en ascens suau, arribem a l’ombra de la font de El Oro (11.34 h). Està en un congost del final de la caiguda forta de la serra del barranc de La Marina. De la font no ix ni una gota d’aigua. En la balma de la font hi ha les parets de pedra seca d’un refugi ramader. Fa un fred que de seguida va a desaparèixer. I és que ara toca remuntar la serra seguint el curs costerut del barranc de La Marina. A mitjan muntada, l’esforç es va convertint en un passeig de muntanya.
Arribem a la cresta de Las Lomas de la Juliana a les 11.52 h. Per l’hora que és, renunciem a acostar-nos a la lloma de 1467 m, visita que estava prevista i que queda a 500 m a l’esquerra.
El punt és immillorable per a captar l’orografia de la zona: als peus, una paret que baixa al fons del barranc de El Resinero. A l’altra part, les formes suaus de la penya Salada (1586 m) i del puntal de El Agrillar (1613 m).
Fem una pausa per a explicar que estem en un lloc singular, escenari dels fets dramàtics de l’anomenada “batalla de València”, un fet de la guerra civil.
En acabar la batalla de Teruel, les divisions franquistes se situen el 19 de juliol de 1938 als peus de La Salada. Tant La Salada com La Juliana estan defeses per una divisió republicana, que protegida per les fortificacions de la línia Matallana o XYZ, per a tractar d’impedir que caiguera València.
El dia 23, les tropes de Franco, amb l’ajuda de la divisió Cóndor i l’Aviazione Legionaria italiana arriben a La Salada, però és pujar i baixar, per la forta resistència republicana. En molts pocs dies, es passa dels cànons bèl·lics de la Segona Guerra Mundial a la crueltat, cos a cos amb baionetes de la Primera Guerra Mundial.
Retirats els franquistes a La Salada, el 25 es veuen obligats a retirar-se per a reforçar la defensa de la contraofensiva republicana de la Batalla del Ebro.
Naturalment, després tornen i la desfeta en La Juliana és ràpida i total.
Estem sobre un cementeri de muntanya, amb més de 37 fosses localitzades i una estesa d’ossos humans i tones de metralla i material bèl·lic sobre la cresta de roca que han estat a la vista durant anys.
Deixem la història i seguim per senda junt al tallat del Resinero fins arribar a la penya de la Juliana, talaia extraordinària de 1474 m sobre l’extensió de les serres que van des de les altures de Javalambre, Gúdar, Espadà i el Penyagolosa. Les 12.10 h.
Fem la baixada directa des del cim fins a la mateixa font de El Oro per un traçat molt inclinat, pedregós i de roca al acostar-se a la font i el barranc de La Marina. En la font, a les 12.38 h.
Per la mateixa senda d’adés, tornem al punt on ens havíem fet a la pujada la foto dels cinquanta-quatre i girem a la dreta, baixant per la senda de El Collado de Rosales, que és ampla i pedregosa.
Arribem a un camí més ample a les 13.22 h. Girem a mà esquerra i continuem perdent altura, fins que arribem a aquell pal indicador del SL-55 en la bifurcació de camins.
Ara girarem a la dreta i, després una altra volta a la dreta per a buscar Arteas de Arriba. Ací s’ha de dir que vàrem improvisar la ruta. Arribem a l’aldea a les 13.50 h. Per allí passa el GR-7 i per ací passàrem el 25 d’abril de 2012 fent l’etapa Begís-Andilla.
Queda fer el kilòmetre de GR-7 entre les dos aldees i arribar al final, a Arteas de Abajo, a les 14.10 h. En la era principal li trenquem la tranquil·litat de la lectura plàcida a una xica, una dels tres únics residents en estos dies d’hivern.
La caravana de cotxes va a dinar al Álvaro de Viver per a rematar un magnífic dia de senderisme de muntanya, amb un oratge inesperat, només tacat per unes quantes anècdotes d’embragatges, ipads, rodes i pedres inoportunes.
Molt solidaris els companys Arturo Calaforra i Joan Romero.
Al final, Fernando Guerri proclama que José Antonio Lozano ha superat els 4000 km, nou Barón de Acero i Daniel anuncia que anem preparats per a la marxa “amfíbia” de la setmana que ve per Sarrión.
Josep Requena