Per a tancar les excursions d’enguany, Paco i jo hem preparat una ruta per Xulella i Arturo ha gestionat el dinar de Nadal. En total, comptant els qui hem caminat, més alguns que han acudit al dinar, n’hem sigut seixanta-un.
La marxa s’ha preparat per a un grup A, que faria, amb algun retoc, els SL-71 (Lebrillico-La Muela) i el SL-74 (Charco Azul-Peña Judía), mentre que el grup B faria el recorregut dels SL-72 (Cuevas–Peñeta), visita a l’interior del castell i del SL-74 (Charco Azul-Peña Judía). La de la A, la de la Muela i el Charco, la vàrem fer també el 9 de juny de 2004. La visita al castell, hui de la B, es va fer un 17 de desembre de 2014.
El matí era fred, com toca. Hem aparcat junt al poliesportiu de Xulella i abans de dividir-nos s’ha fet la foto de grup.
La marxa B ha anat als carrers del poble i a buscar les marques del SL-72 de la volta a la impressionant mola del castell. La senda, que entra per la penya del Candil, està ben condicionada amb baranes de corda verda i escales. Va a mitja altura, junt a les parets verticals d’un castell inexpugnable. Una vista exepcional. Després, fan la visita a les restes del castell. Alfonso Soler fa una explicació molt completa d’eixe testimoni de la nostra història.
Castell d’origen islàmic que el rei Abu Zayd li l’havia donat al bisbe de Sogorb. Hi hagué un parèntesi en el que Jaume I lliurà el “castrum et villam de Xulella” a Pere Escriva, però, en morir, el castell tornà al bisbat de València, sent el centre de la baronia de Xulella, formada pel castell i poble de Xulilla, Llosa del Bisbe i el Villar del Bisbe.
Després, baixen al riu Túria per a fer el SL-74. Arribats al nivell del riu, van al Charco Azul, tornen passant per la penya Judía i acaben en l’autobús.
Ara anem als de la A. Després de la foto de grup inicial en l’aparcament, comença la caminada a les 8.45 h. És pujar a la Muela. Primer per un camí, després per senda, fins arribar a un mirador on hi ha un dipòsit. (Les 9.15 h). En 1,2 km pugem un desnivell de 170 m. I bé que eixe treball matiner ajuda a que sobre alguna peça de roba.
Per una senda a l’esquerra, amb protecció de baranes sobre el tallat, arribem a una creu. El punt està dalt del centre mateix del poble i del castell. Estupenda vista sobre el conjunt i els canyons que va formant el Túria des del embassament de Loriguilla fins al balneari.
Tornem al dipòsit i per un camí que ja no forma part del SL-71, anem pel gran pla de la Muela, fins arribar al pic de Zagalamuela i el seu vèrtex del Tolón de 559 m. Les 10 h.
Pel mateix camí, tornem al dipòsit. De les 10.30 a les 11 h, parem a esmorzar, aprofitant tres taules amb bancs. Ens arrecerem del vent fred de tramuntana conforme podem. El sol ajuda (un poc).
Toca ara baixar al poble, completant el SL-71. La senda va primer per la vora de la mola fins arribar a una punta de roques, algunes molt badades. Des d’allí comença una bona davallada per una senda que requerix molta atenció. Hi ha trams en els què s’han posat escalons de fusta per a ajudar a salvar el desnivell de la senda en un terreny pedregós. Passem per la font del Lebrillico a les 11.28 h.
Continuant el descens, passem junt al sistema de defensa del poble front a de caigudes de pedres, arribant a les 11.36 h a un camí al que aboca la senda.
Entrem en el poble, passant per la plaça de la Baronía. Comencen a vore’s les indicacions de Charco Azul. Per carrerons, arribem a les primeres indicacions del SL-74. Eixint per la partida de la Ramunda, trobem una sorpresa. El propietari, al qui saludem, és l’autor d’un seguit d’escultures divertides i imaginatives que l’home, bàsicament amb peces de ferro, ha anat col·locant a vora i vora del camí.
Acabant la baixada, veiem als del de B que estan just al costat del riu, per a on acabarem baixant. Quan, a les 12 h, arribem junt al riu, fa molt poc que els companys han continuat riu avall.
Anem riu amunt la A, passat un primer “pont peatonal”, com els què en passarem uns quants, seguim per l’altra part del riu. Estem, entre parets verticals prou juntes, en la Boca de la Voz. Caminant un poc, trobem una gran massa de roca per la què podem passar per un forat oportú. Arribem al Charco Azul a les 12.10 h. Allí ens trobem a gent que fa la mateixa visita.
Mitja volta. De seguida, les marques del SL envien a l’esquerra, convidant a passar a l’altra part del riu pel gual més aventurer del dia. Pedres ben fixes i un tauló elemental.
Junt a la paret del canyó de l’esquerra (aigües avall), pugem per una escala d’obra que deixa, als peus del tallat del Altico en un recorregut junt a la séquia que alimentava el Molino de Arriba. Passat el molí, baixem al nivell del riu per un traçat bonic de senda. Arribem a les 12.30 al costat del riu, allà a on havíem vist parats abans als de la B.
Continuant riu avall entre parets, passant la penya de La Judía i la mola del castell, junt a l’aigua, travessem quatre vegades més el Túria, fins arribar al pont que va al Frailecico i a les pintures rupestres, que no passem. Seguint avant, junt a les restes del Molino de Abajo, pugem fins a l’autobús per una senda, que serà l’últim esforç del dia. Final a les 13.10 h.
Després de canviats, l’autobús va al restaurant Las Bodegas de Vanacloig.
Anem a fer un animat i concorregut dinar de Nadal en un lloc de garanties. Tot el servici va molt bé, amb plats individuals en els tres entrants i les postres. Plats principals perfectes. La beguda servida a demanda. Brindis multitudinari amb el cava inclòs.
Al final ha hagut la sessió d’honors i premis a càrrec d’Hèctor Romero i Rafa Cortés. Jupetí blau per a Paco Julià, Vicent Ibáñez y Fernando Jartín, per ser els tres primers amb dret a guardó en la classificació del curs passat. Tallavents de color carabassa per a Paco Garcia pels vint-i-cinc mils.
Bon Nadal i salut i muntanya per a 2024.
Josep Requena