Descarrega’t el track

 

 

És la marxa final de curs 2017-2018. Per Xulilla s’ha fet la volta circular de les pintures rupestres, presa de l’embassament de Loriguilla, canyó del Túria per la senda de Los Pantaneros, ponts penjants i Xulilla. Pareguda a la que férem el 18 de desembre de 2013.

Hem anat seixanta-nou senderistes. De l’aparcament del poliesportiu hem eixit a les 9.05 h. Baixem al pont del riu. Apareixen els primers indicadors del PR-77. Deixem que a l’esquerra vaja el PR-76 a balneari. La senda, per baix del Frailecico va junt al barranc de Falfiguera. Un indicador a les pintures rupestres marca per una baixada forta el camí al barranc. Al costat, les escales que porten a la balma enreixada que protegix la mostra d’art rupestre llevantí.

Acabat el barranc i arribats al camí que du al pantà, parem a les 10.15 mitja hora a esmorzar.

Continuem. El camí, sempre al sol, és de pujada constant. Entrem en terme de Sot de Xera. A les 10.45 h arribem al collado de Cullibres, punt més alt de la jornada (487 m). Allí confluixen els termes de Xulilla, Sot de Xera i Loriguilla. Entrem en el de Loriguilla. (A la dreta i dalt, estan la Cueva del Tesoro i el Frailecico.

Camí avall, arribem a la presa. El pantà està hui al 25,5%, encara que per la seua situació constructiva crònica fa la impressió errònia d’estar ple.

Allí ens reunim amb els del grup B, que han acudit allí directament riu amunt.

Baixem a nivell del riu. Passem un pont i entrem en la senda de Los Pantaneros. Davant, l’espectacularitat del canyó, amb parets de roca calcària verticals de 80 m, punt de destí desitjat pels escaladors.

De seguida, arribem a una estació d’aforament. Les 12 h. Pel seu pont blau metàl·lic opten per anar quatre dels nostres senderistes disposats a passar per la part dreta del riu, on estan la major part de les vies d’escalada, pujades i baixades, ombra i un punt de roca que, afortunadament ham equipat recentment per a fer-lo més superable. Baixen a una passarel·la de fusta sense baranes i continuen per la mateixa ruta que tot el grup.

De seguida, arribem als ponts penjants. Hi ha gent de visita. L’aigua és cristal·lina (i temptadora). Per al segon pont cal pujar una escala de pedra llarga.

Per dalt del canyó, passem el barranc de El Tarragón i els miradors de El Charco Azul i el de La Carrucha. Acabem en la carretera. Un tros més de baixada, passem el poble de Xulilla, a on alguns no poden resistir-se a la temptació de fer-se una cervesa i acabem en l’autobús a les 13.30 h.

A dinar a Las Bodegas de Vanacloig, un restaurant conegut i solvent. La qualitat de sempre i d’atenció àgil.

El Nodus, blanc o negre, (Caudete de las Fuentes) produí una elevació del nivell de decibels en la sala. En unes taules més decibels que en altres.

En acabar, vingué la sessió d’honors i premis pròpia d’un tancament de curs.

Fernando Guerri s’estrenà de forma molt notable. Molt bé, Fernando.

En primer lloc, cità les dades resum de kilòmetres totals, altura acumulada total. I, incidents, zero. Parlà a continuació d’uns detalls organitzatius.

Arturo Calaforra s’alçà per a explicar el seu criteri honest d’incompatibilitats. Enrique en serà un digne substitut.

Pablo Flández va dir unes paraules oportunes. Fèlix i ell són dos grans persones.

Continuà Fernando Guerri. En primer lloc té el detall de nomenar ú per ú a aquelles persones que, en les diferents funcions, fan possible que el grup funcione com un rellotge suís. És una injustícia, però no nomenaré a tots els col·laboradors, per ser una llista llarga. I si la nòmina de col·laboradors, regulars o eventuals, augmentara encara més, molt millor.

Ara, Fernando Guerri crida a quatre homenots, quatre senderistes històrics i veterans que ens han donat la satisfacció de la seua presència. Ni més ni menys (i l’ordre no té importància) que Fernando Beltrán, Fredes Arroyo, Fernando Viña i Pepe Sanchis. Són rebuts amb un aplaudiment emotiu. Deixe a Pepe Sanchis en l’últim lloc perquè Guerri li va lliurar una placa elaborada gràficament per Elias i un llibre ben editat amb fotos que recorden la gran trajectòria senderista de Pepe. Alfonso Soler li va llegir un text literari dilatat i oportú.

Alfonso Soler a Pepe Sanchis: REFLEXIONES DE UN SENDERISTA

Ara els premis del curs: Paco Castelló, tercer Super Senderista i més de 7000 km, Rafa Sáez i Toni Limonge (que no ha pogut vindre), Gran Senderista cum laude, i més de 6000 km, Fernando Ruíz, Ramón Campos, Manolo Tórtola i Manolo Fdez. Feijoo, Gran Senderista, i més de 5000 km, Vicent Soler, Santiago Vandellós, Paco Yáñez, Ángel Gil, Àlex Gomis i Javier G. Orozco, Barón de Acero i més de 4000 km, Vicent Taroncher, Barón Azul i més de 3000 km, F. Javier Mir i Paco Bonmatí, Caballero Senderista, i més de 1000 km.

Fernando Martí i Manolo Tórtola, els CINQUANTAMILS, Fernando Guerri i F. Javier Mir, els VINT-I-CINC MILS.

El primer d’enguany, Rafa Sáez. Premis d’enguany en classificació: Rafael Cortés, Paco Puchades i Javier G. Orozco.

I s’ha culminat un curs més en l’historial del grup senderista AGMT, ple de satisfaccions.

Bon estiu a tots.

Josep Requena