Hem fet la primera eixida de l’any. La ruta l’ha preparada J. Ramón Domingo, ajudat per Javier Mir i Gregorio Mora. El grup ha començat amb ganes. Una assistència de seixanta senderistes, alguns d’ells/elles d’incorporació nova.
La volta, explicada per J. Ramón arribant en el bus, és una circular des del Castell de Villamalefa, tocant bona part del SL-4 (Ruta de las Masías del Norte) dels set SL dependents de l’Ajuntament.
El Castell de Villamalefa, poble de la comarca de l’Alt Millars, té 109 habitants. Exemple clar del despoblament interior, a finals del XIX, només en les masies vivia un miler de persones. Passarem per unes quantes, marcades per l’abandó i la desolació. Únicament està habitada la del Pozo. Després ho vorem.
En passar el port del Rebolcador, arribem al poble. El dia és molt ventós, tònica meteorològica del dia. La borrasca Irene, que per allà està fent de les seues, ací no envia aigua, sinó vent fort.
Comencem a caminar a les 9.20 h. Pugem pel ziga-zaga del via crucis, que porta a l’ermita del Calvari. (Hem de tancar bé la porta de barres de ferro, que se l’endú el vent).
A les 9.52 h acaba la primera pujadeta. Passem per la masia del Royo. En les bifurcacions anirem trobant pals indicadors del SL-4 amb indicacions de les diferents masies. Després camí de pedres entre murs de pedra seca, dels que hui en vorem un fum.
Arribem a les 10.12 h a la masia de la Loma. Punt més alt del dia, a 955 m. Fem foto de grup en una era. Un poc més avant, a les 10.25 h, parem en una bifurcació, lloc triat per a la divisió de grups A i B i per a esmorzar. A les 10.50 h, reprenem.
El grup B arriba a la masia de la Granella (per a on aniran de tornada els de la A). Des de la Granella, seguint el track general, tornen un tros i passen per la masia del Pozo. Travessaran la zona preciosa de bosc autòcton que descriurem després i arribaran a l’inici,.
Els de la A. Després de l’esmorzar comú, van pel camí de l’esquerra. En un punt pla, s’oferix la primera bona vista del Penyagolosa. Baixant, el camí, a trams, és de ciment. A les 11.30 h, a la vora del camí hi ha un bon piló de pedres que marca senda a la dreta. És una baixada sinuosa, molt bonica, amb muret lateral de pedra de protecció i muntonets arreglats de llenya ben tallada.
A les 11.40 h, acaba eixa baixada, travessant el barranc Hondo, punt més baix del dia (747 m).
Comença una altra pujada per senda de vint minuts. Després la senda va per un tram pla, ben ventilat per cert. A les 12.25 h, arribem a la masia de la Granella, per a on han passat abans els companys de la B. Al costat, el Pozo (sec) de la Granella.
Seguim per una zona de camps cultivats de la masia del Pozo, a la que arribem a les 13.10 h. L’estat de les cases, un gos que lladra, un cotxe aparcat i una porta oberta testifiquen que és l’únic mas habitat dels que hem visitat hui.
Queda girar a l’esquerra per a passar per la part més bonica del dia. Una baixada d’uns 200 m fantàstica que per lloses de roca i junt al barranc del Rochero, passa per un bosc autòcton estupend.
Queda, amb vistes amples a Espadà, l’Alt de Pina, l’extensió de bosc deshabitat de la comarca i el traçat, allà baix, de la carretera, arribar al poble i acabar la jornada a les 13.40 h.
Anem a dinar al restaurant Media Luna de Llucena. Rafa Cortés i Fernando Guerri conviden a bombons, aiguardent i licor de crema pels seus 2000 km.
Josep Requena