La marxa de hui, remuntant el riu del Carbo des de Villahermosa de Río (Vilafermosa del Riu, en valencià), que ens ha proposat José Ramón és una bona incursió pels massís del Penyagolosa. La ruta és un tram del GR-7. Molt bona.
La férem en l’abril del 2008, com la de hui, i la recorreguérem en sentit lineal en el novembre del 2011, quan férem l’etapa del GR-7 Vistabella del Maestrat-Villahermosa del Río.
N’he sigut cinquanta-dos. En arribar al poble la temperatura era ben fresca (va anant-se’n l’estiu).
Comencem a caminar a les 9.25 h. Per a fer boca, pugem a la plaça de l’Ajuntament. Anem entrant en calor.
Villahermosa, poble amb 460 habitants, en tenia 2741 en el 1910. L’interior despoblat.
Reunits en la plaça, baixem pel carrer de Caballeros cap al riu, eixint del poble en baixada acusada per un carrer cimentat. El ciment acaba en arribar al costat del riu del Carbo, perquè eixe camí condicionat gira a la dreta per accedir al mas de Borràs.
Anem riu amunt, al seu costat. Passem una zona de tolls d’aigua i fang que salvem com podem. Dalt de la zona està el masico Vaquero.
Un poc més avant està la font d’El Cura i, a la dreta, el Pozo de los Cantales Pardos, gran bassa en el riu entre parets de roca.
La senda, pedregosa, va guanyant nivell sobre el riu. Tota la ruta està marcada amb indicacions verticals noves.
A les 10.15 h arribem a la masia de Los Roncales. Retola “Estancias y Actividades”. A l’esquerra i dalt de los Roncales hi ha una curiosa construcció recent de grans proporcions amb una torre d’aire bizantí.
Entre en un tros de camí de pols que és el que fa la comunicació entre Los Roncales i la construcció nova. En la revolta a l’esquerra que va a eixe edifici, abandonem el camí ample, seguint per un caminet vora riu, que abandonem en uns minuts per l’esquerra per senda.
A les 10.30, per la dreta li arriba al Carbo el barranc de la Cepera. Un poc més avant, ix per la dreta una senda marcada en blanc. El grup, sempre riu amunt i GR-7 amunt, acompanyant el desnivell del Carbo, que és prou suau. Passem el riu per un primer pont fet a base de quatre redons de fusta. Ara anem per l’altra banda. Se senten veus que reclamen la parada alimentícia. Però no hi ha sol i la humitat del riu al costat no és el millor lloc.
Tirem avant i superem un estret del riu: El Pasico del Aire. En passar-lo, un segon pont de troncs ens torna a l’esquerra. Són les 11 i parem 20 minuts a esmorzar.
Seguim avant, passem a l’altra banda per un altre pont com els anterior i arribem a un molí abandonat. Allí ja aguaita el sol. En res arribem a un rodal pla a on està el molí d’Abajo del Carbo. Antic molí fariner, conserva en mal estat la turbina i la mola. (per allí serà per a on tornarem després.
Ara passem un quart pont, este fet de travesses de fusta. Ve la pujada seguida del dia. Al sol, fent esses, la senda guanya nivell fins a un pla entre camps protegits per unes parets de bancals fetes amb pedres amb una estructura antiga i variada.
Després d’un trajecte curt i pla, un indicador ens separa del GR-7. Ens desviem per l’esquerra. L’indicador marca “Cascada del Carbo”.
Seguim la ruta d’accés que porta a un pas del riu entre roques. Només queda pujar una zona de desnivell i arribem a les 12 h al magnífic paratge de l’anomenat Chorrador del Carbo, la cascada retolada.
És un paratge màgic. Sobre una gran bassa i dins d’una gran cova natural, cau vertical un corrent d’aigua estret i guiat per la gravetat. Moment d’èxtasi i de fotos.
(Allí va ser a on dinàrem, a les 14.30 h, el dia del GR-7).
Tornem, desfem la pujada final i, en arribar a on havíem passat el riu, seguim avant sense creuar-lo, per la mateixa senda alternativa que férem el dia del GR-7. Passem al costat del Caseto Royo. La senda està protegida per l’esquerra per una barana de lloses de roca.
Ara ve una baixada forta i continuada que acaba en la zona del molí d’Abajo del Carbo. Passem un pont. Les 12.43 i ens reincorporem al GR-7, desfent el camí, ara aigües avall. Passem els tres ponts de redons de fusta i travessem el Pasico del Aire. En passar-lo, trobem de cara una parella acompanyats d’un magnífic pastor alemany.
A les 13.25, en la masia de Los Roncales ens fem la foto de grup.
Superem la zona d’aigua i fang. Anem de cara al poble. A l’esquerra es veu el pont antic, dit “romano-gótico”. Pugem el camí cimentat, entrem al poble i, en la plaça de l’Ajuntament, anem a visitar la plaça de La Iglesia. A una banda, l’església parroquial de La Natividad, barroca del XVII. A l’altra part estava l’antic castell, que pareix que fon construït per l’últim rei almohade de València, sàyyid Abu-Zaid, ho recordeu d’Aiòder? El que es feu amic de Jaume I i després es convertí i es canvià el nom a Vivent.
El pobre castell quedà totalment destruït en la Guerra de Successió, a primers del XVIII. Restaurat en la primera guerra carlina, després quedà totalment arruïnat. Es conserven algunes restes de muralla original, però ha sigut “restaurat” privadament amb criteris fallers. Dins del castell hi ha una piscina en forma de fava.
Baixem a l’autobús per carrers amb escales llargues. Acabem a les 14.15 h.
Anem a dinar al restaurant Ruta de Aragón, a on dinàrem en el 2008.
Ben dinats, Paco proclama a José Luís Higón cavaller senderista (1000 km) i a Fernando Martí baron azul (3000 km).
Josep Requena