CRÒNICA SERRA ALBARRASÍ: CAMPAMENT MAQUI RODENO (12-11-2025)
Crònica de l’Activitat Senderista-Cultural de l’AGMT de València visitant el Campament-Escola del moviment maqui del Rodeno.
La magnífica excursió cultural que ens han preparat els companys Isabel Mataredona, Manolo F. Feijoo i Rafel Cortés Gosàlvez, ha esta una meravella en el sentit climatològic, paisatgístic, de vegetació i cultural que ha rebut l’aprovació general.
Amb la intenció de visitar un paratge històric, base d’operacions que durant un any aproximadament van tindre en el Campament del Rodeno algunes partides del moviment guerriller antifranquista conegut com el Maquis, hem recorregut un paratge amb vegetació d’alta muntanya i de gran bellesa cromàtica
Ja en l’autobús els 47 senderistes hem tingut l’oportunitat d’escoltar la dissertació de Rafel Cortés sobre la significació antifeixista del moviment maquis, de la preponderància dins d’ell del Partit Comunista d’Espanya, de sa precària organització, de la gran dosi d’idealisme dels seus components i dels principals fets de guerrilla duts a terme durante el seu període d’activitat entre 1940 i les acaballes dels anys cinquanta, com ara l’ocupació de la Vall d’Aran, on Franco va haver d’utilitzar l’exèrcit i aquest artilleria pesada per derrotar els guerrillers.
L’accés al campament situat força allunyat a l’oest de la ciutat de Terol, es fa per pistes de muntanya i carreteres estretes certament solitàries. L’autobús una volta superada la ciutat de Terol, traspassa el poble de San Blas, banyat pel riu Guadalaviar, i es dirigeix cap a els pobles d’el Campillo i Rubiales. Abans d’arribar aquest últim poble, s’agafa una carretera que ix a la dreta i avançant per ella uns 10km. en un encreuament, un cartell a dreta posa Albarrasí 17kms. Allà l’autobús s’atura i sent les 9:15h tots tirem peu a terra.
Estem en plena serra d’Albarrasí i la temperatura ens sorprén agradablement ja que no fa fred. Emprenem el camí al campament en direcció, en principi, sud-oest i tot seguit seguim en direcció sud en un descens suau però persistent a través d’un bosc de pins alts i esvelts i nets de sotabosc. Passem el collado de Tabernillas i continuant en l’agradable descens per una senda ben marcada a les 10:30h arribem al Campamento Maquis on esmorzem. Entre enormes cudols esparsos que fan capricioses raconades amb balmes i coves es podem fer la idea del que era un campament d’instrucció, no només militar, sinó també de cultura general per aquell que li calguera. A una punta del campament hi ha una roca sobresortint sobre el Barranco del Pajarejo que ens facilita una ampla visió panoràmica d’un bosc espès i d’una verdor profunda. Fem la fotografia de grup.
Per una senda prou empinada baixem cap a el llit del Barranco Pajaarero. Agafem el sentit d’aigües avall i prompte veiem que el barranc és tributari del Barranco de Ligros que és on arribem.
En aquest punt l’opció B agafarà aigües amunt d’aquest barranc i a través d’ell ja en pujada constant aniran cap el punt de partida.
Per contra l’opció A agafarà el Barranco de Ligros aigües avall i per senda ben marcada atrvés del eix del barranc a les 12.30h arribem a les pintures rupestres Abrigo de Pajarero. Les pintures, unes figures humanes en posicions diverses, es distingeixen en una certa claredat que el pas del temps ha deteriorat. Des d’ací mamprendrem la tornada barranc amunt i observant la gran riquesa vegetal d’aquesta contrada. L’abundància de boix-grèvol, aurons, pollancres, pins, carrasques i els més habituals baladres donen una impressió de gran vitalitat vegetal.
El camí per on tornem és paral·lel al d’anada però ara té un recorregut més llarg. En una clariana del bosc de gran amplària deixem a la dreta el barranc i ens apareix la Masia de los Ligros, casal de grans proporcions que resalta entre tanta natura. Des d’aquest punt fins al punt de partida anem seguint el GR10 i de seguida agafarem un a pista de muntanya i arribarem a l’autobús a les 14:15h havent recorregut una 11kms i 320 m d’altura acumulada.
Immediatament l’autobús ens duu a la zona de pícnic pròxima a la Balsa del Pinar. Dinem d’entrepans tot agraint a la l’organització el servei reparador de la cervesa.
Àlex Gomis
