Gràcies a Dani i Paco, hem pogut fer una marxa fantàstica visitant la vall de Gallinera i el seu element natural més emblemàtic: la penya Foradada.
L’assistència, com va venint sent norma, ha sigut abundant,: seixanta-dos senderistes.
És una de les valls interiors més característiques de la Marina Alta. El municipi es Vall de Gallinera, que està format pels nuclis de població de, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai, Benirrama i Benissili. L’ajuntament està a Benialí.
La vall és d’una gran riquesa botànica, paisatgística i històrica. Poblada íntegrament per moriscos, excepte en el castell de Gallinera, on sí que hi havia cristians vells, quedà pràcticament deserta en el 1609 per la seua expulsió.
Durant el segle XIII, i en esta vall i veïnes, el cabdill morisc Al-Azraq (el dels ulls blaus), fill de pare valí musulmà i de mare cristiana, va fer front a Jaume I Prèviament va guanyar-se la confiança del rei conqueridor i del seu gendre, Alfons X el Savi de Castella. Va liderar tres revoltes, obtenint al final privilegis i reconeixement per part de Pere el Gran, fill de Jaume I.
Enmig d’un entorn impressionant, aparquem a Benissivà, a on estan els qui els havia tocat anar en cotxe.
Comencem a caminar a les 9.30 h. El primer tram, fins a la cova Foradada, coincidirà amb el gran PR-43, gran sender lineal que unix Alcalà de la Jovada amb el cim de la Safor.
Camí amunt, passem per Benitaia, que està a tocar de Benissivà. Un cartell optimista marca : “Cova Foradada, 1 h”.
Passem al costat d’un recinte amb uns grans xiprers. Ara és el calvari, però va ser part del convent franciscà construït el 1611, dos anys després de l’expulsió dels moriscos, sota el patronatge de Carles de Borja-Centelles, duc de Gandia, compte d’Oliva, senyor de Pego i nebot de Francesc de Borja. El duc portà a la vall per a repoblar-la 150 famílies mallorquines, majoritàriament d’Andratx.
L’emplaçament del convent es va triar perquè cada 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís, fundador de l’orde, es produïx el fenomen de l’Alineament Solar. A les 17 h, si el dia no està núvol, el sol passa pel forat de la Foradada i enllumena l’espai reduït del convent.
Seguim camí d’Alcalà amunt, sempre a l’ombra que proporcionen les parets verticals de la serra de la Foradada i seguint les marques del PR per una senda molt ben empedrada. En la línia de la cresta s’aprecia un mos xicotet i un mos gran en la roca.
A les 10.15 h, passem per la cova Moragues i la font de Moragues. A poca distància i allà dalt està la Foradada plenament al sol. Un poc més avant, fem un gir de 360º a l’esquerra, arribant un poc més amunt a la cresta de la serra i, per fi, al sol. Estem un punt per a on tornarem, però de llarg, recorrent cara a la mar la vora del tallat de la serra sobre la vall, però serà després. Ara, girem a la dreta. Passem per unes ruïnes que han perdut la teulada i, a les 10.43 h, ens abandona per l’esquerra el PR-43 en direcció a Alcalà de la Jovada.
Un poc més avant, una senda curta ascendent per la dreta porta a la magnífica cova Foradada, lloc perfecte triat per Dani i Paco per a esmorzar. De les 10.55 a les 11.25 h. Les vistes són inigualables: tota la vall, la Safor, la Serrella, el Montgó, Aitana, el Benicadell. I la mar.
Foto de grup i a baixar.
Un metres més avall es produix la divisió de grups. Els B aniran per l’esquerra, passaran pel punt on hem arribat al sol, seguiran per la cresta., visitaran la cova del Moro i, sempre junt al tallat, girar pel Passet i per una senda perfecta tornar a Benissivà.
Els de l’opció A, en baixar de la Foradada, se separen del de la B, girant a la dreta per una senda que Paco coneix molt bé. Arribem al vèrtex geodèsic del penyal Gros de 854 m. Gran talaia a 360º. Aitana més visible, el Puigcampana, Alcoi, la Mariola. Les 12.10 h. Una pausa d’èxtasi muntanyenc, foto de grup i a baixar per la senda per la que s’ha pujat. Passem pel costat de la Foradada, seguint la ruta dels B.
A les 13.10 h, arribem a la cova del Mora. Construcció intrigant d’origen incert. Està en la penya Alta (663 m). Té un corral d’entrada. Un passadís dona entrada a l’interior que és un espai sorprenentment gran redó i alt. Quatre finestretes menudes aguaiten sobre la vall.
Tornem a la senda i continuem per la senda de la cresta, sempre de cara al mar. En passar el corral de Just, arribem a una era redona per la que s’accedix al Passet. Entre la muntanya a la dreta i una paret mitjana de pedra seca, es passa entre tres pilons metàl·lics que hagueren sigut ideals per a cobrar l’euro.
Fem un gir a l’esquerra de 360º i a baixar per una senda a l’ombria de la serra. Passem junt a l’únic pi que hi haurà per la rodalia. A les 14 h, tornem a passar per tres pilons de ferro bessons dels del Passet i, de seguida, un altre gir fort, ara a la dreta. De tant en tant, enmig de la senda hi ha trapes de ferro de la conducció que porta l’aigua des de la font de Moragues. A les 14.10 h, la senda aboca a un camí. A la dreta i avall. El camí està cimentat a trams. A les 14.20 h, arribem al punt per a on, de pujada hem eixit per buscar la Foradada. Passem el calvari del convent solar, Benitaia i Benissivà, a on trobem en dos bars veïns als ben instal·lats companys cervesa en mà (excepte Toni, que participa lluint una coca-cola).
Canviats i a dinar a un dels bars cervesers: Ta Casa.
El plat típic de la Vall de Gallinera, l’olleta amb blat picat. Entrants, com ara mandonguilles de poc de diàmetre però exquisit paladar.
En acabar, repartiment d’aiguardent i herbero de Pepe L. Tortosa i xocolata de la Vila de Jeroni.
Arturo fa 4000 km.
De tornada, l’inevitable retenció, ja clàssica de la pista de Silla.
Josep Requena.