S’ha fet una marxa des d’Alfondeguilla al castell de Castro per una zona excepcional de la serra d’Espadà. L’entorn del poble i el castell el coneixem d’altres marxes. Per ací hem estat el 2002, el 2006, el 2011 i el 2014. Totes diferents com diferent va a ser la de hui.
Per motius imponderables, l’assistència no ha sigut tan alta com la dels dimecres anteriors. Quaranta-huit senderistes, que per a lo que ens estem acostumat, és menor. Potser que el clima general de l’actualitat haja tingut alguna cosa a vore. Al final de la crònica en tornarem a parlar.
Anem a fer la volta de remuntar el barranc de Castro per l’Arquet, passar-nos al barranc d’Eslida fins el coll d’Eslida, girar cap a la nevera, sense visitar-la i anar al castell i tornar directament a Alfondeguilla. En realitat, és la mateixa volta del 2006, però feta en el sentit contrari.
Eixim a les 8.25 h. A l’eixida del poble passem per la bassa del Molí i l’àrea de descans de la font del Frare. Són les 8.37 h i deixem el ciment per a entrar en un camí pedregós paral·lel al barranc de Castro. Un indicador marca ‘Ruta de l’Arquet’, senyalat amb marques blaves. Després de passar per primera vegada el barranc (que el passarem quatre vegades), comença una senda ben empedrada.
Baixem al barranc, el passem. Puja i baixa, arribant al paratge de l’arquet. Primer anem per un túnel de bosc de ribera entre dos parets verticals de rodeno. A les 9.08 arribem a l’Arquet. Un pont de pedra de mig, d’origen romà i interès arquitectònic, passa una séquia d’una paret a l’altra. En eixe “marc incomparable” fem la foto de grup.
Seguim barranc i senda amunt arribant al punt a on el barranc d’Eslida per l’esquerra i el del Canyaret per la dreta, formen l’inici del barranc de Castro.
Pugem per una senda curta que té escalons. Deixa en el camí de Castro. (9.24 h). Un indicador marca pel camí a l’esquerra: ‘Alfondeguilla’. Girem a l’esquerra pel camí, però només uns metres, perquè girem a la dreta per un camí més estret que ara va junt al barranc d’Eslida (que no el deixarem durant un trajecte llarg).
En ascensió suau i entre molta vegetació, portant el barranc a la dreta, arribem a les 10 h a la zona del corral dels Casalets. Com que eixe és el punt per a fer la divisió A i B, parem mitja hora a esmorzar.
El grup B ha de fer una ruta circular més curta i no tan forta com la que espera als de l’A.
Pujaran per senda per l’ombria de Segarra, portant al costat el barranc dels Llops, arriben en 1 km i 150 m de desnivell a un coll de 554 m, al costat de la mina de la Coroneta. La senda continua en descens, passant a camí, que els deixa, 80 m més avall del coll, en la senda del Castell, la ruta per a on vindran els de l’A. Tres de la B se l’enfilen senda del Castell amunt per a trobar-se amb els de l’A.
Tornem al grup principal. Ha acabat d’esmorzar i continua amunt junt al barranc d’Eslida, com sempre. Es troba una construcció calamitosa. Al costat, una gran surera que marca l’inici del pas de la senda ampla a la senda estreta, ascendent i, al principi molt pedregosa.
Este trajecte alterna ombra i sol, sureres i pins, pla i pujada. La pujada més forta és la final, la que arriba al coll d’Eslida, situada en el paratge del coll Roig. Les 11.23 h.
Un pal marca el GR-36 (transespadà), SL-101, que va d’Eslida al mateix coll i el PR-138 Eslida-Chóvar, que passa pel coll i la nevera de Castro.
Girem a l’esquerra, entre Alfondeguilla i Eslida, seguint les marques del PR-138, pujant 120 m més pel Pinar dels Vidals. A la dreta es veu totalment el poble blanc d’Eslida i el puntal de l’Aljub amb les antenes.
Després de pujar 120 m més, arribem a la pista de la Nevera. Un indicador del PR-138 apunta directament a la nevera de Castro pujant per un barranc.
Lo nostre és girar a l’esquerra per la pista, que perd una cota de 80 m. Enfront tenim a la vista l’espectacular silueta aèria del castell de Castro.
A les 12 h, abandonem la pista per l’esquerra, iniciant penosament l’aproximació al castell, al principi per una dura senda que és un pedregar. Dura pocs minuts, però castiga. Es convertix en senda bona i arriba a la bifurcació per a pujar al castell a les 12.07 h. Allí trobem als tres valents que han vingut de la B.
Uns es queden en la bifurcació, mentre que la majoria pugen a pel castell. En 300 m 80 m de pujada. Arribem al castell de Castro a les 12.30 h. El castell està a 789 m.
Entrem al castell per un porta. Allò és impressionant. D’origen romà o cartaginés, les restes actuals són àrabs. El conquerí Jaume I en la quaresma del 1238. Ocupava una superfície de 2.000 m2. Hi havien dos zones: la inferior, o albacar, cap a la mar, era on es refugiava la població en cas de perill. Protegia l’aljama de Castro i el raval de Benissaidó, llogarets que desaparegueren amb l’expulsió dels moriscos. Amb Alfondeguilla poble, que és l’únic conjunt habitat actual, conformaven l’actual terme. En la part alta, el castell pròpiament dit, amb la celòquia (de l’àrab saluqya), de 400 m2, on estaven les dependències del castell, com ara, habitacions, celler, cisterna i un pati d’armes. Només queda l’aljub. I tot presidit per una gran torre de l’homenatge, destruïda en la Guerra Civil en juliol de 1938. Fon també molt afectat per les guerres carlines.
L’emplaçament és majestuós i inexpugnable. Entre el barranc de Falcó al nord i el del Forcall al sud, tenia un gran valor estratègic. Domina un terreny molt extens, des de les Columbretes, el Penyagolosa, les Agulles de Santa Àgueda i la serra Calderona.
Tornem al punt de la bifurcació a on ens reunim tots i iniciem la baixada intensa per la senda del Castell, junt al barranc de Falcó.
Arribem a la bassa de la Fonteta (13.12 h). De l’esquerra baixa el camí de la ruta de l’opció B.
Seguim avall. De seguida, passem junt al cadàver impressionant de la Surera Mare, magnífic exemplar centenari. Fa molt poc de temps que va caure.
Uns pocs minuts més i arribem a les 13.25 h a un mirador fet sobre una placa de roca llisa i baranes de fusta. Enfront, les formes capricioses de les penyes de la Rimansa. Avall, la fondària del barranc, que ara es diu de les Hortetes.
La senda va a parar al camí de Castro. Girem a la dreta. (13.50 h). 10 minuts més i arribem al punt del camí a on del camí hem passat junt al barranc.
Completem la marxa fins a l’autobús, al que arribem a les 14.07 h.
Anem a dinar al restaurant El Torreó, en el polígon industrial de la Vall d’Uixó. De molta capacitat i ben atesos.
Mentre servien els cafés, Joan Romero repartix licors pels 3000 km i Joaquín Fdez. Pedrón, bombons pels seus CINQUANTA-MILS.
Rafael Cortés anuncia que Antonio Domínguez Salmerón és ja Cavaller Senderista. També que, en un principi, estaríem dos setmanes sense eixir per la crisi del coronavirus i que estiguérem pendents de la web i del correu per estar al dia de les novetats que pogueren anant produint-se. Ahir mateix en la nostra web es trasllada la suspensió de l’activitat senderista en els pròxims trenta dies.
Josep Requena