CRÒNICA ALMENARA – CASTELL – MARJAL (7-1-2026)
S’ha fet la primera marxa de l’any. Amb una assistència de quaranta-set senderistes, Santiago Vandellós, Fernando Martí i també Joaquin Fernàndez, han proposat i guiat una estupenda ruta circular per a visitar des de la població d’Almenara, la serra que la presideix i els Estanys de la marjal.
Acudits en cotxes a la gran zona d’aparcament de camions, en un matí molt fred hem fet les salutacions i desitjos de l’any que comença.
S’han previst vàries opcions: A, A1, B i C.
Eixim a les 8.40. Tots junts, travessem el poble pel carrer de Lepanto cap al nord. En eixir, es fa la primera divisió. Un grup se’n va per la dreta cara a l’est, per una pista que fa per la falda de la serra i per dalt del poble. Travessaran l’antiga carretera general i aniran per camins d’horta fins als Estanys.
El grup principal, en el punt de divisió, les 8.50, comença una pujada que passa un canal sec. Girem a la dreta per la zona de la Buitrera i acabem a les 9.10 en la torre de vigilància de ponent, dita l’Agüelet. Té una escala exterior. Fem la foto de grup de cara a una fantàstica vista en un dia amb visibilitat bona.
Seguim pujant, a l’ombra de la serra, ben abrigats, tot i que, per l’esforç, comencem a llevar-nos guants i bragues.
Arribem al castell d’Almenara a les 9.27. Està a 175 m sobre el nivell del mar. De construcció àrab, encara que amb restes ibèriques i romanes, és el punt més alt del dia. Eixa barrera muntanyenca sempre ha tingut una importància estratègica de primer ordre, al ser el punt de pas entre les terres de la Plana i les del Camp de Morvedre en ruta cap a València. També controlar l’eix del Palància, entrada a la costa des de les terres interiors de l’Aragó.
‘Almenara’ li ve el nom de l’àrab, que indica el fet de fer senyals amb foc. (En valencià, una alimara és una foguera per a senyalitzar des d’una Talaia).
Al costat del castell hi ha un búnquer, niu de metralladores, (dit ‘niu en altura 2’).
Fem una curta però intensa baixada per a pujar un poc fins a la torre de vigilància de llevant, dita l’Agüeleta. Són les 9.48 i està a 141 m.
Baixem de la torre per una llarga i forta baixada, cap a la Plana. A mitjan baixada, parem junt a un pal indicador de les restes de les fortificacions, moltes de les quals anem a visitar. (Marca a l’esquerra ‘fortí espitllerat defensiu’, ‘blocaus subterrani’ i ‘niu de fuselleria’, senyala a la dreta ‘trinxeres, ‘niu en altura 1’ i ‘refugi antiaeri’, mentre que des de la direcció d’on venim baixant, ‘niu en altura 2’.
Cap a la dreta i a l’est, passem per una zona interessant. Les trinxeres i demés elements defensius anunciats en el pal indicador d’adés. Les trinxeres estan ben conservades, amb pous de tirador i niu de metralladores. Uns cartells il·lustren la historia d’eixes fortificacions, part de la gran Línia Matallana, o XYZ, construïda per a detindre l’avanç franquista cap a València de 1938.
Acabem en l’entrada del poble, per l’antiga travessia de la carretera N-340. Al sol, parem a les 10.40 la mitja hora per a esmorzar.
Eixim per la vora del poble, junt a la muntanyeta de les Forques. Passem per baix la circumval·lació d’Almenara, la via del tren i l’autovia, este últim pas inferior, que per la humitat i aigua ploguda, desprén una bona pudoreta.
Estem en el pla de camps de Tarongers. Girem a l’esquerra 350 m i parem a les 11.38 per a fer la divisió de les opcions A i A1.
Els de l’A1 aniran el pla fins als Estanys i tornaran a l’inici.
Als de l’opció A encara els queda una pujada. Un sender en ascensió, a vegades intensa, els porta a les 12 als 110 m del vèrtex del Punt del Cid.
Ara és seguir cap a l’est, fent una segona llarga baixada, primer per trinxeres, després per una filera de pedres groguenques, baixada que acaba en un coll entre el Punt del Cid i la Muntanya Blanca. Les 12.20.
Par la falda de la Blanca i el camí del Cordo, arriben finalment a la zona dels Estanys, marjal de gran riquesa de flora i fauna que s’alimenta dels aqüífers d’Espadà i Javalambre. Són les 13 h.
Ara toca tornar junt a la carretera CV-2310, que connecta Almenara i la platja.
Arriben a l’entrada d’Almenara, al punt on havíem esmorzat a les 13.30 i als cotxes aparcats a les 13.50.
I la setmana que ve a entrar de ple en Espadà.
Josep Requena
