CRÒNICA ALMEDÍXER – BARRANC DE LA MOSQUERA – BARRANC D’ALMEDÍXER – ALMEDÍXER (16-10-2024)
La ruta de hui l’han preparada els companys Vicent Ibàñez i Pepe Hernández Calvo. Arribant amb l’autobús al punt de partida de l’excursió , Vicent Ibàñez ha justificat el canvi de ruta respecte a la proposada inicialment. El canvi era aconsellable ja que la ruta proposada inicialment tenia uns punts d’una certa dificultat i un traçat de tornada amb una forta pendent de baixada que comptant en que el terreny podia estar esbarós, degut a les recents pluges, podia causar alguna caiguda.
Al poc hem arribat a Almedíxer i serien les 8.30 hores quan 61 senderistes hem començat a caminar en dos grups. Un, el grup A, en direcció Sud-est cap el barranc de la Mosquera i el grup B en direcció gairebé contrària en direcció al Barranc d’Almedíxer. Aquest grup ha recorregut principalment per la marge dreta del barranc entre alzines sureres -de suro ja recentment poc explotat- i alguna vegetació de ribera com els xops i baladre. El seu recorregut era d’anada i tornada, primer per pista de muntanya i més avant, tancant-se el barranc per frondosa senda.
La direcció Sud-est mampresa pel gruo A , ens ha dut cap el barranc de la Mosquera on hem arribat després de salvar una forta rampa inicial fins el Coll del Canyar. Superat aquest punt, el recorregut ha anant mantenint la cota amb suaus pujades i baixades entre plantacions de molt ben treballades oliveres. El dia s’ha presentat molt plàcid i agradable per a la pràctica del senderisme. La sensació de trepitjar terra humida ha estat un plus del qual malauradament no hem pogut gaudir recentment per la persistent sequera que pateixen les nostres terres. El recorregut del barranc en general era d’una intensa vegetació nodrida d’alzines sureres que com hem explicat abans pateixen de manca d’explotació. Al bell mig del barranc i havent-se fet les 10:30 hem parat a esmorzar i hem pogut experimentar l’alta humitat del recorregut per l’eix del barranc que ha forçat la transpiració dels senderistes.
No eren les onze hores quan hem mogut cap el Mas de Mosquera, casalot de uns certa envergadura però molt abandonat que dona idea d’una explotació surera d’un cert nivell. En aquest punt i sent al voltant de les dotze del migdia, Vicent Ibañez que ens acompanyava, ha cregut adient el recomanar pujar per senda ben traçada i una certa inclinació fins el coll que facilita l’accés a la punta del Carrascal de 881m d’altitud que no hem guanyat per falta de temps. El coll dominava amb molt bona panoràmica els extrems més orientals de la Serra d’Espadà fins la pròpia mar i des d’allà hem iniciat el retorn.
Des d’aquest coll i anant en direcció Oest hem baixat amb senda profunda fins al fons del Barranc de Almedíxer havent passat durant uns 500m per la carretera CV 200 -d’Almedíxer a Aín- en estricta fila índia tal i com havia estat recomanat pels coneixedors de la ruta. En el camí avall ens hem separat del traçat de la pista a l’esquerra per observar ”la Castanyera”, arbre monumental de més de vint metres d’altura que ha acompanyat als visitants amb múltiples fotografies.
A través de pista còmoda de transitar i continuant en direcció Oest hem arribat al punt de partida a les 14.00hores sense incidències dignes de ressaltar. El restaurant Aguilar del polígon Industrial de Sogorb ens esperava després d’haver caminant 19,880Km. Ara, en aquest punt de les distàncies, sempre hi ha alguna discrepància d’alguna desena de metres.
Àlex Gomis
