Les rutes per Espadà sempre són especials. Hui hem pujat a la seua culminació, el pic de La Rápita, el punt més alt del Parc Natural. Allí estiguérem el 20/10/2004 i el 9/2/2011. Les tres vegades, gràcies a Pastor.
L’assistència ha sigut de seixanta senderistes en autobús i en cotxe.
Ens hem plantat en la font de Donace d’Algímia d’Almonessir molt ràpidament. Tant és així que hem començat a caminar a les 8.45 h. Al costat de l’aparcament de la font, la torre de Donace, un aqüeducte, el llavador públic i el restaurant La Piscina a on dinarem, al costat de les instal·lacions esportives.
Anem a seguir un ramal del PR-63.6 que ens portarà al destí.
Al principi, el camí d’El Cañar està cimentat. És el camí tradicional, antic, d’Algímia a Villamalur.
En un quart d’hora, arribem a la bassa d’El Cañar, tal i com està ara és del 1884. Allí, el camí ample seguix avant cap a la caseta d’El Ciego. El nostre camí d’El Cañar, que és el nom que té ara, es bifurca de baix per l’esquerra. Un poc més costerut i ciment de menys qualitat. Entre oliveres, arribem, junt a les ruïnes dels corrals d’El Cañar, on han aparcats tres cotxes flamants, poc rurals i molt urbans. Són de set senderistes de La Caixa (i un gos) que s’han avançat camí de La Ràpita. Després el vorem.
Deu minuts més avant, deixem el camí, que porta al corral de Gascón. Un pal marca a l’esquerra una senda cap a La Rápita. Girem i pugem.
La senda té més pendent. Està a trams perfectament empedrada. Comencen a abundar les sureres fins a pràcticament desaparèixer el pi negral. Hi ha una surera monumental. Passem el barranc de La Lorenza, que baixa de l’alt del mateix nom, de 1042 m, que es veu enfront. Un poc més i, a la dreta i al costat de la senda i en vertical sobre el barranc, les ruïnes d’un altre corral i una basseta de arreplega l’aigua de la font d’Alcodori. Només queda salvar un gran pi tombat, travessat sobre la senda, que obliga a doblar la frontissa.
Un esforç final i arribem al collado de Villamalur (914 m i les 10.13 h).
Allí hi ha coves de polvorins i restes de la gran línia de trinxeres XYZ que tant coneixem.
Una senda a l’esquerra, per la cresta de la serra, el camí de Las Umbrías, porta a Matet, passant per l’alt de La Lorenza; avant i de baixada, a Los Cuatro Caminos i la nevera, que visitarem després; a la dreta, la pujada final a La Rápita. En el mateix collado, parem la mitja hora de l’esmorzar. Estem en la ratlla entre l’Alcúdia de Veo i Algímia d’Almonessir, entre l’Alt Palància i l’Alt Millars.
Recuperades les forces, amb bota, fruits secs i llepolies habituals, mamprenem la pujada al pic.
Mentre pujàvem, venen de baixada els set caminants de La Caixa i el seu flamant gos blanc.
En el cim (11.02 h), hi ha moltes restes de trinxeres. Bonament, entre l’abundància d’arbres impensable en un punt tan elevat, contemplem els 360º. El Penyagolosa, el Bartolo, els pobles de la Plana, la mar, que s’endevina entre la boirina, l’extens golf que acaba en un Montgó visible. Montdúver, Safor, Montcabrer, Rebalssadors i tota la Calderona, el cim nevat de Javalambre o l’alt de Pina. Fem un esforç per atinar a posar nom als múltiples pobles i poblets.
Fotos i a tornar al collado de Villamalur. 11.54 h.
Ara, girem a la dreta baixant cap a l’Alt Millars, descendint per l’ombria de la serra un desnivell d’uns 100 m. Arribem a Los Cuatro Caminos. Allí hi ha un pal del GR-333, que de la dreta ve del despoblat morisc de Jinquer i Alcúdia i recte va a la nevera i a Villamalur.
El GR-333 té 106 km i 4120 m de desnivell acumulat. Per si fóra del nostre interès, el seu recorregut és Tales-Suera-Aín-Alcudia de Veo-Villamalur-Torralba del Pinar-Fuentes de Ayódar-Ayódar-Espadilla-Torrechiva-Toga-Argelita-Vallat-Fanzara-Ribesalbes i, per fi, tornar a Tales.
Anem recte per camí ascendent que porta a una magnífica nevera, construïda en el segle XVII. Manté l’estructura i els nervis de la seua coberta. Podia albergar 800 m3 de neu. Era coneguda com a “nevera d’Onda”. Les 12.20 h.
Tornem per a on hem vingut: Cuatro Caminos, collado de Villamalur, baixada per senda empedrada i arribar a l’autobús a la font de Donace a les 14.15 h.
El restaurant el tenim allí mateix.
Ràpids i eficaços, cuiners i cambrers.
En acabar, bombons de Mariano pels seus 5000 km i aiguardent blanc i negre d’Higón pels seus primers 1000 km.
Pepe L. Tortosa proclama la collita de hui: VINT-I-CINC MILS de Rafa Cortés, CINQUANTA MILS de Pablo Flández i Baró d’Acer (4000 km) de Salva Cervera.
I, mentre Rafa Gimeno va repartint la Grossa, paguem i a casa.
A casa, encara que la tornada, entre una volta no programada per Sogorb i retencions, no ha sigut tan fluïda com l’anada.
Josep Requena