L’excursió de hui que de forma lineal amb anada i tornada pel Camí de l’Atall per Alcossebre ens ha proposat el veterà senderista José Ramon Domingo, ha estat atesa per seixanta quatre caminants entre membres de l’AGMT i acompanyants que han tingut el gust d’ajuntar-se a nosaltres en aquesta jornada senderista darrera del curs 2018-19.
El camí de l’Atall és un ancestral camí que uneix el llogaret d’Alcossebre –avui ja molt turístic- pertanyent al municipi d’Alcalà de Xivert i la població de Peníscola les dos situades a la comarca del Baix Maestrat i separades per la Serra d’Irta.
En arribar a la població, l’autobús ens ha deixat sobre el propi camí en el punt on s’acaba la Urbanització les Fonts i comença la zona protegida i costanera del Parc Natural de la Serra d’Irta. En un dia clar i calmat que s’anunciava molt calorós però que la brisa de la mar ha anat refrescant oportunament.
I a les 9.00 hem començat a caminar en direcció Nord per a trobar-nos de seguida amb la petita però preciosa Cala Blanca d’arenes daurades i aigües cristal·lines i que hem pogut admirar des de la balconada que té al damunt. En aquest punt arranca el Passeig del Far, un passeig a vora mar asfaltat d’uns 700 metres que travessa la vora rocallosa i que acaba als peus del far i justament al damunt de Cala Mundina. Aquesta cala pedregosa té una mànega de mar prou allargada i és la desembocadura natural el Barranc de Malentivent. Fent un petit rodeig hem salvat el barranc i hem passat pel davant del xalet d’uns dels promotors de la zona turística d’Alcossebre. Sempre a vora mar serpentejant entre pins -de troncs fortament vençuts cap a ponent degut a les brises dominants de mar cap a terra-, llentiscle i margallons hem arribat a les immediacions del apartaments Prestige, edificis d’arquitectura discreta però inadequada al bell mig d’un parc natural. Avançant cap al Nord i sense deixar la vora de la mar hem passat per la zona de Ribamar, on terra endins hi ha una zona de càmping, i per algunes cales pedregoses una de les quals és la desembocadura del barranc de la Parra que vam baixar des de dalt de la Serra d’Irta ja fa alguns anys. I sense més entrebancs a les 10.30 hem fet cap a la Cala Argilaga, el destí més septentrional de la nostra excursió de hui i on hem parat a esmorzar. Aquesta ampla cala d’arenes fines i aigües molt clares és accessible amb automòbil per una pista de terra que corre paral·lela al nostre camí. De seguida hem buscat ombres assequibles pels voltants que ens protegiren dels més que potents i implacables raigs del sol.
A les onze i minuts hem mamprés el camí de tornada que per ser per on havíem arribat no tenia pèrdua possible i hem arribant a les 12.30 a l’autobús havent recorregut 9kms d’un camí d’un relleu sense desnivells.
Tal i com estava previst, a continuació, hem pujat a l’autobús que ens ha dut a Torre Nostra que és com s’anomena la zona de platja de Torreblanca, municipi de la comarca de la Plana Alta distant només uns pocs kilòmetres d’Alcossebre. A l’arribada, se’m dividit en tres grups, un grup ha anat directament a reposar líquids, un altre encara ha fet una passejada per la zona de la marjal del prat de Cabanes-Torreblanca i un altre grup hem preferit de capbussar-nos en la mar per poca estona ja que les aigües estaven “relativament” fresquetes.
A l’hora programada al restaurant “les Columbretes”, José Ramon Domingo ha disposat d’un excel·lent dinar magnífic colofó d’un esplèndid curs i on Fernando Guerri ha anant repartint els nombrosos premis per participació i col·laboració.
Amb el sorollós brindis amb cava pels millors desigs i per un venturós estiu, el retorn a València ha esta més plàcid i calmat. Bon Estiu a tots!!
A G i N