La ruta de hui, preparada per Isabel, Rafa, Manolo i Joan, ha tingut una assistència de cinquanta-tres senderistes. Consta d’una circular (pareguda a un cacau) que transcorre pel sud del terme d’Alcoi, per la partida dels Plans i de la serra i alt del mateix nom. És el mateix recorregut, però fet en el sentit contrari, del que férem el 6/3/13 guiats per Vicent i Ximo Soler.
Durant el camí, Rafa Cortés ha explicat les característiques i opcions de la marxa. Hi hauria la opció A, que farà la completa, la B que no pujarà a la serra i la C. Recomana que els de la A facen camí sense esperar a la B.
En el text de la convocatòria Rafa havia deixat una descripció de les colònies del Plans. Eren l’aplicació d’una llei de primers del segle passat que buscava frenar el despoblament de les terres de l’interior.
Aparquem a la vora de la urbanització de l’Estepar. El dia és fresc a eixa hora i no fa gens de vent. Comencem a caminar a les 8.45 h. Per un camí, passem per l’entrada del mas de Montllor i, de seguida, la senda entre carrasques (tònica de hui) anirà al principi per l’esquerra d’un camp del mas. De seguida, la senda gira a la dreta per a passar a l’altra part del camp. De cara ve una xica amb un gos gran i blanc, de nom Atos. Ara seguim per la vora del mateix camp, però per la dreta. Abandonem el camp a les 9.12 h, entrant en un camí estret entre carrasques que porta en uns metres al camí dels Plans. Eixe punt, prop d’un mas, està a pocs metres de la ruta de tornada, però sense tocar-se. Per això, la ruta és pròpiament circular. Passem una cadena, de les moltes que vorem hui.
Anem camí dels Plans avant, trobant el primer edifici d’una de les deu colònies dels Plans. Com ho havia explicat Rafa, això va ser impulsat per una llei del 1907. S’aplicà en eixa partida de muntanya d’Alcoi i cessà, per no operativa, vint anys després.
Camí avant, un gos del mas de la Bodega ens lladra tímida i persistentment a pocs metres.
El camí deixa les carrasques i entra entre els camps de la partida de la Canal Baixa. Passem junt al mas dels Plans de Dalt a les 9.42 h (està retolat del 1894). Després, seguint el camí, passem prop del mas dels Plans del Mig. Queda a uns 50 m a la dreta. Està ben restaurat. Crec que ara és l’allotjament rural Els Plans Wellness, lloc on s’ofereixen activitats, com ara, ioga i meditació.
Un poc més i, desviant-nos uns metres, arribem a les 9.55 h al mas dels Plans de Baix. Entre l’escala d’accés al mas i les pedres de l’era parem mitja hora a esmorzar. Foto de grup. Allí trobem una gran carrasca de dos soques i un curiós cercle de pedres.
Reprenem la marxa. Resulta que a molts pocs metres estan esmorzant els dotze companys de la B.
Seguim els de la A. En un pi, un senyal barra el pas a bicis i caminants (teòricament). Entrem en una senda ampla i empedrada. Hem abandonat els Plans i comencem una pujada seguida que no pararà fins al vèrtex dels Plans.
A les 11.20 arribem a una tanca, que passem per l’esquerra. En la primera revolta del camí que ve després, de la dreta venen El GR – 330 i el PR – 232. Els seguirem un tram.
El GR – 330 és el gran GR de l’interior de les muntanyes d’Alacant. Estem en l’etapa 7, IBI – la Torre de les Maçanes, mentre que el PR – 232 és circular i promogut per l’Ajuntament de la Torre de les Maçanes.
Ara serà sempre de pujada per la cresta de la serra dels Plans, a cavall entre els termes d’Alcoi i el de la Torre de les Maçanes.
Passem el collado del Portet (1253 m) i , després, un pal a les 11.30 marca que a la dreta ens abandonen tant el GR com el PR. Diu que el pou del Rontomar està a 15 minuts i Benifallim pel Rontonar a 1 h i 45’. Recte, cresta amunt, que és lo nostre, el vèrtex a 10’ i Benifallim per la Botzina, a 1 h i 50’. A la dreta apareix una vista magnífica sobre Aitana i la mar, que s’ampliarà en arribar dalt.
Així que, a les 11.45 h, arribem al vèrtex. Està en la confluència dels termes d’Alcoi, Benifallim i la Torre de les Maçanes.
Són 1330 m, que entren en els VINT-I-CINC MILS. Puntuem els qui no ho férem aquell 6 de maig de l’any 13.
Ací sí que les vistes són impressionants. Mires a on mires. Totes les grans muntanyes del sud imaginables. Ressaltem, per dir-ne algunes, a llevant Aitana i el Puicampana (i la mar) i a ponent, el Menejador de la Font Roja i el Maigmó.
Reprenem a les 12.30, després d’haver gaudit de l’alt tres quarts d’hora. Ara, la cosa serà tot de baixada. Eixa baixada, seguint la cresta de la serra dels Plans, és per una senda que es diu la Costera de la Mare de Déu. Anirem entre Alcoi a l’esquerra i Benifallim a la dreta. En la part alta, la senda, molt ben marcada, va entre carrasques menudes.
Arribem a els 1210 m de la penya de la Botzina. Les 12.36 h.
A les 12.50 h i a 1030 m, la Costera de la Mare de Déu ens abandona per la dreta. (Arribarà al Regadiu, per a on passarem en quan hàgem acabat la llarga davallada).
La nostra ruta segueix en canvi des d’eixa cota dels 1030 m per l’esquerra. Es senda, a trams un poc pedregosa però de xafar fàcil, que en descens continu arriba a una mas. Són les 13.20 h.
El mas és prou recent. Hi ha uns encreuaments de camins. I una separació d’uns 20 m suficients per que la ruta haja sigut circular, perquè tornem sense xafar l’anada.
Allí fem una parada per a reagrupar. La veritat és que preguntem si anem per la dreta del bucle xicotet i ens confirmen que sí. Total, que rematem la ruta un grup davant i un altre un poc darrere.
Continuem recte i, als pocs metres, ens incorporem al camí dels Plans, però més allà de per a on s’ha vingut. Deixem passar un parell de vehicles que pugen pel camí polsegós. De seguida, el track distribuït indica a l’esquerra la visita a la cova de la Pastora. Posat l’hora que és, deixem per a un altre dia visitar una cova de l’edat del Bronze. Era de la prehistòria que en terres valencianes va del 2200 al 800 aC (l’inici de l’època ibèrica). En el Bronze no s’enterrava prop dels poblats. Es buscaven coves. La cova de la Pastora té la singularitat de que és en la que han aparegut més restes. Procedents de més de setanta-cinc cadàvers.
Camí avall, passem per l’entrada al mas de la Pastora, on hi ha un magnífic arbocer centenari carregat de fruits ben rojos. Seguint entre els camps del Regadiu, un parell de minuts avant, la Costera de la Mare de Déu, que l’havíem deixada a les 12.50 h i a 1030 m, apareix ara per la dreta, en el punt a on es troba amb el camí dels Plans, el nostre, ara però a 815 m (215 m més avall).
Un poc més, a les 13.47 h, un altre encreuament de camins. El del caseriu del Regadiu. En els pròxims 850 m anem a coincidir, però en sentit contrari, amb la marxa del 26 d’abril, quan anàrem al Puig i la Serreta.
Acabem en l’autobús a les 14 h.
Anem a dinar al restaurant Casa Fèlix d’Alcoi, a on també anàrem el dia de la Serreta.
En acabar, Rafa Cortés proclama que Paco Puchades ja és Cavaller Senderista havent fet hui els 1000 km i Paco Julià hui també ha completat els VINT-I-CINC MILS.
De tornada, Rafa recorda que el dimarts a les 10 estem tots convidats a assistir a la reunió de programació del primer trimestre del 2024 o a enviar propostes completades.
Josep Requena