CRÒNICA AÍN: LES FONTS (14-1-2026)
Crònica de l’Excursió Ruta d’Aín: Les Fonts 14/1/2026
Els companys Arturo Calaforra, Fernando Guerri i Pepe Hernández Calvo ens han proposat una excursió excel·lent que hem gaudit de forma plena amb una climatologia força agradable malgrat que en arribar a Aín (comarca de la Plana Baixa) hi havia uns escassos 5 o 6 graus de temperatura. La total absència de vent ha mitigat la sensació de fred matinal i també, com era previsible, que al llarg del matí la temperatura ha pujat de forma decidida. Tot comptat hem gaudit d’una plàcida jornada d’excursionisme i d’una certa exigència física. La serra d’Espadà sempre ens ofereix uns paisatges que no per repetits menys atractius i presidits per les omnipresents alzines sureres algunes d’elles monumentals que mostren la seua singularitat a les nostres latituds.
Tot arribant a Aín en l’autobús s’han donat les indicacions referides a que l’opció A i la B diferien en un menor recorregut d’uns dos kilòmetres menys ja que l’opció B no faria l’anada i tornada a la Font dels Noguerals.
Mancant minuts per a les 9hores, 58 excursionistes -que era el contingent aplegat a Aín- hem iniciat el nostre periple d’un recorregut tot seguint el sender local de la Ruta de l’Aigua que ressegueix una sèrie de fonts que visitarem totes amb abundant aigua brollant.
Travessem el poble pels seus pintorescs carrers i placetes d’oest a est i a aquest extrem del poble baixem al barranc de l’Horteta, punt de partida. De seguida notem que les recents pluges mantenen las verdor del barranc molt evident. Anem en direcció sud barranc amunt a l’ombria, primer per un camí asfaltat i prompte trobem la primera font de la sèrie, la Font de l’Avellaner. El camí està ben marcat i la pendent de pujada no es massa exigent.
La senda arriba a una pista de muntanya i a continuació planeja per un bon tros. Arribem al Molí de l’Arquet on podem observar la sèquia d’abastiment d’aigua, una bassa de regulació que serviria per incrementar la potència de la força hidràulica que mourà les pedres del molí. Veiem que les vores de la pista estan recentment segades per personal forestal amb desbrossadores. La seua feina deixa les vores netes que fan una bona impressió d’atenció al bosc. Al punt, arribem a un racó del barranc molt romàntic amb una taula de pícnic que domina una altra de les fonts, en aquest cas, la Font de la Caritat.
A continuació seguint l’eix del barranc passem pel punt d’intersecció -al qual tornarem-, que ens dirigeix, a l’esquerra, a la Font del Noguerals. Anem fins la font on hi ha una explanada dominada per la font. Es fan les 10 del matí i no trobant cal cap paratge adequat per a esmorzar, ens allarguem uns metres més per la pista per si trobem un lloc més còmode, no trobant-ho, decidim esmorzar plantats. Un curt quart d’hora és suficient per acabar amb l’esmorzar i a continuació movem de tornada per on havíem vingut fins al punt d’intersecció nomenat adés.
Ara, agafarem el ramal de dreta que ens durà amb forta pendent fins una collada que serà el punt de màxima altitud de la jornada. Parada de reagrupament.
I a partir d’ací ja és la tornada i seguim en direcció nord cap al punt de partida. La senda, en principi de forta pendent avall, passarà per la Font del Joncaret i més avant modera la inclinació en el seu llarg recorregut.
Així, en llarga tirada, arribem a le 13 hores a Aín. Encara es deplaçarem uns 300 metres fins la Font de Sant Ambrós situada a un racó pròxim al poble barranc avall.
De nou entrem al poble pel seus carrers molt empinats fins que arribem al cap d’amunt de la població que és dominada per l‘església parroquial on no lluny ens espera l’autobús i on arribem a les 13:30hores comptant amb 11 km recorreguts.
Casa Paquita d’Eslida, ens ha oferit un dinar de cullera reparador i a les posres hem felicitat a Daniel Ferrer pels seus esforçats 2.000km. Enhorabona!
Àlex Gomis
