Hem anat a una part de la vall d’Albaida, just a la part oposada a la serra de la Creu, a la que anàrem el dimecres passat des del Genovés.
De camí, Toni Pastor, coneixedor de la marxa i rafolí adoptiu, ha fet una exposició prèvia de la marxa, acompanyada d’informacions interessants de caràcter històric sobre Aielo de Rugat, com ara els detalls de la carta pobla atorgada el 1612 després de l’expulsió dels moriscos (impostos, collites, etc.). També els pocs cognoms fundacionals d’Aielo, entre els que està ‘Pastor’ (aplaudiments) però, sobretot, advertí d’un pont dissenyat per un enginyer de Camins Canals i Ports, pel què aconsellà que el passàrem d’un a un.
J. Vte. Pastor (ell aborigen del Ràfol) ens va donar la trista noticia del traspàs de Vicent Flor Simón, que participà en el grup en vint-i-una ocasió des del 2002.
Ens posem en marxa a les 8.43 h, passant pels carrerons medievals d’Aielo. Pel camí de les Llengües arribem a la muntanya. Entrem en la part oriental de la serra del Benicadell.
La senda entre pins és idíl·lica però tacada per l’estrèpit d’un soroll molest. De seguida ho entenem. Després de passar amb la màxima precaució pel cèlebre pont ‘tecnològic’ que havia advertit Toni i que salvava d’aquella manera el barranc de Barandano, trobem una brigada forestal que, amb les seues serres mecàniques, eren l’origen de l’estrèpit.
La senda ara fa costera amunt per una placa de roca per la part de baix del tossal de Calabuig.
Passant un tros curt d’oliveres, entrem en el terme de Rugat i tornem a senda entre pins al costat del corral del Barber. (Durant la marxa, els nostres especialistes estan començant a completar uns bons manats d’espàrrecs).
A les 9.30 h, en tocar el camí del Romeral, ve per l’esquerra i des de Rugat el SL-44, que va directe a les penyes Llúcies i que aprofitarem. Ací Toni marca la separació dels grups A i B.
El grup A va uns 200 m vora una alineació de revoltons prefabricats. En arribar a un senyal de prohibició de pas de bicicletes, a l’esquerra comença la senda a pujar i no pararem de fer-ho fins que arribarem a les penyes Llúcies. Per ací tornarem a passar venint d’una altra direcció al baixar.
Ara, la senda puja a l’ombra dels pins junt al barranc de la Jàssena. Un poc més avant, un pal del SL-44 indica a la dreta la casa de Barranca i recte, a les penyes Llúcies. Girem per la senda de la dreta, que puja fins a la casa de Barranca, situada a 540 m d’altitud.
Tornem arrere, però només un poc. Una senda ix per la dreta. Va per molt de pi. Estem anant a prou d’altura. Veiem figures dels de la B que ja han arribat al seu destí. Ens reincoporem al SL-44. En un coll entre les penyes Llúcies (601 m) a la dreta i el Tossal de Pereat a l’esquerra. Anem directament al tossal de Pereat (577 m). Les 10.30 h. És una talaia privilegiada sobre tota la Vall d’Albaida, excepte sobre el racó d’Ontinyent. Des de Terrateig a la dreta fins a Aielo de Malferit a l’esquerra. El Mondúver, darrere de les penyes Llúcies estan les parets de les penyes Altes (776 m), el Benicadell. Moltes fotos i baixem al coll a esmorzar (10.35 a 11 h). Estem al sol, però comença a girar-se vent.
Baixem per una senda sinuosa, la del SL-44 per l’han que han pujat els B. Passem de llarg a les 11.15 h el desviament a la casa de Barranca d’adés. Seguim baixant. La baixada llarga acaba en l’àrea de descans del corral del Barber a on s’havien separat A i B. Però ara, en compte d’anar per la dreta pel camí del matí, anem per l’esquerra. És la partida del Cantalar, d’on es treia l’argila per a fer rajoles i gerres.
Un poc més avant, passem de senda al camí de la Serra, que ve de les penyes Altes, junt a cultius i el barranc de les Fonts. A les 12.20 arribem a una bifurcació on hi ha un molló blavenc pàl·lid retolat ‘Alt de l’Algebassó’. Allí, i de fons la serra, Paco fa la cerimònia de la foto (fotos) de grup. Les 12.25 h.
A les 12.50 h estem en un encreuament a 449 m d’altura. Ara, ve una baixada curta i forta fins al barranc de Llopis. En eixes baixades amb pedres soltes, sempre per la confiança sol passar algun despiste.
Tot arreglat, baixem al barranc de Llopis. Allí hi ha un altre molló blavenc, que diu ‘cova de les Meravelles’. Uns pocs van directament a Castelló de Rugat, mentre que el grup principal gira a la dreta. Passem prop de la carretera CV-619, que no toquem. Pel camí de l’Assagador entrem una vegada més en el terme de Rugat. Pel camí del Molí, tornem a coincidir amb el SL-44. Estem molt prop de Rugat. El rellotge del poble està tocant la campanada de les 13.30 h.. Deixem el camí i el SL i girem per l’esquerra pujant a senda que va per una bona pinada que travessa per l’altra part a la del matí el tossal de Calabuig. Arribem a un camí que gira a l’esquerra pel camí del Barandano que porta en cosa de 300 m a Aielo de Rugat. Les 14 h.
Anem a dinar al restaurant Irish Pub. Molt bona atenció, bonica decoració i bons plats (el contingut i el continent).
Josep